LES RELACIONS INTERNACIONALS CONTEMPORÀNIES
1. EL LLARG SEGLE XIX
Textos per utilitzar:
Sobre els canvis produits amb la
revolució burgesa:
El més important
dels primers industrials del cotó va ser sir Robert Peel (1750-1830)
que en morir va deixar gairebé un milió i mig de lliures (
)
i un fill a punt de ser nomenat primer ministre. Els Peel eren una familia
de pagesos (
) de Lancashire que van combinar l'agricultura amb la
producció textil domèstica des de mitjans segle XVIII. El pare de sir Robert (1723-1795) encara vivia de la venda dels productes del camp i no va anar a viure a la ciutat de Blackburn ffins a l'any 1750, quan encara no havíen abandonat del tot els treballs agrícolas. Tenia alguns coneixements no tècnics i un cert enginy per als proyectes senzills i per a la invenció ( ). A més, també tenia terres, d'un valor aproximat de 2.000 a 4.000 lliures, que va hipotecar al principi de la dècada de 1760 per construir una empresa d'estampació d'indianes amb el seu cunyat Haworth i un tal Yates, que va ser qui va aportar el capital, amb els estalvis acumulats gràcies als negocis familiars coma hostelers al Black Bull.( ). Sir Robert Peel fou un empresari d'una energia notable, que no va tenir dificultats per obtenir capital adicional, asociant-se a alguns prohoms locals que desitjaven invertir en la creixent indústria o que, senzillament, tenien ganes de contribuir econòmicament a les noves ciutats i als sectors d'activitatt industrial. L'empresa, només amb la secció d'estampats, va obtenir beneficis tan ràpidament -prop de 70.000 lliures anuals durant períodes molt llargs- que no va necesitar capital mai més ( ) HOBSBAWM. Indústria i imperi. 1997. |
Quant a la revolució burgesa, és important treballar amb els quaderns de queixes dels sectors populars:
CAHIER DE DOLÉANCES
DE LA PARRÒQUIA DE PEUMERIT (BRETANYA). CAHIERS DE DOLÉANCES DE LA COMUNITAT DE UCHAU (SENESCALÍA DE NIMES, LLENGUADOC). 1 . Supliquem humilment a S. M. que ordeni la supressió de tots els privilegis atribuïts a totes les terres considerades com nobles, qualsevol que sigui la qualitat del seu posseïdors; i que els impostos de qualsevol naturalesa, reals, provincials i municipals siguin repartits entre totes les terres, ja siguin nobles o plebees, en funció del seu valor en el cadastre., 2 . Atenent que aquest tipus d'impost no grava més que als béns immobles i que és just que els capitalistes concorrin també a les necessitats de l'Estat en proporció a les seves fortunes, vam suplicar a S. M. es digni aprovar les mesures que consideri necessàries perquè les municipalitats del seu Regne quedin autoritzades a incloure en les llistes de impositors, amb contribucions similars a les fixades per als béns immobles, a tots aquells súbdits del Regne posseïdors de fortunes en metàl·lic. 3 . Supliquem a S. M. tingui a bé concedir a la província del Llenguadoc una nova constitució i una nova administració, composta per diputats dels tres ordres lliurement triats, a fi que aquesta administració sigui realment representativa de la província i que el Tercer Estat tingui el mateix nombre de representants que els altres dos ordres, el del clergat i el de la noblesa junts, i que les deliberacions es realitzin no per ordre sinó per cap. 4 . Supliquem a S. M. tingui a bé ordenar que, conforme a les antigues lleis de l'Església, i a l'administració primitiva de les rendes pertanyents als eclesiàstics, aquests, com beneficiaris dels delmes, siguin obligats a cedir anualment al municipi un percentatge del recaptat per aquest concepte perquè s'aplicat a la subsistència dels pobres., 5 . Supliquem... ordenar la supressió de tots els drets de sortida imposats sobre els vins del baix Llenguadoc, atenent que aquest article és la principal font d'ingressos d'aquesta part de la província i que els genovesos i altres estrangers que adquireixen el vi s'aprofiten d'aquesta circumstància per a comprar-lo a un preu molt més baix. 7 . Exposem que aquesta província, havent hagut de suportar una emigració de súbdits no catòlics de S. M. per efecte de la revocació de l'Edicte de Nantes en 1685, alberga àdhuc a un gran nombre de súbdits no catòlics el quals, a pesar de l'edicte de novembre de 1787, mitjançant el qual, S. M. es va dignar reconèixer-los una part dels drets civils perduts, no gaudeixen de tots els seus drets. Supliquem a S. M. tingui a bé suprimir les mesures àdhuc vigents que restringeixen els drets d'aquests súbdits, mesures que són contràries a la justícia i al dret natural, la qual cosa resultaria de gran utilitat i benefici per a tot el regne. 8 . Supliquem...aproximar la justícia als justiciables i restablir en aquesta comunitat la situació que es trobava quan va ser separada de la bailía i del marquesat de Calvisson, perquè la justícia sigui administrada en la pròpia localitat de Uchau com s'administrava abans de la seva incorporació a la bailía i vegueria de Marsillargues., 9 . Finalment supliquem...la supressió de la milícia en temps de pau i que, si en temps de guerra té S. M. necessitat d'homes, li sigui permès a cada comunitat designar-los... |
També destaco el manifest dels plebeus de Babeuf, del qual llegirem i comentarem un fragment com el següent:
"Treballem per a fundar
abans de res bones institucions, institucions plebees, i tindrem la seguretat
que després vindrà una bona constitució.
|
També treballarem la Restauració i revolucions liberals a Europa: 1820, 30 i 48 amb l'anàlisi marxista de les revolucions del 48:
A la monarquia burgesa de Louis-Philippe tan sols la podia seguir la república burgesa, és a dir que mentre sota el nom del rei una part restringida de la burgesia hi dominava, ara sota el nom del poble hi dominava la totalitat de la burgesia. Les demandes del proletariat parisí són absurds utòpics, als quals cal posar fi. A aquesta declaració de l'assemble nacional constituent el proletariat parisí hi responia amb la insurrecció de juny, l'esdeveniment més colossal en la història de la guerra civil europea. La república burgesa hi vencé. . Al seu costat hi havia l'aristocràcia financera, la burgesia industrial, les capes mitjanes, el petit burgès, l'exèrcit, el lumpenproletariat organitzat com a guàrdia mòbil, els capacitats intel·lectuals, els capellans i la població rural. Al costat del proletariat parisí no hi havia ningú més que ell. Més de 3.000 insurgents foren massacrats després de la victòria, 15.000 foren deportats sense judici ( ).
|
Amb aquest paràgraf, treballarem també l'inici dels moviments
revolucionaris obrers i la importancia del pensament marxista a partir dels
conceptes de materialisme històric, la lluita de classes o la plusvàlua
acabant amb el text fundacional de la primera internacional:
Preàmbul de l'Acta fundacional de l'Associació Internacional de Treballadors. Londres, 1864
|
2. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA SEVA POSTGUERRA .
SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS
Seguiré l'esquema de http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/esquemas.htm , apuntant com idees claus la política de Weltpolitik a partir de 1890, el colonialisme imperialista i les rivalitats entre potències, veient els mapes i textos de http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/actividades.htm , prestant importància a la qü estió dels Balcanes i a l'ambient belicista europeu, explicant els preliminars i les causes de la guerra a curt termini, com ara el magnicidi de Sarajevo.
Per veure el desenvolupament del
conflicte, treballarem amb textos i mapes aclaridors sobre el conflicte seguint
la proposta de la web del projecte de clio, especialment el text El Frente Occidental:
Eric Hobsbawn, Historia del Siglo XX, i tenint en compte elements nous com el
paper de la propaganda i els patiments de la població civil, molt més grans
que en conflictes anteriors. Quant als mapes, tindré en compte els que apareixen
a la web i i que permeten veure la cronología del conflicte i l'evolució territorial,
fent referència breu a la revolució russa, l'entrada dels EUA a la guerra i
el desenllaç del 1918. Finalment, farem un balanç del conflicte analitzant els següents documents
expressats en taules:
Balance comparativo
de recursos Efectivos militares 1914-1918 El coste humano de la Gran Guerra El coste económico de la guerra La incorporación de la mujer al trabajo en Gran Bretaña |
També, analitzarem les propostes de Wilson i els tractats signats finalment
deixant l'anàlisi del text "Las posturas divergentes de los vencedores en la
Conferencia de París" com a tasca per casa.
Memorandum de Lloyd George, David Lloyd George, Some considerations
for the Peace conference, 1919 El Presidente Wilson dirigiéndose
a Clemenceau en el Consejo de los 4 P. MANTOUX, Les Délibérations
du conseil des Quatre, C.N.R.S., 1955. El jefe de gobierno francés,
Georges Clemenceau, dirigiéndose al Consejo de los 4 Pierre Renouvin, Le traité
de Versailles, Paris, Flammarion, 1969, pp. 118 à 123 passim
ACTIVITATS:
|
Per veure la reestructuració política
del mapa europeu, es pot fer un treball amb el mapa tot remarcant-ne els focus
de tensió a partir de l'aparició dels totalitarismes. Farem amb el mapa un repàs
a la tensió generada amb posterioritat a la 1ª. Guerra Mundial sobretot a nivell
intern (ascens dels totalitarismes a bona part d'Europa) i la política d'apaivagament
i les repersussions de la crisi del 29 als EUA (veure annexe).
També es pot fer aquest comentari
de text:
"Seixanta milions
d'alemanys no es resignaran a pagar, durant trenta o cinquanta anys, un
tribut regular de diverses desenes de milions a quaranta milions de francesos.
Seixanta milions d'alemanyss no acceptaran com a definitiu el retrocés
de la seva frontera a l'Est ni la separació de les dues Prússies. Seixanta
milions dalemanys es rieran del petit estat txecoslovac". La mateixa inquietud
apareixia en el decurss dels debats parlamentaris que van precedir la
ratificació del Tractat el setembre de 1919. A la major part dels qui
van intervenir en aquestss debats els semblava evident que el poble alemany,
malgrat la derrota, conservaria el sentiment de superiorritat adquirit
durant el segle XIX".
Traduït de Renouvin, P. Documentos comentados de historia contemporanea. |
3.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I LA SEVA POSTGUERRA. LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ
EUROPEA.
SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS
Per començar la guerra freda, farem un repas als acords que posaren fi
a la segona guerra mundial i a la pràctica divisió dels vencedors
que s'observa a les mateixes. L'alumnat per veure aquesta divisió pot
llegir i comentar el text de Churchill a la Universitat de Fulton, Missouri
i la resposta de Stalin i per tenir les idees més clares, poden fer un
esquema amb les diferències socials, econòmiques i polítiques
dels dosblocs que prevaldran des d'aleshores, el socialista i el capitalisme.
Després, farem una definició de "guerra freda" i "coexistencia pacífica" i demanaré als alumnes que situin aquests períodes en un eix cronològic que aniran omplint amb els principals esdeveniments de l'etapa. En segon lloc, observarem com el procés de desconfiança s'anirà construint i de forma molt clara a NN.UU., procés que portarà a la pròpia inoperancia d'aquesta institució. Els demanarem quines poden ser les causes d'això, els ajudarem a acabar de fer el llistat, separant les profundes delsdetonants, l'explicació dels quals (Pla Marshal, doctrina Truman, ) iniciarem dintre de "la ruptura del 47". A partir d'aquí iniciarem l'anàlisi dels diferents conflictes.
Se presenta ahora
una oportunidad clara y brillante para nuestros países respectivos.
Negarse a admitirla, o dejarla marchitarse, nos haría incurrir
durante mucho tiempo en los reproches de la posteridad (...) la edad de
piedra puede presentarse bajo las alas deslumbrantes de la ciencia (...)
Tened cuidado, os digo, es posible que apenas quede tiempo (...) Westminster College, Fulton, Missouri 5 de marzo de 1946 |
Quant als conflictes de la guerra freda, explicarem l'inici de la divisió
d'Alemanya i Berlin a partir de la divisió després de la 2ª
GuerraMundial. Davant la creació de l'Alemanya federal a occident, els
soviètics respondran amb el bloqueig de la capital, Berlin, el qual durarà
11 mesos i el tema tornarà a ser present el 1961, amb la construcció
del mur. Els proposarem que treballin un petit vídeo i les activitats.
Quant a la guerra de Corea,
els explicarem el per què de la divisió d'aquest estat després
de la 2GM i l'ocupació japonesa i com les superpotències s'hi
instalaran. Destacarem les conseqüències, especialment la divisió
fins ara de Corea i l'acostament EUA-Japó.
Sobre la guerra de Corea, tenim la
web de El Mundo
on trobem elements interessants.
El 3er. conflicte analitzat és la guerra del Vietnam, del qual farem una introducció històrica breu i ladivisió dels dos governs existents. Donat que és un conflicte llarg, farem un eix cronològic amb les seves etapes i analitzarem l'amplitud de l'ajut nord-americà i el seu fracàs.Per introduir el tema de la guerra de Vietnam, podem començar el tema veient i comentant imatges impactantsi el podem comentar amb l'alumnat a partir de cartes escrites per soldats nordamericans, donat que aquest serà un conflicte que deixarà una empremta molt gran a la societat nord-americana.
De Peter C. Drummond a Mrs. Drummond, Pittsburgh, Pa. Hola querida: Te quiere siempre, tu marido |
La crisi dels míssils és l'altre moment fort de la guerra freda.
Situarem Cuba al mapa i a la història, explicarem el conflicte a partir
dels discursos dels dos presidents i la seva resolució:
(De Khruchev a Kennedy)
-- Moscú, 23 de octubre de 1962, 5 p.m.
Per tractar de la coexistencia, podem començar llegint i comentant el document de Krushov següent: He leído en
vuestros periódicos que la política de coexistencia pacífica
que os proponemos significaría en realidad la creación de
un "mundo dividido". Nada más alejado en la exacta comprensión
de la idea de la coexistencia pacífica que esta interpretación.
En realidad queremos obtener lo contrario: la coexistencia pacífica
y la competencia de las relaciones siempre más amplias entre los
pueblos, en el dominio económico y cultural. Al contrario la negación
de la coexistencia y de la competencia, significan la ruptura de todas
las relaciones entre los países y un relanzamiento de la "guerra
fría". Kruschev en el Economic Club de Nueva York septiembre de 1959 |
Indicarem la importancia de l'arribada de nous líders a les dues superpotències
i la crescuda dels pressupostos militars de les dues:Quant
a la construcció europea, el treball el farem dividint la classe en cinc
grups i anirem a l'aula d'informàtica per tal que comencin a fer la proposta
de webquest
sobre la construcció europea.
La descolonització i articulació política de la perifèria, la veurem treballant amb mapes i textos. En aquesta sessió, farem una descripció cronològica de la descolonització utilitzant mapes de la descolonització a Àsia, i Àfrica, farem una breu descripció de les seves causes i veurem l'inici dels no-aliniats a partir de la conferència de Bandung. Sobre la distensió, ja haurem iniciat l'explicació amb el text de Krushev. Explicaré els tractats de no-proliferació armamentística i els darrers conflictes de la guerra freda (Centreamèrica i Afganistán).
Quant a la Unió Europea en els darrers anys, analitzarem l'arquitectura institucional de la Unió Europea, la Unió Econòmica i Monetària i les polítiques comunitàries. L'alumnat en uns 10 minuts farà una explicació resumida del treball iniciat a la webquest i acabaré aquesta amb el comentari d'un text actual sobre la Unió Europea en la seva darrera etapa.
4. L'ESFONDRAMENT
DE LA UNIÓ SOVIÈTICA
SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS
En primer lloc, farem un repàs des de la desestalinització fins a Gorvatxev. Treball amb mapes i textos de Krushev i dades que permetin veure la crisi soviètica en els 50', els intents per superar-la i el fracàs manifest d'aquests en els anys 80 tenint en compte aspectes econòmics, socials i polítics. Després, veurem l'arribada de Gorvatxev i les polítiques de "reforma" i "glastnotz". Els objectius els alumnes els podran extraure d'aquest text del llibre de Gorbatxev i farem un comentari exhaustiu del que això va suposar i les repercussions en el món actual.
He escrito este libro con el
deseo de dirigirme a los pueblos; a los de la URSS, de Estados Unidos
y, de cualquier país (…) He escrito este libro con la fe en el sentido
común de dichos ciudadanos. Estoy seguro de que ellos, al igual que nosotros
y esto es lo principal, están preocupados por el destino de nuestro planeta.
(...) Gorbachov La Perestroika y la Nueva Mentalidad 1988 |
Altres temes que tractem són la retirada
d'Europa de l'est i l'embranzida de les nacionalitats. Veurem quins són aquests
pobles, el seu paper, i com això porta a la dissolució de la URSS i la creació
de nous estats nacionals. Posteriorment, analitzem la Rússia del després i un
procés que a Moscou portarà a què l'antiga burocràcia amb la nova Rússia passi
a mantenir el seu paper dirigent, acostant Rússia cap al totalitarisme. En aquest
sentit, veurem el paper de Ieltsin i Putin a la nova Rússia i qué ha suposat
el nou estat per la població d'aquell estat.
Per últim, analitzem tres models de conflictes derivats: Balcans, Àsia Central
i Txetxènia.
METODOLOGIA
Es treballarà amb mapes i textos sobretot de La Gran Transición 1985-2002, Barcelona, Crítica, 2003, de Rafael Poch-de-Feliu del qual serà de lectura obligada "La quiebra optimista del orden europeo" pp. 103-129. El professor explicarà el més fonamental de cada sessió, recolzant-se en el citat capítol, i en altres textos com ara de Gorvatxev. També disposo del material a internet de http://www.xtec.es:8800/usuaris/www.historiasiglo20.org sobre la fi de la guerra freda. En canvi, el conflicte de Txexènia i el de Kosovo són treballats amb materials didàctics a http://www.xtec.es:8800/usuaris/www.edualter.org i per tant seria aconsellable poder dedicar un temps per obtenir més informació sobre els mateixos i reflexionar-hi.
5. CAP A UN MÓN MULTIPOLAR, 1991-2005.
SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS
Les preguntes fonamentals són "Com són les Relacions Internacionals actuals?" i "Quines relacions volem per al futur?" Plantejament d'un treball individual sobre Palestina o Iraq, des de la 1a Guerra Mundial fins a l'actualitat. Amb el text de referència, situaré el tema a partir de les dues preguntes inicials i el debat que es generi. Després, amb l'ajut de l'ordinador consultarem webs on poden trobar informació sobre Palestina o Iraq i els donaré les orientacions necessàries per fer el treball individual.
Posteriorment, farem una explicació de geopolítica i dels seus principals confllictes del món actual a partir de l'actual situació al planeta, el domini dels EUA i "la guerra contra el terrorisme".
També ffarem un treball a la web d'Edualter de part de les unitats didàctiques sobre conflictes actuals, com ara Palestina, Iraq, Kosovo o Afganistan. Es poden fer d'altres propostes, com les de www.intermonoxfam.org , o complementar amb la informació de www.oneworld.org i veure la llista de recursos o xerrada de Josep m. Navarro "La batalla de Palestina en l'escaquer mundial" i debat posterior. Acabarem amb l'avaluació de l'exposició oral del treball individual amb l'evolució de les Relacions Internacionals des de la 1a Guerra Mundial.