LLISTAT DE SOTMESOS A JUDICI MILITAR A GRANOLLERS AMB COGNOMS INICIATS AMB C I D.
37.CAMPS DOMÉNECH, Jaume. Procés iniciat el gener del 46 per la
desaparició d’unes pistoles, en coincidir aquesta amb la seva marxa
a França sense permís. Nascut el 1923, forner, vivia a Ricoma
73, sent de Granollers. El 1952 declara no saber res de pistoles i que el comandant
l’havia enviat allà a escoltar converses en saber que havia estat
a División Española de Voluntarios entre maig del 42 i novembre
del 43 fins fer-se voluntari d’exèrcit alemany i sent detingut pels
aliats que el desembarquen a Gibraltar. El 1940 havia estat condemnat per furt
i el 1942 comença el servei militar. El 1946 marxa a París, on
vivia amb germà refugiat roig, i després a Hamburg i Cuba.
38. CANAL COMAS, Alfred. Sumari d’urgència
3612. Declara el 22 d’abril de 1939, amb 54 anys, casat, i domicili al
C/ Alfons IV, 75. Declara no ser maçó i sí fundador de
La Gralla, on col·laborava amb articles sanitaris i històrics.
Va ser nomenat director de l’hospital d’Euskadi per la competència
professional i es negà a la socialització dels serveis sanitaris
a la ciutat. Fa un document extens explicant la seva situació ja que
“la reclusión que sufro ha de conducir sin duda en un procedimiento
judicial a esclarecer mi actuación social, a definir mi posición
política, o determinar una conducta y ,si acaso, a concretar mi futura
vida en el seno de la sociedad o apartado de ella” i fa un llistat de la
seva actuació a nivell professional, i pública. En aquesta faceta
destaca la secretaria del Casino entre 1913 i 1921, de 1914 a 1918 col·laborador
i redactor d’algunes publicacions periodístiques, algunes republicano-socialistes
(subratllat a l’expedient), fundador i director fins el 1923 de La Gralla
(també subratllat). Quant a la tasca professional, destaquen els seus
serveis mèdics sense tenir en compte les amenaces dels revolucionaris,
oposant-se a la col·lectivització i sindicació obligatòria
i obtingué sèrum per la diftèria, epidèmia que havia
afectat a finals del 38 a la comarca a 548 malalts. Intercedí davant
la gent del comitè per salvaguardar l’industrial Serra i Guàrdia,
pare de l’alcalde franquista Josep Serra i Puigoriol, entre d’altres.
També intercedí a la Junta del Museu de Granollers i el Vallès
Oriental per salvar i expatriar nombrosos objectes d’art, convertir el
convent de Josefines en lloc on assistir els malalts i evitar la seva crema.
L’imputen per pertinença a ERC i afavorir la gent del comitè,
fent que Garrell publiqués fotos de convents on frares disparaven. Antoni
Montaña Guasch, empleat de Tabacalera, l’acusa de ser maçó
amb més noms com Amador Garrell el 25 de febrer del 39. El comerciant
Jaume Serra declara que el doctor Canal s’alegrà de la mort de Calvo
Sotelo. Se li troba en registre a casa seva el març del 39 els pamflets
“El socialismo y el conflicto europeo”, “La vida de Juan Gralla”,
“Los de ayer”, “Movimiento federalista” i “Lecciones
federalistas”. Antonio Vicente manifesta que Canal era maçó
i que fou qui convencé Garrell per publicar fotos de religiosos amb pistoles,
les quals foren fetes a “Roma, en un momento de buen humor, coincidiendo
con la salida de tropas para Abisinia”. Pena inicial: cadena perpètua.
Fou deixat en llibertat per malaltia, morint els mesos següents.
39.CANAL MARTÍ, Pere. Amb
69 anys, del Sindicat de Rabassaires. Expropià amb altres Antoni Mayol,
prenent-li terres i 10.000 litres de vi. Absolt. D’Unió de Rabassaires
i interventor d’Esquerra. Absolt.
40.CANCELL GILI, Francesc. C. Prim
29. Nascut a Granollers, el 1917. Voluntari a la Columna del Vallès,
amb informe negatiu (setembre del 39) i després positiu l'abril del 40:
afiliat a JJLL, participà en fets de maig i treballà a Roca Umbert.
Avalat del camp de refugiats de St. Ciprien, tot i denúncia l’agost
del 39 d’Esteve Mas, Joan Boter i Joan Muntal, dient que havia participat
en fets de Montesquieu i de Roses, i havia estat primer al POUM i després
a CNT, sent molt perillós i fan dues denúncies perquè la
feta a la policia no havia sorgit efecte. És absolt i sembla que hi havia
venjances personals.
41. CAÑELLAS VILLESCA, Josep
42.VILADEMUNT CAPELLAS, Pere,
43.REUS PALAUDARIAS, Pere.
44.VALLCORBA BONET, Joan,
45.PLANAS SOLEY, Josep
46.REUS PALAUDARIAS, Joan. Tots ells són taxistes que van participar
en la fundació de la col.lectivitat “Taxis Col·lectivitzats”
i els denuncia Marià Puig Corbera, també taxista. Pere Vilademunt
és conegut com el xemeneia, assassí i incondicional del comitè
i es trobava al Camp de concentració De San Marcos (León). Són
absolts però el jutge militar considera que el jutge d'instrucció
havia d'investigar si havia hagut delicte econòmic. Marià Puig
calcula en 100.000 ptes les pèrdues i també els tres anys que
no pogué treballar, mentre els altres guanyaven fins a 3000 ptes/diàries
i també l'havien acusat, era veritat, d'haver porta el mossèn
a amagar-se el 18 de juliol del 36. A més,afegeix denuncia ideològica,
detallant activitats polítiques d'alguns d'ells i especialment de Josep
Cañellas Ballescà, qui havia estat acomiadat per robar benzina
per Marià Puig, i havia volgut entrar a guàrdia d’assalt,
però Cañellas tenia un aval d’Antoni Baulenas Siurans a qui
conduí a lloc segur quan era perseguit o Vilademunt. També s’afirma
que Josep Cañellas era del POUM, del Comitè, delegat de Generalitat
a Col·lectivitat i participà en assalt a quarter de St. Andreu,
en l’assassinat del Sr. Coll de Lliçà de Vall i en destitució
de junta dretana de xofers. Pere i Joan Reus Palaudarias, president i dirigent
de col·lectivitat, eren d’ERC i tant “convencidos de la causa
marxista como lo demuestra el hecho de que el hijo del primero estaba afiliado
a JJ.LL. y se marchó voluntario al frente”. Pere va cedir el camió
als revolucionaris que van atacar la guàrdia civil l’octubre del
34. Cañellas afirma que Serras pressionà per fer la veritable
col·lectivització, mentre Joan Reus, d’Acció Catalana,
acusat per Puig de ser l’ideòleg de la col·lectivització,
rep aval de Joaquim Brustenga, a qui treié de Granollers i de Maria Cunillera
a qui ajudà a buscar el cos del seu marit Esteve Trullàs Pons
l’11 de setembre del 36. Pere Vilademunt declara en el camp de concentració
a Lleó, però mor allà l’11 de novembre del 39. Puig
entregà el garatge, tres omnibús, sis taxis, taller, eines de
recanvi i no pogué entrar al seu local on tenia un hort i aus d’aviram
i només li tornaren un cotxe per ell i dos xofers en no voler formar
part de col·lectivitat. Vicens Viaplana Riera de Riells, Joan Roselló
Valls i Eloi Pérez Navarro taxistes, testimonien a favor de Marià
Puig i Joan Vila Martorell i Esteve Serras Colombrans, com a líders del
comitè, verifiquen el lideratge de la col·lectivitat i fan crítica
a Josep Cañellas Ballescà com “adulador y halagueño
del que manda”.
47.CASALS GRAU, Jaume. 20 anys, solter,
jornaler, domicili a C/ Corts Catalanes, 5. Acusat d'intentar matar Isidre Mas.
Esteve Durán Serra, militant de Falange, és secretari del Consell
de Guerra. De JJ.LL i secretari de CNT. Condemnat a 20 anys i el juliol del
43 és deixat en llibertat condicional del Destacamento Penal de Blanes,
provenint de la presó Model.
48. CASAS NOLLA, Maria. El 17 de desembre del 39 ingressa al dipòsit municipal perquè havia regirat la casa del seu fill Valeri Mas i llençat el fusell i la pistola segons denuncia una veïna del fill, Francisca Bellón. Tenia 66 anys, era de Gràcia i vivia al C/ Lliri 36. Se l'acusà d'incomplir el ban de guerra i el 24 de gener passa a llibertat provisional. L'11 de desembre del 41 ès absolta.
49.CASTAÑÉ PRAT, Bernardí.
De Juventuts Llibertàries, va fer guàrdies al Coll de la Manya.
Es jactava que al Coll havien mort tres mossens que cridaven molt. Ajudà
a buidar cases Riera i Parera i anà voluntari amb la Columna del Vallès.
Condemnat a 12 anys i 1 dia el 31 de juny del 39.
50.CASTAÑER NET, Miquel. Enviat
des de La Coruña, arriba a presó de Barcelona l’abril del
39. 34 anys, perit mercantil, vivia a l’Avda. Generalísimo 90, interventor
a l’Ajuntament durant la guerra i professor d’escola mercantil, sent
d’ERC i ben conceptuat entre la gent d’ordre. Treballà a la
conselleria d’Economia i a l’exèrcit, forçós,
arribà a tinent. El 23 de desembre del 41 és sobreseit el seu
cas, després de més d’1 any a les presons barcelonines.
51.CATALÀ SOLER, Rafael. Acusat
de vendre 100 kg. de coure robat a RENFE, té judici militar i se li imposa
condemna de 1 any, 8 mesos i 21 dies. Altres acusats són sancionats amb
multa.
52.CEREZO PIQUER, Emili. Procés
iniciat el març de 1940 i que suposa la presó entre l’abril
del 40 i octubre del 41, quan té llibertat provisional. Procés
sumaríssim 16854. El 8 d’agost del 40 és traslladat des de
la presó de Gandia a la de Barcelona. Se l’acusa d’afiliar-se
a UGT el juliol del 36 i arribar a tinent després de sortir voluntari
amb la Columna del Vallès. Era un “incansable propagandista de los
rojos”, i tècnic tèxtil, de Granollers, 26 anys i vivia al
c/Barcelona. L’ Ajuntament contesta amb informe afirmant que era de bona
conducta, però que fou nomenat tinent pagador després de ser quintat.
Se’l condemna a 12 anys, commutats a 6, sense haver estat militant actiu
ni actuar amb armes a l’exèrcit.
53.CLIMENT LLINARES, Josep. De 41
anys, de Villajoiosa (Alacant) i camioner i vivia al C/ Jose Antonio 24. El
18 d’octubre del 39 és a dipòsit municipal de Granollers.
D’Acció Catalana, a l’ajuntament el setembre del 38 com a delegat
d’assistència social, marxà a França quan cridaren
la seva quinta i tornà el setembre del 39, trobant-lo al camp de Carboneres
de Figueres on treballà en convent i tornant a Granollers. El 27 de gener
del 40 és en condicional i amb aval d’Artur Gasset el juny del 40
és absolt.
54.CODINA COLL, Josep. 41 anys, de
Mollet i veí de Granollers. Era president del comitè d’empresa
de Roca Umbert. Sumaríssim 24348 iniciat el 18 de setembre del 39. Condemnat
per rebel·lió militar a 15 anys. Compleix 4 anys i el maig del
43 surt en llibertat condicional. Afiliat a la CNT de fa temps, director del
comitè a Roca Umbert, suggerint cremar la fàbrica quan arribessin
nacionals com així va ser. Informe de Falange el 4 de març del
39 sobre ell i la seva responsabilitat en crema de fàbrica amb Espinalt
després d’haver estat detingut a St. Celoni. Joan Vilardebó
diu que Codina acordà la crema amb el delegat de la Generalitat i que
el valor del cremat era de 12 milions de ptes i afectava 750 treballadors. 8
de març del 40 se li fa judici on se’l condemna a 30 anys de presó
i el 21 de març del 43 se li dóna llibertat condicional de la
presó Model.
55.CODINA SALLENT, Emilia. Procés
iniciat el 24 de maig del 39. Maria Mas Maspons localitza part de les seves
partinences al dipòsit de recuperació i allà li diuen que
venien de casa del C/ Josep Umbert, 31 dreta, on vivia Emilia de 48 anys. Els
agents falangistes Vendoiro i Vila van a la casa i localitzen diversos objectes,
els quals ella manifesta que per la penúria en què vivia, els
del comitè li van repartir. És absolta i se li imposa una multa,
estant al dipòsit municipal l’agost del 39. Separada del seu marit.
56.COLA SAFONT, Manuel. Nascut el
1902 a Uja (Oviedo), paleta, vivia al C/ Indústria 32. El 8 d’agost
del 39 és conduït a la Model des del dipòsit de Granollers
i el 23 d’agost del 40 és condemnat a 12 anys, i en llibertat condicional
de la Colònia penitenciària de l'Hospital Militar de Carabanchel
des del març del 43. Capatàs de brigada, destruïa campanes
a Granollers i organitzà la col·lectivitat de paletes. D’ERC
del 34 al 36, interventor del mateix partit, participà en una vaga de
paletes i tingué càrrec en la seva col·lectivitat. Ell
diu que només fou interventor, que anà a fortificacions per poder
cobrar sou i que com a bomber amb 16 anys d’antiguitat el comitè
li demanà que anés a desmuntar les campanes.
57. COLL COLL, Josep Maria. 37 anys,
casat, de Barcelona, secretari judicial i veí de Cerdanyola, inculpat
en procés del Dr. Canal. Maçó, radical, després
d’Unió Republicana, fou auxiliar del Tribunal d’Alta Traïció
a Barcelona, però s’intentà reconciliar amb església
i feu salconduits per gent de dretes. Pena commutada a 12 anys i 1 dia.
58.COLOMINA LATORRE, Antonio. Es
trobava el juliol del 39 a presó de plaça de braus a Ciudad Real.
El 17 de juny a Ocaña i el novembre passa a presó de Barcelona
fins obtenir la condicional el 20 de juny del 41. Torner, de 27 anys, vivia
a J Umbert 22 1a. i Silveri Botey el coneixia molt fins afirmar l'encartat que
el podia avalar. Falange diu que fou de Comitè i de PSUC, i visità
la casa del Pueblo fins maig del 37. També actuà en crema de convents,
barricades i anà a Columna del Vallès com a delegat de Grup, atacant
Almudervar (Huesca) a finals de novembre del 36. A. Montañá declara
que li repartiren armes i “cree muy probable que participara en asesinatos
dadas la características del encartado”. El 15 de febrer del 40
Domingo Arenas Vila, veí, diu que “es persona incapaz de comprender
ni profesar una ideologia y se deja llevar como un borrego”. Sentencia
de 12 anys i 1 dia que passa a 6 anys 1 dia.
59.COMPANYS RIBERA, Trinidad. Militar
imputat per suport a República. El juliol del 36 a Granollers i després
marxà. Queda Absolt.
60.COSTA SALMURRI, Maria. propagandista
“roja” fins el juny del 39, "manifestándose enterada del
desenvolvimiento de hechos políticos", empresonada al dipòsit
municipal el 26 de juliol del 39 i posada en llibertat el 23 de gener del 40.
Mercè Puigbó denuncia que li falta armari roper “al encontrarse
en la calle a Casimir Vila i Juan Vendoiro” i que sap que el tenia Maria
Costa a casa seva, confirmant-se això en anar a trobar-lo. Tenia 67 anys,
dePorreig, i domicili a C/Bisbe Grivé 31. El seu fill Jacint Prat Costa
en ser la casa de Mercè Puigbó, vídua de comandant Mas,
requisada pel sindicat i estar a punt de cremar els seus mobles, els requisà
i li portà a Maria Costa. Les dones de c Bisbe Grivé la denuncien
pels seus comentaris. La sentència del 4 de juny del 40 és absolutòria,
abandonant la presó.
61.CULLELL SANTACREU, Antoni. Inici
del cas el 8 d'abril del 40, i és a la presó entre l'abril del
39 i el 17 de desembre del 41. Va estar empresonat al camp de Vallecas, a la
presó d'Alcalà i a la del Palau de Missions de Barcelona. Condemnat
a 12 anys i un dia, commutats per 8 anys de presó, surt en condicional
el 7 de juliol del 42. Era paleta i nascut el 1913, arribà a tinent i
actuà a Huesca, Teruel i Extremadura. Participà en diverses detencions,
com la de Pau Riera Munells. Participà en la col·lectivitat de
paletes, i gent com Artur Gasset el titllen de moderat. Era de la FAI i membre
de junta directiva del ram de construcció de CNT.
62. CUQUET CUQUET, Josep. El març
del 39 és condemnat a 20 anys, tenint 39 anys en trobar-li en un registre
a casa seva Juan Vendoiro i Casimir Vila, falangistes, dues armes. De Granollers,
regidor a Canovelles, de 39 anys, era paleta.
63.CUTILLAS GARCIA, Manuel, àlies
El Francès. Carboner, de França i nascut el 1892. En informe municipal
a jutge militar se li diu que va ser detingut per maltractaments i escàndols
ja durant el domini roig i se'l conceptua incapaç de formar massa amb
qualsevol moviment, tot i ser acusat de liderar l’atac al Centre Tradicionalista
el 20 de juliol.
64.DALMAU VENTURA, Josep. Vendoiro
i Vila el posen a disposició del jutge el juny del 39 desprès
d’haver-ho fet abans. L’acusen de requises i estar amb el comitè.
25 anys, operari, de Granollers, domicili al C/Traveseres, 3. Anà a fortificacions
per cobrar salari i no va fer ostentació de matar persones religioses.
El març del 40 es condemnat a 12 anys i 1 dia i se l’acusa de participar
en assalt de la casa Puntas. Obté la llibertat condicional de la presó
de Terol el 28 d’abril del 43. “Mal educado, al servicio del comité
desde el inicio del movimiento, con arma”, segons l’informe.
65.DEDEU CATUELLAS, Francesc. El
1946, a Prisión 2a. Agrupación Colonias Penitenciarias de Montijo
(Badajoz), se li denega indult. Nascut el 1899 a Barcelona, vivia a C/ Lliri
i condemnat a 30 anys, tot i que part del tribunal volia condemnar-lo a mort.
La Brigada Política Social el deté en creuar la frontera segons
l’informe del 27 de setembre del 41 i pertanyia al Partit Sindicalista
i CNT, sent responsable d'economia del comitè i a l’Ajuntament i
no participà en registres, ni actuacions violentes. Treballava en un
magatzem de cereals. En anar a Granollers el novembre del 41, hi ha alarma social
i se li intenten imputar molts delictes fent-li un judici on se l’acusa
de seguir idees de Montesquieu o d’assassinats, com el de Gay.
66.DELCOR MAYACH, Mariano. 19 de
febrer del 39 s’inicia procés i Jaume Solsona, cobrador d’elèctrica,
el veié arrencar barba d’imatge de St. Antoni a l’església
parroquial. Paleta, amb domicili a C/Indústria 41 i de 45 anys, afiliat
a la CNT des de 1930, el deté Juan Vendoiro. Condemnat a 20 anys, commutats
a 12 anys i 1 dia.
67.DIEZ HERNAIZ, Basilio. Ferroviari,
vivia a C/Generalísimo Franco 57, 2. 44 anys i de Olmedo (Valladolid).
El desembre del 40 s’inicia el sumari, i li donen llibertat condicional
el setembre del 42. El juny del 42 l’informe municipal diu que amb GMN
ingressà a la UGT, i se li donà responsabilitats, tenint conducta
correcta i treballà de mosso a Les Franqueses, ocupant presidència
del sindicat a la comarca i sent regidor de cultura a Les Franqueses, marxant
a França fins 1942. 27 abril del 42 és ingressat a Model i l’octubre
és condemnat a 6 anys de presó menor. Febrer 43 el director de
la Model demana certificat a director d'escoles i mossèn.
68.DOMÉNECH BARRI, Joan. Del
reemplaç del 23, instructor de l’exèrcit republicà
com a sergent de complement. Cas portat pel Jutjat Especial de Suboficials sobresegut
el febrer del 42. Nascut el 1901, vivia al C/ Gral. Mola 16 i treballava en
el comerç.
69.DOÑA LOPEZ, Josep. Vendoiro
i Vila van a casa seva el desembre del 41 en rebre confidències que tenia
una pistola a casa seva, com així era. 22 anys, domicili al C/ Ricoma
64, venedor ambulant. Informe municipal diu que era d’esquerres i passiu.
L’auditor proposa sis mesos d’arrest.
70.DURAN JOVER, Joan. Barcelona, 80, 35 anys, pagès, de Granollers. El Tribunal de Responsabilitats Polítiques 1 de Barcelona demana per ell el setembre de 1940, acusat d’auxili a la rebel·lió, compleix 797 dies i la resta en llibertat condicional. Conseller d’agricultura a l’Ajuntament des d’octubre del 36. Pena de 6 anys.