ELS COPONS
de Copons
L'escut d'armes dels Copons: "De gules, un copón de oro del que salen tres sierpes, de sinople. "Esta familia es de Copons de Villafranca, y otros de Bullidor. Usan las mismas armas que otros Copons, del Llor, Salamó Manresana, Mal Mercat, y de Espilas, pero son de diferente estirpe. Esta es de Villafranca, muy ilustre, titulada con el título de Marqués de Moya."
La nissaga dels Copons prové de les planes de Lleida durant el segle XII on les guerres de bandositats de la noblesa va ésser una constant durant tot el segle. La nissaga es va anar diversificant (La Manresana,, Buillidor, Malmercat, Puigroig - Vilafranca del Penedès , Barcelona ...). A més de militars, els Copons ocupen alts càrrecs de l'administració, la justícia i el clergat de Catalunya. Es van emparentar amb les més importants famílies nobles del Principat.
|
1153 Guillem, carlà de Copons
|
||||||||||
|
Arnau, 2n Sr. de Copons = Sra. St. Martí
|
||||||||||
| Jaume de Copons i Sant Martí = Blanca Boixadors , 3r Sr. de Copons, prestà homenatge a Pere II pel feu de Copons el 1280, 1311 cavaller de la casa reial. Va anar a la conquesta de Sardenya amb l'infant Alfons d'Aragó | Elisenda de Coponsi Sant Martí, abadesa de Vallbona de les Monges. Va fer construir un nou cimbori | Pons de Copon i Sant Martí, abad de Poblet (1316-1348) Va dur a terme importants reformes arquitectòniques com el cimbori i set noves capelles laterals. Feu una important donación per a la conquista de Serdenya (1322) | ||||||||
| Ramon de Copons i Boixadors 4t. Sr. de Copons = Tecla Desvalls, ambaixador a Roma el 1313, curador de la comtessa d'Urgell esposa de l'infant Jaume d'Aragó i cambrer de la reina Leonor el 1354. + 1396 | Pere de Copons i Boixadors, 1r Sr. de Llor 1266 = Sibil.la de Rajadell , participa a la conquesta de Menorca 1286 | |||||||||
Separació dels Copons de Llor i dels Copons de Copons |
||||||||||
| Pere Ramon de Copons i Desvalls 5è. Sr. de Copons + 1392 mort sense descendència. Testà a favor del seu nebot Berenguer | Berenguer de Copons i Rajadell, 3r Sr. de Llor i 6è de Copons, germà d'Hug i cosí de Pere Ramon, 1354 conquesta de Sardenya, 1392 participa a la guerra de Sicília amb l'infant D. Martín. Cavaller del "Bazo" 1411 (fogatge. de 1365- 70 i el de 1381) = Sibil.la de Montsonís i Marlés = segones noces amb Violant | Hug de Copons i Rajadell 2n Sr. de Llor mort a Sardenya.1354 Estàtua jaient a l'església de Llor, avui al museu de Solsona | ||||||||
Reunificació momentània de Llor i Copons |
||||||||||
|
Hug de Copons
(fill de Violant) = (1379) Elionor de Messina Destorrent Sra. de la
Manresana
|
Berenguer de Copons i Montsonís 4t Sr. de Llor i 7è de Copons, cavaller 1411= 1379 Violant de Messina = Leonor de Alentorn |
|||||||||
Aparició dels Copons de la Manresana |
||||||||||
| Pere Ramon de Copons i de Messina Sr. de la Manresana (Corts 1430-31), partidari de Joan II = (1427) Aldonça de Calders | Huguet de Copons i de Mesina. Participà al Compromís de Casp on va demanar la constitució d’un 4t Braç de Corts per a la petita noblesa. |
Berenguer de Copons i Alentorn 1433 5è Sr. de Llor (Corts 1430) =1450 Isabel de Bisbal
|
Joan de Copons i Alentorn 8è Sr. de Copons, Durbán, Balsareny, Albanells ..(Corts 1430), el 1433 era asesor del Gobernador de Mallorca. El 1448 el Papa li concedí la Baronia de “En Draig” a Mallorca. Lloctinent Generaldel Regne de València amb Alfons V. Present a Nàpols. Representant del Mestre de Rodes a Barcelona en asumptes referits a les comandes de Miravet i Ascò. Personatge important de la guerra civil . La seva detención per part de la reina provocà greus tensions entre la Generalitat i la reina que precipitaren la ruptura. Va ser nomenat president del Braç Militar en lloc de Bernat Çaportella, partidari de Joan II. La Generalitat li encarregà la missió de negociar l’oferiment de la corona a Enric IV de Castella. També participà a les negociacionsque finalitzaren amb la Sentència Arbitral de Baiona el 1463. Participà, junt al Comte de Pallars, a l’ambaixada a París davant Lluís XI de França per tal d’obtenir ajut militar. Continuà a París negociant amb Eduard IV d’Anglaterra ajut militar i el casament del rei condestable, Pere IV, amb Margarida de York. El 1472 va acabà reten homenatge a Joan II, just abans de la rendició de Barcelona = 1432 Beatriu Gibert = Àngela Guimerà, +1450
|
|||||||
Nova i definitiva separació dels Copons de Llor dels Copons de Copons |
||||||||||
Ramón de Copons i Gibert 9è Sr. de Copons = 1462 Violant de Calders, filla de Francesc de Calders, Sr. de Sta Fe. El 1474 va rebre, la jurisdicció criminal sobre Copons i Durban del rei Joan II |
Joan de Copons i Gibert | Dalmau de Copons i Guimerà 2n Sr. de Bullidor (El va comprar el 1487) = Leonor de Bardají = Mª Alentorn = Fca Pascual + 1575 | Galcerà de Copons i Guimerà | Isabel de Copons i Guimerà | Joana de Copons i Guimerà
|
Violant de Copons i Guimerà = 1475 D. Joan de Calders, Sr. de Segur | ||||
Aparició dels Copons de Bullidor |
||||||||||
Ramón de Copons i de Calders 10è Sr. de Copons = 1489 Rafela Hospital = Mª d'Oluja (fill pòstum que morí nadò) testament 1536. Plets. El castell seria venut el 1667 (1)
|
Dª. Lluisa = Anton-Joan de Vilaplana, doncell de Cervera (1) | Fra Hug Copons i de Calders, que va ser cavaller de San Joan i Comanador de Torres de Segre, va tenir d'Angelina Borrasana un fill natural, Galcerà de Copons, fundador de la causa Pía de Copons (2) | Dalmau que no va tenir successió. | |||||||
Final dels Copons de Copons |
||||||||||
(1) Va haver un llarg plet sobre la successió dels béns i feu de Copons. D. Ramón de Copons i de Calders havia testat el 4 de maig de 1536, nomenant hereu al fill que deixés, que com s'ha dit va ser el D. Joan de Copons i Oluja, anomenat el "Pòstum", que no va arribar a heretar. La més pròxima hereva era donya Lluisa de Copons Calders, casada amb D. Joan-Anton de Vilaplana, doncell de Cervera. Aquests van ser pares de Lluis Vilaplana i Copons, casat el 1512 amb Dª Antiga Artigas, i van ser pares de Lluis de Vilaplana i Artigas, que va seguir el plet per Copons, però va morir sense fills, sota testament de 1576, que cridava altre parent més remot dels Vilaplana.
El plet va seguir. D. Joan-Anton de Vilaplana i Dª Lluisa de Copons, van tenir un segon fill anomenat D. Antonio de Vilaplana i Copons que va anar a viure a Perpinyà, i va ser pare de 1r. Joan Ginés, i aquest de D. Antonio, que va ser Carlán de Copons en 1593, i aquest va ser pare d'altre Anton, Carlá de Copons en 1636, que va ser pare de Dª Joana Vilaplana i Descamps, que va vendre el castell en 1667 a D. José de Camprodón, qui va obtenir investidura. Aquest senyor era de la casa dels Barons de Prullans, de la qual són successors els senyors Marquesos de Monistrol.
(2) Hug Copons i de Calders, pel seu testament de 22-8-1607 va fundar una Casa-Pía, per a dotar donzelles del seu llinatge, nomenant Administradors als seus parents, 1r D. Dalmacio de Copons Bartomeu Sr. del Bullidor 2n a D. Jerónimo de Copons Barthomeu Sr. de Moya, 3r D. Francisco de Miquel i Pol, de Vilafranca (espòs de Jerónima de Copons i Maiol). 4.t El Sr. de Llor i 5è don Lluis de Miquel i Pol, de Barcelona. Tots els quals en 1865, van quedar reduïts a la Marquesa de Moya, que guardava els fons (successora dels Bullidor i Moya), després a nom d'aquesta, el Comte de Solterra. El Sr, Duc d'Almenara Alta (successor dels Miquel de Barcelona) i el Marquès de Blondel (successor dels Miquel de Vilafranca).
Molta informació d'aquest quadre és extreta de MORALES ROCA Fco José: Próceres habilitados en las cortes dels pricipado de Catalunya, siglo XVII (1599 - 1713) Madrid 1983.
MITJANA DE LAS DOBLAS, E: La Casa de Copons. Barcelona, 1958
MIGUEL ANGEl. MARTÍNEZ RODRÍGUEZ: Linaje y poder en la Cataluña foral:
la actividad política de los Copons. Universitat de Barcelona. cuadernos de Historia Moderna iSSN: (1214-41118
999, número 22, 11-31
Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt: Ramon de Sarriera i Fernández de Muniain Marqués de Barberà i de la Manresana
