Els Cordelles

Els Cordelles eren una família de la alta burgesia barcelonina (Una familia burgesa d'Esparraguera - Casa Gorgonsana - era coetània dels Cordelles de Barcelona). El notari Joan Cordelles (+ 1552) el 1530 va fundar el Col·legi Cordelles amb llicència del Papa Climent VI i amb permís confirmat per l'Emperador Carles 5è.

Jaume de Cordelles (+ 1574), nebot de Joan, canonge, bisbe d'Elna, va dedicar totes les seves possessions per a la construcció del Col·legi de Cordelles (A ESADE es donen els premis Jaume de Cordelles com a un dels primers mecenes de l'educació superior).

Fontanals, Reis:LA FUNDACIÓ CANÒNIC I IMPERIAL DEL COL.LEGI DE CORDELLES. Generalitat ISBN 84-7845-120-X

Miquel de Cordelles, (1571, 1586 1593 ) casat amb Leonor de Oms, nebot de Jaume, doctor en lleis i Regent del Real i Suprem Consell d'Aragó, ciutadà Honrat de Barcelona . El 1586 va ésser anomenat per Felip II de Castella, membre de la comissió que redactà Les Constitucions i altres drets de Catalunya.

Per encàrrec del seu oncle Jaume, va construir el Col·legi de Cordelles a Barcelona el 1593, del qual en va ser el primer patró. (Aquest patronatge corresponia a perpetuïtat als Cordelles). Els germans Felicià, Francesc, Miquel i Jaume eren fills de Galcerà de Cordelles i de Vilar, Sr. de Mura i Castellnou de Bages, Conseller Tercer de Barcelona, casat amb Rosalia de Ramanyer.

Jaume Cordelles i Oms canonge de Barcelona i Prior de St. Pere del Mont, doctor en Dret, va aconseguir el privilegi de noblesa. (T. 20, f. 26, full 145)

Oïdor eclesiàstic de la Generalitat (1590). Com a Diputat eclesiàstic va ser el 79è President de la Generalitat de Catalunya 1599-1602.

Juli de Cordelles i de Oms, va ser Dr. en Dret i Prior de Sant Pere de les Maleses, canònic de Barcelona i Oïdor de Comptes pel Braç eclesiàstic de la Generalitat. (Corts de 1599) (segons altres fons extretes dels protocols notarials de Barcelona, Juli seria fill de Pere i Laura i per tant cosí de Miquel.)

Els Cordelles a la Guerra de Successió

Els germans Cordelles i Romanyer, juntament amb els germans Copons i Esquerrer de Malmercat jugaren un paper decisiu en el bàndol austracista durant la guerra de Succesió a Catalunya.

. Francesc de Cordelles i Romanyer (Barcelona 1650, Gerri 1739).

Prengué l'hàbit dels benedictins observants a Montserrat (1672). fou Abat temporal de Montserrat (1683 - 93) i Abat perpetu de Sta. Maria de Gerri (1698-1739) on hagué de restaurar el monestir cremat por l'exèrcit francés el 1711, que dispersà l'arxiu abandonant els documents pels prats i s'endugué les campanes. Va fer l'òrgan i el camarí del monestir. Va ser un dels promotors del Parlament que es celebrà a Barcelona el 1705. Va presidir la Junta de Braços reunida a Barcelona des de el 30 de juny fins al 6 de juliol de 1713, que va decidir la resistència de Catalunya contra Felip d'Anjou.

Pertanyia a la nobilíssima família del marqués de Villafranca de Saragossa i era cunyat del General de l'imperi Tattembach (comandant militar de Girona quan va caura en mans dels borbònics)

L'esposa del marqués de Villafranca de Saragossa, Dña. Teresa Iñíguez amb la seva filla Antonia Teresa, van morir al monestir de Gerri on son enterrades a la capella del Pare San Benet.

Francesc de Cordelles beneïa la taula de l'Emperador Carlos VI durant la seva residència a Barcelona.

L'abat de Gerri Francesc de Cordelles va concedir l'any 1738 un benefici de 7.000 lliures a als seus nebots de Malmercat: "Dompno Francisco de Copons et de Cordelles in loco de Malmercat populato, ... et dompna Marina de Borrell et de Copons Baronissa de Eroles, ..." i altres beneficis de milers de lliures a Francisco de Copons et del Entorn, filio legitimo et naturali Dompno Francisco et Dompna Maria Gratia de Copons et del Entorn, ..." i cita " .. Dompa Marina de Areny et de Copons Baronissa de Eroles, ..." "... Dompna Josepha de Quintana et de Copons mansi de Quintana regnis Aragonis ...". " Dompna Rosalea de Horteu et de Copons" ... " Dompni Augustim de Copons et de Cordelles in villa de Bilaller domiciliatu.

Rosa Mª Alabrús: Felip V i l'opinió dels catalans. Pagès editors, Lleida 2001 p. 162 :

"Durant els setge - de Barcelona, tardor 1705 - Carles III havia format dues juntes, una d'eclesiàstica i una de cavallers, formada per persones de prestigi i simpatitzants seus, que tenien funcions absolutament indefinides ( a la primera i figurava Francesc de Cordelles). El 24 de novembre va nomenar canceller Llorens Tomàs i Costa i va refer l'Audiència amb noms nous i fidels: ... Plàcid Copons ... "

. Felicià de Cordelles i Romanyer

 El 1683 era oïdor i fou Insaculat per a diputat militar.

Al 1697, durant la "Guerra dels 9 Anys" contra França, va ser membre de la Junta de Defensa de Barcelona.

Com a Protector del Braç Militar va ser un dels 6 jutges del Tribunal de Contrafaccions que començà a funcionar el 25 de setembre de 1702. Aquest tribunal, que instruïa causes sobre assumptes que anaven contra les Constitucions, havia estat una de les reivindicacions constants dels comuns a les successives Corts i no s’aconseguí fins a les Corts de 1701-02.

Fou uns dels membres de l'aristocràcia catalana implicat en el complot per a preparar la sublevació militar de Catalunya. Durant el primer intent l'any 1704, fou un dels qui rebé carta del Príncep Jordi Darmstat. En contacte amb l'Arxiduc d'Àustria, aleshores resident encara a Lisboa, quan es produí l'aixecament militar austriacista de 1705 es dirigí cap a Vic per unir-se a les forces vigatanes.

    Amb el desembarcament de l'Arxiduc d'Àustria, va retornar a Barcelona on li reté homenatge.

El 18 de setembre de 1705 fou un dels 8 membres de la Junta de Cavallers del Braç Militar de Catalunya (Govern provisional austriacista de Catalunya) nomenada per Carles III.

Particià a les Corts de 1705-06 que proclamaren l'Arxiduc d'Àustria nou Comte de Barcelona. Aquest li atorgà el títol de comte i al 1706 fou elevat a Marquès de Sant Martí de Mura.

Va ser membre habitual de la Conferència dels Tres Comuns, (Braç Militar, Diputació i Consell de Cent), organisme que adquirí un paper clau en la vida política del país.

La Conferencia dels tres comuns es va anar imposant com una institució representativa quasi permanent durant la guerra dels 9 anys.

Originàriament hauria evolucionat a partir de les simples conferències puntuals entre dos o tres o més col·lectius prèvies a les Juntes de Braços o a ambaixades al rei o al virrei, i de les també momentànies “juntes d’elets” i “conferències de cavallers” dels 1630s o les que conjuntaven més estaments o institucions (vintiquatrena, divuitena,Concili Provincial, Capítol de la Seu, ...)

La Conferència del Tres Comuns deixa de ser una reunió excepcional per convertir-se en un òrgan de representació estamental permanent que assumirà posicions rupturistes front als Borbons.

Van ser prohibits pel Virrei Velasco, el 8 de febrer de 1705 Felip V va decretar la supressió de la Conferència i la desinsaculació de tots els seus membres.

Al cap de deu dies de l’entrada de Carles III a Barcelona, el Comuns tornaren a reunir la Conferència. Les Corts de 1705-06, en el Capítol de Cort XVIII, van donar forma legal a la Conferència.

La Conferència coordinava l’acció dels Comuns tant en els moments d’enfrontament amb les institucions reials com en la gestió dels afers quotidians (afer Jager, càtedres de filosofia, modificació del testament de Carles II, preparació de les Corts de 1705-06, obertura del Tribunal de. Contrafaccions, protestes contra els allotjaments, l’Epítome, ...) . La mateixa Diputació va deixar en mans de la Conferencia la decisió sobre la convocatòria de la transcendental Junta de Braços de juny de 1713.

 Com a membre del Braç Militar de Catalunya, assistí a la Junta de Braços de 1713 que decidí la "Guerra a Ultrança". Formà part de les Juntes de Govern durant tot el Setge de Barcelona i l'11 de Setembre de 1714 es trobava amb l'espasa a la mà quan l'ordre de capitulació fou decretada. Els castellans li confiscaren tots els bens.

. Jaume de Cordelles i Ramanyer

Era cunyat d'un general de l'Imperi, Georg Ignaz von Tattenbach,

Al 1704, amb el grau de Tinent Coronel i protector del Braç Militar, era el màxim comandant de la Coronela i alhora formava part dels nuclis conspiratius que preparaven l'aixecament militar contra el nou rei Felip V. Quan les tropes del Reichfeldmarshall Georg von Hessen-Darmstadt (Príncep Jordi) desembarcaren a Barcelona, el complot fou descobert i el virrei de Catalunya borbònic Velasco el desterrà de Barcelona.

Anà a Vic, i al 1705 s'uní a les forces que participaren en l'aixecament militar austriacista. Quan l'Arxiduc d'Àustria Carles III desembarcà a Barcelona, fou un dels nobles de l'aristocràcia catalana que li reté homenatge. Al 1706 fou nomenat de nou protector del Braç Militar de Catalunya i Governador del Castell de Montjuïc. Ascendit al grau de Coronel, estigué al front del Regiment nº5 "Ciutat de Barcelona".

Combaté fins al juliol de 1713 quan, ja greument malalt, hagué de presentar la renúncia i fou rellevat pel General de Batalla Francesc d'Asprer i Talric.

Nomenà hereu a Josep de Copons

Els borbònics decretaren la confiscació de tots els seus béns, però no en trobaren a nom seu.

. Miquel de Cordelles i Ramanyer

Corts 1701, 1705, Coronel de Cavalleria, Governador de Montjuïc i Protector del Braç Militar.Regent de la real Cancelleria. Diputat militar per la Vegueria de Lleida.

Nomenà hereu a Josep de Copons

 

CASTELL DE MURA:

Avui dia només se'n conserven unes restes de parets cobertes d'herbes i matolls. Apareixen al km 19,3 de la carretera Terrassa-Talamanca-Navarcles. La primera menció del castell data de l'any 1023. Des d'aquesta època, el castell de Mura fou posseït per molts llinatges i és complicat de seguir l'entrellat dels seus senyors i castlans. El primer senyor conegut és Guitard de Mura. Al s. XIII passa a ser propietat de la família Guàrdia, que van engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passà als Ponç i Armengou de Banyeres, i a mitjan s. XIII passa a ser propietat de la corona, i el rei En Jaume en feu donació a Guillem de Santa Fe. Més tard, en ple s. XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, però a la mort d'aquest el rei Pere III el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial. Al començament del s. XV, Martí I l'Humà adquireix de nou el castell per vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles. L'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles en la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de Marquès de Mura (1707). S'acaba en aquesta centúria l'època feudal i el castell de Mura queda abandonat i es va enderrocant, ja que aquest castell tenia poca importància com a edificació. Devia ser com una torre de guaita, més per a escamots de soldats que guardaven l'indret que per a habitatge sovintejat dels senyors.

No obstant això, el títol de Marquès de Mura no es perdé, ja que des del 1930 aquesta titulació nobiliària fou revalidada per un descendent dels Cordelles, en Ramon Dalmases, la família del qual encara n'ostenta la designació.

Tenien propietats a Cerdanyola. Hi ha un edifici senyorial amb una torre que porta el seu nom (la masia de Cordelles) que va passar juntament amb el patrimoni dels Copons Cordelles de Malmercat a la família Bielsa i que i va fer les últimes reformes. A Cerdanyola hi ha el Passeig de Cordelles, un barri anomenat de Cordelles, Un Parc ...

(Coneguda amb aquest nom al menys des del s. XVII i antigament anomenada també "torre de Cordelles". El nom ve d'una important família de la noblesa que n'era la propietària. Al s. XIX, la família Bielsa (descendents dels Cordelles), hi va afegir el porticat a les quatre façanes que li dóna l'actual aspecte tan característic. A final de la dècada de 1920 va començar a urbanitzar-se el seu entorn, segons el projecte de Nicolau M. Rubió i Tudurí, que la va dissenyar seguint la filosofia de les "ciutat-jardí" noucentistes. El barri, pensat per a estiuejants, rep també el nom de la masia.)

Arbre genealògic

dels CORDELLES

Els Puig de Massasnet: Llorenç de Puig , Jurat de Girona, Clavari de la Cofradia de St. Jordi, Ciutadà Honrat de Girona i Ciutadà Honrat de Barcelona el 1656. Pau Puig de Massanet (fill) Dr. en Dret, Real Consell, Oïdor de l Real Audiència, Fiscal del Consell d'Aragò, Cavaller des del 1659. D. Antoni Puig i de Vivero, Veguer de Lleida. Corts 1701

Consultar Genealogista Armand de Fluvià Escorça. Rambla de Catalunya 99, 1r. 2a

Posible origen dels Cordelles era el mas Cordelles