Kuros, de Súnion, marbre, Museu Nacional d'Atenes. A. Boardman: The Oxford History of Classical Art, 52.

La primera pertany a l'época més antiga de l'Art Grec (l'etapa anomenada arcaica), en que l'artista encara no té tot el domini del seu art.

Representa un atleta vencedor; l'escultor ha fet les diferents parts del cos molt esquemàtiques i el conjunt resulta rígid: el noi està encongit, com si tingués fred.

I la cara tampoc és expressiva, amb els ulls massa grans, desproporcionats amb les altres faccions; i el cabell arrissat, al front, i les orelles també són estranys.

Aquesta segona és de l'época de maduresa (dita clàssica), que és quan l'artista fa el que vol, expressant perfectament la seva idea, amb domini de la forma.

Aqui veiem una còpia feta a partir de l'original en bronce, de Policlet: representa el model de cos d'home, perfectament representat, en totes les seves proporcions ideals.

Es tracta d'un noi, armat d'una llança (Dorífor vol dir que porta una llança). A la dreta hi ha una còpia en basalt, que és una pedra negra molt dura, del tors:

fíxa't en la seva admirable composició: torax i ventre formen una unitat harmoniosa i el conjunt expressa fortalesa, i també serenitat, sense donar massa importància als músculs.

 

POLICLET: Dorífor, còpia en marbre d'un original en bronce, Museu Nacional de Nàpols.A. Boardman: The Oxford History of Classical Art, 104.

 

POLICLET: Dorífor, còpia en basalt d'un original en bronce, A. Boardman: The Oxford History of Classical Art, 104.