Marsella, dimarts 8 de Gener del 1740
Estimat Hume:
Encara recordo la ciutat d’Edimburg en ple estiu, aquella plaça mentre tu i jo enraonàvem del teu possible viatge aquí, a França. Ara, que ja hi ets, espero que t’agradi la meva terra natal; així com també espero que ja hagis visitat “La Maison Carré” o Paris i el seu barri de Montmartre. Ja t’has acostumat a l’idioma? I a la “pâtisserie” francesa? Segur que si. En aquests moments, jo estic instal·lat a Marsella per qüestions familiars. L’has de conèixer aquesta ciutat. És molt espectacular la “côte bleue”! Com que ara tinc molt de temps lliure, entre passeig i passeig, he pogut llegir la teva última publicació titulada “El tractat sobre la naturalesa humana”.
En trets generals m’ha semblat una bona obra reflexiva; però bé, saps que jo no sóc l’expert en el tema i que sempre se m’ha resistit entendre la teva manera de pensar i d’expressar-te. De totes maneres, no pensis que em sumo a les crítiques que ha rebut el llibre, sinó tot al contrari! Crec que és una de les millors obres que he llegit mai sobre l’ésser humà i la seva complexió. I no et preocupis per la teva redacció, és excel·lent; el problema sóc jo: saps que sóc de números!
Des de que ens vam conèixer, sempre vas transmetre aquest anhel sobre l’estudi científic i psíquic de la naturalesa humana per conèixer el funcionament de la ment de l’ésser humà. Tal i com et deia, m’han quedat alguns petits buits pel que fa a qüestions sobre el llibre. És per aquest motiu que t’he escrit aquesta carta: necessito que em clarifiquis aquests petits dubtes que tinc. El conjunt del llibre el puc arribar a entendre força bé, però em sorgeixen petits interrogants com els següents.
Comencem per les impressions i les idees. Des d’un principi negues l’existència d’idees innates en els éssers humans. Però, com pots afirmar-ho si no es pot tenir cap impressió completa de la ment d’un nadó ensenyant-te el que conté en ella? Si les idees que afirmes provenen totes d’impressions anteriors, d’on prové aquesta idea de la negació de les idees innates? Tot i això, entenc el que dius que poden haver idees que provinguin de la unió d’altres idees que sí que tenen impressions; però m’agradaria que m’ho expliquessis relacionant-ho amb això per tal que em quedi més clar.
No crec que sigui difícil per tu contestar aquestes preguntes; el que sí que és possible és que potser em prenguis per un ignorant amb afecte: sempre m’han agradat les bromes, ja ho saps. Quan parles del món exterior en el teu llibre, dius que els objectes externs no són les causes de les nostres impressions. Si és així, llavors quines són les causes de les nostres impressions?
L’apartat d’ètica és el que m’ha motivat més en la teva obra. Trobo que són els raonaments que són més identificables amb els casos dels lectors. En aquest apartat, afirmes també, que els sentiments són el motor de les accions i de totes les decisions que pren l’ésser humà durant al llarg de la seva vida.
De totes maneres, crec que, no només durant aquest fragment d’obra, sinó a tota la teva xarxa filosòfica, fas servir diferents raonaments per transmetre les teves reflexions. Això què vol dir, que els sentiments no poden ser expressats i, d’aquesta manera, no poden transmetre idees tot i ésser el motor d’elles? O simplement que funcionen amb un altra llenguatge? Què me’n dius de tot això?
Els meus dubtes conclouen aquí, tots menys un: Oi que ens podrem veure per recordar les tardes que passàvem junts? Estic segur que també estàs igual d’entusiasmat que jo, amic. També t’haig de dir que és un llibre molt ben estructurat, vull dir que totes les teves branques filosòfiques estan interconnectades per tal d’establir una formulosa xarxa filosòfica que explica una totalitat d’una cosa molt complexa: l’ésser humà. Sé que acceptes aquestes humils crítiques d’un humil servidor.
Bé, haig d’acomiadar-me. El meu pare em recorda que t’inviti (a part de la nostra cita pendent) a casa nostra de Lyon, que troba a faltar les teves converses tan profundes i existencialistes. Ja recordes com era, el pare!
Ah! No deixis de visitar París, si encara no ho has fet; com tampoc no restis sense anar a Eurodisney, el museu de Madamme Tosseauts, Futurescope i, si tens temps, creua els Pirineus, segueix la costa direcció sud-oest fins arribar a un poble anomenat Sitges i, un cop allà, visita la classe de 2n B de l’Ies Joan Ramon Benaprés.
Una cordial i afectuosa abraçada del teu amic,
Jean Jacks Gabacheau. |