LA PRESA DE ROSES

Partírem del Rosselló
per anar a llunyes terres,
per anar a l'Empordà,
que n'és terra molt alegre.
(No hi ha lliri sense flor,
ni rosa sense poncella,
ni donzella sens galant,
ni barco sense bandera).
Comencem primerament
la vila de la Jonquera,
Peralada i Castelló
i la vila de Figueres,
i en un lloc que es diu Pedret
l'armada francesa era.
A Roses vàrem anar
a veure el tinent de guerra
per veure si es vol rendir
o entregar les fortalesa:
-La rosa jo vos la do,
mes me quedo la poncella,
i em quedo deu mil infants
que hi ha dins la fortalesa,
i em quedo set-cents cavalls
que nit i dia peleien.-
Ninetes de Perpinyà
bé plorareu de tristesa
perquè los vostros galants
han hagut d'anar a la guerra.
No podeu dir ni pensar
quina fam ells ne pateixen:
un pa de munició
entre quatre se'l parteixen,
i amb un petricó de vi
tot lo socorro hi esmercen.
Les donzelles ploraran,
les que casar-se volien,
i ara n'hauran d'esperar
que un altre partit us isca.
Allà en el Portal Nou
hi ha bandera vermella,
bandera de foc i sang,
que n'és senyal de gran guerra:
no és senyal de guerra, no,
que és l'amor d'una donzella.


Anònim

Vocabulari
  • petricó: mesura de capacitat que equival a la quarta part d'un porró.