| EL
PIRINEU AXIAL |
| El
pirineu axial és una serralada força abrupta que té
la màxima alçada al massís de la Maladeta (Pic d’Aneto-
3404m ), a la província d’Osca. A Catalunya, el pirineu axial s’estén
des de la capçalera de l’Éssera fins al cap de Creus, amb
els cims més importants a Ponent (Pica d’Estats- 3115m).Cap a l’est,
les altituds van decreixent, tot i que la serralada conserva el seu vigor
fins a prop del mar ( Canigó-2785m ). |
 |
El pirineu axial és format per
roques molt antigues ( esquistos,
pissarres,
granit...)
originades durant l’era primària, principalment
metamòrfiques
i plutòniques, que han
estat molt deformades i sotmeses a intensos processos erosius.
Després d’una fase d’intensa
erosió i d’encaixament dels rius, durant el quaternari
l’acció de les geleres ha donat al pirineu axial la seva actual
morfologia. Durant els períodes freds quaternaris es van acumular
a la serralada grans masses de gel que es van escolar per totes les valls
altes pirinenques. Restes d’aquesta acció glacial són els
abundants dipòsits morrènics i els nombrosos estanys. A l’actualitat
únicament hi ha geleres als vessants ombrívols de la Maladeta,
però no arriben a formar veritables llengües glacials.
La zona axial i la nordpirinenca
són separades per la falla nordpirinenca, que segueix quasi al llarg
de tota la serralada. |
|
| PRE-PIRINEUS |
Existeix
el pre-pirineu septentrional i el pirineu meridional paral.lels al pirineu
axial i orientats d’est a oest. El vessant septentrional és força
més estret que no pas el meridional.
Els dos pre-pirineus estan formats
per roques sedimentàries
(gresos, conglomerats...) o, en general carbonatades dipositades durant
les eres secundària i terciària,
que apareixen fortament plegades i aixecades i dónen lloc a un relleu
de cims espadats amb crestes molt marcades i valls profundes. |
 |
Són característics d'aquesta
unitat els mantells de corriment originats en lliscar la cobertora
sedimentària per sobre del sòcol mentre es prodeuix l'aixecament
del pirineu axial.
Al pre-pirineu predominen els tons
clars i bigarrats propis de les roques
calcàries. Una altra diferència fonamental entre el pirineu
axial i el pre-pirineu resideix en la menor alçada de les serres
pre-pirinenques, en pocs casos sobrepassen els 2500m.
Les aigües corrents en són
les principals modeladores del paisatge. |
|
|
Geògrafs i geomorfòlegs
divideixen les serres pre-pirinenques en diferents unitats estructurals.Així,
en la part més occidental de la serralada es distingeixen dues alineacions
de serres separades per una depressió:
-
Serres Interiors: Sant Gervàs,
Boumort, Cadí, Pedraforca...Entre el Llobregat i el Ter s’ha produït
un canvi en els materials que constitueixen la serra.Si fins ara els materials
predominants eren les calcàriessecundàries,
a partir d’aquest punt i cap a l’est comencem a trobar materials més
o menys margosos alternant amb
capes de calcàries, gresos
i conglomerats, tots són
del terciari inferior.
-
La depressió pre-pirinenca està
constituida per la conca de Tremp. Es tracta d’una faixa llarga i
estreta de materials terciaris que s’estén
entre les dues alineacions de serralades secundàries que formen
en aquest sector els pre-pirineus.
-
Serres Exteriors: Montsec, Montclús,
Sant Mamet i Mont-Roig. Més enllà del riu Segre aquesta unitat
ha desaparegut.
|
