Documents relacionats amb Malmercat
Segle XI
Ignasi M. Puig i Ferreté: El Monestir de Sta Maria de Gerri
Afirma que els estrats de la baixa noblesa, creada a mitjan del segle XI eren formats (entre d’altres) pels “milites” o “cavallarios” que gaudien d’un petit patrimoni territorial i un equip militar molt complet. (potser hi pertanyien els Montardit, Sersui i Malmercat) i figuressin en el seguici comtal, on es relacionaven i a la llarga tos arribaren a ésser parents.
(sense data)
AG Doc 29
Arnaldo Godafredo hizo su testamento por el qual dejó su mantel a Rollano (caballero que posseia grandes bienes en la villa de Estedo, en el valle de Barrabes, en Areny y en Moro) , su caballo al Sto. Sepulcro, su jaez a nuestra Sra de Mencuy, su lanza a Singuero (2) de Malmercat, y su escudo, si es que quisiesse redimirlo, a Pedo Ramon.(2). És Sunyer
1.083
AG Doc 29
El comte Artau II de Pallars ven al monestir de Gerri la vila de Canals, l’església de Santa Eulàlia i la terça part dels plets de Corts.
És testimoni: Petro Mir de Malmercat
1.097
AG Doc. 57.
Miró Arnau de Malmercat dóna al monestir de Gerri el castell de Cuberes, que té en penyora del Comte Artau II per dos mil mancusos
Segle XII
AG Doc. 101
Pere Miró de Malmercatés present en un judici comtal on participen el comte Artal de Pallars, lacomtesa Esloncia de Pallars, “et pricipum eorum: domni Tetbaldi Gitardi, et Petri Mironis de Malo merchato et Guillelmi Arnaldi de Pervasi el juge Pere Arnau de Benes,i d’altres nombrosos bons homes.
El judici és sobre un alodi de Siarb i Estaron que tenen homes de “Lagunves”, i d’una vinya que està sota Enbonui
Pere Miró de Malmercat signa com a testimoni.
1.122
AG Doc. 118
Document on és citat el Castell de Malmercat i la capella de Sant Andreu
Ramon Enard de Montardit fa testament en marxar cap a Jerusalem; pel cas que no tornés fa una donació a Sant Andreu del castell de Malmercat.
... ; et omne suum alodium quod habebat vell ullo modo habere debebat im castro quod vocatur Malmercad dimisit ecclesie que sita est ante predictum castrum in honore Sancti Andree; ...
1.115
AG Doc. 108
L’abat Joan de Gerri fa un conveni amb Pere Miró de Malmercat sobre el castell de Cuberes (a la zona de Baén); l’abat li concedeix el castell vitalíciament i li encomana el castlà. Pere Miró fa homenatge de mans i l’abat l’encomana a Montaner d’Orcau. El bisbe Ot d’Urgell i el comte Artau III lloen l’acord.
1.128
AG Doc 119
Guillem Pere de Sersui fa testament en marxar a Jerusalem; dóna al monestir de Gerritot l’alou que té al pagus de Corts i un mas a Montcortès, un capmàs a Bretui ... A la seva muller Liarda li deixa el castell de Sersui amb el seu terme i les salines que té a Morreres ....
Signa Arnalli Petri de Malmercat
1.138
AG Doc. 126.
Arnau Pere de Malmercat pren part al tribunal comtal (Artal) al castell de Salàs junt al comte Artal, Gerald arxidiàcon de la Seu d’Urgell, l’abatdel monestir benedictí St. Saturní, en Mirò Guerreta de Bellera, en Guillem Raimon Miró del castell de Galliner... i altres “militum” i nobles “virorum”
Liber feodorum Maior, I - ed. F. Miquel; Barcelona, 1945 - pàg. 132
Arnau Pere de Malmercat actuant juntament amb Pere de Vilamur com a testimonis en un judici on es resolen les diferències entre el comte de Pallars i Raimon d'Erill.
1.149
Joaquim Miret i Sans, Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya (Barcelona 1910) pàg. 161.
Guillem de Vilamur i Guillem de Malmercat participaren en el setge de Lleida. Una vegada conquistada Lleida, entre els cavallers que triaren per sepultura la casa templera de Gardeny hi trobem Guillem de Malmercat
1.149
AG Doc 138.
Pere Arnau i Guillem Arnau de Malmercatsón presents a la consagració de l’església del monestir de Gerrijunt amb Artau de Pallars. Fan donació d’una terra del castell de Cuberes (“Arnaldus Petri de Malomerchad unam optimam terram in castro de Cuberas; Guillelmus Arnaldi de Malomerchad aliud caput ...
Segle XIII
1.204
AG Doc. 194.
Guillem de Malmercat, amb el consentiment de la seva muller Ermengarda y del seus fills, es dóna al monestir de Gerri com a monjo i dóna tot el que té al castell de Cuberes i dos masos, una a Malmercat i l’altre a Anàs. Prega la comtessa Gillema que defensi aquesta donació. Finalment afegeix a la donació mitja coromina que té a “Llaguna”
1.212
AG Doc. 199.
Pere de Vilamur, amb el consentiment dels seus fill, filles i germans, ven al monestir de Gerri el castell i vila de Sarroca.
Signa: entre altres Geralde de Malomercato, sororum Petri de Vilamur iam dicti.
1.297
ADM Doc.150/19/1990
Reconeixement de senyoria d’Arnau Pere de Malmercat a la comtesa Sibil.la i al comte Hug de Mataplana pels feus de Llavorsí i Vall d’Àneu
Segle XIV
1.304, 11 de setembre
AG Doc. 295
El venerable Arnau Pere de Malmercat, “militem” és elegit marmessor per Bernat de Comenge, germà dels comtes Arnau Roger I de Pallars i Ramón Roger I de Pallars, a l’hora de fer testament.
1.319
ADM Doc. 147/16/968
Carta del comte Hug I (de Mataplana) de Pallars al senyor de Malmercat sobre el castell de Llavorsí
1.375
ADM Doc. 163/26/1586
Execució del testament de Pere de Malmercat
1.374/75
ADM Doc. 137/12/560 Concòrdia entre el comte de Pallars i Bord d’Escaló sobre els castells de Boldís, Tavascan i Malmercat.
1.381
Fogatjement de vers el 1381 P. de Bofarull, Col·lecció. Documents Inèdits XII, pàg. 74
Malmercat qui és del comte de Pallars té 5 focs
Segle XV
1.480
Jerónimo Zurita, Anales de la Corona de Aragón compuestos por ... Edición preparada por Ángel Canellas López; Zaragoza, 1977, XX,35,19-42 (Págs.. 381-382)
“y por su respeto holgaba el rey de perdonar a los principales caballeros de Cataluña que le siguieron en todas las guerras pasadas y perseveraron su rebelión hasta la fin, y se les volviesen los bienes de que no se hubiese hecho gracia por el rey su padre”. Valedores del conde de Pallás que perdona el rey (de Aragón y Castilla). Y éstos eran Hugo de Copones, Artal de Claramonte, Perot de Planella, Joanot de Copones, Francés Sentantí y Juan Soler . Dejaba el rey .... Esto fue a 8 del mes de enero deste año (1480) ... “
1.490
ACA, Cancilleria, processos, núm.7Proceso original de los testigos recividos por el fiscal real contra Hugo Roger, conde de Pallas y su mujer Cathalina
68v, 69r El testimoni Llorenç Solercita a “mossèn Huc de Copons, que era vengut devot del dit comte de Pallars” ... “E aquestes coses o semblants dix ell testimoni hoy dir al dit Martí de Copons, lo qual, com dit ha, venia del dit comte”
El testimoni Arnau Sabater cita a “mossèn Huc de Copons ...., . lo dit mossèn Copons, qui senongs deye, venia del dit comte de Pallars, ... Aquestes rahons dix ell, dit testimoni, hoy dir al dit mossèn Huc de Copons, senyor de la Manresana”
459vinterrogatus (Arnau de Sibília) com sap ell tstimoni ni qui li ha dit son pare és mort, et dixit que a ell testimoni ho ha dit mossenyer Balaguer, lo qual li havie dit que Copons, lo patge del senyor comte, lo y havie dit, qui era exit de la dita força.
Segle XVI
1.518/19
Tragó, P., Spill manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbò 1518 – 1519, 1982, pàg 60
Mossèn Berenguer de Copons és casat amb Joana filla y hereva de mossèn Anttoni Toralla señor del castell de Glorieta i del poble de Montesclado.
Segle XVII
1.628
ADM Doc. Secció Catalunya General 206/31/225 Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofri Timbau. fl 140-153
Concordia sobre Malmercat
1.639
ADM Doc. 147/16/966
Sobre els feus de Glorieta i Malmercat de Magdalena de Copons
Segle XVIII
1.700?
Mn. Boix. Crònica de Talarn (citat per Sánchez Vilanova LL. El baró d’Eroles. Talarn 1998)
El baró d’Eroles, Josep Borrell i de Subirà va casar-se amb na Marina de Copons i de Cordelles (+1720) la qual, per tant seria besàvia de Joaquim Ibàñez, baró de Eroles (1784-1825) famós militar a la guerra contra Napoleó
1.717
ADM Doc. 164/27/1684
Causa criminal contra Francesc i Josep Copons del castell de Malmercat per haver nafrat a un pescador furtiu al lloc de Sabarneda
1.773
Testament de D. Joseph de Copons y de Cordella.
1.774
ACP Doc. Actes notarials del notaride Sort Vol:pàg. 142 a 174
Inventari que fa fer Dª Theresa de Copons i Pont, vídua de Sr. D. Joseph de Copons y de Cordella.
Segle XIX
1.828, 20 de setembre
ACP Doc. Actes notarials del notaride Sort Vol:pàg. 142
Srs. Conyuges Dn. RamónCastillon y DªMarina Portella de Copons y de Cordellas del poble de Ponzano en Aragó.
extreuen testimoni de l’inventari de 1774
1.864, 24/2
Registre de la propietat de Sorttomo 488, libro 26, folio 89
1a. referència: José Tomás de Castillón y de Portella Copons y de Cordella (possiblement fill del matrimoni citat abans), vecino de Ponzana, fallecido el 24/2/1864 murió sin hijos varones. Hereda su mujer Mª Dolores de Castillón Martínez y de Arizala. Esta vende a José Ramón Bielsa y de Castillón, vecino de Basbastro.
2na. referència: El médico Pelayo Fontsarè Eberhart, vecino de Sort, adquiere esta propiedad mediante subasta y la vende el 26/9/1916 a José Boix Massana (de casa Macareno)