Arquitectura: Materials

Els materials són elements sòlids amb resistència, que és la capacitat de suportar pesos i conduir-los cap baix, on hi ha els fonaments.

Els materials són molt variats: fusta, pedra, maó, ferro, plàstic...

Aqui tenim el mur de pedra d'un temple romànic; les peces, anomenades carreus, es tallan en forma rectangular i s'uneixen amb morter, que és com un ciment fet barrejant, aigua, sorra i calç.

Església de Cardona, àbsis, 1040. A: JUNYENT: Catalogne Romane, 14.

Sant Vital, Ravenna, segle VI. A. SMITH:Ravenne, 70.

Aqui veiem els diferents materials constructius: els murs, al fons, són de maó: rajoles de fang cuit; i les columnes són de pedra.

A més dels materials de construcció, hi ha els d'acabat, per fer la pell dels edificis, com marbres, rajola, fusta...

A la dreta hi ha unes plaques de marbre, fent un efecte de mirall, que recobreix el mur; mira baix, un detall.

Ravenna era la ciutat bizantina més important de l'Europa Occidental i, per manifestar la seva puixança, els emperadors de Bizanci hi van fer construir moltes esglésies que, si bé eren per fora molt simples, estaven decorades amb molta riquesa per dins.

El maó, material humil i molt barat, era cobert amb mosaics esclatants i plaques de marbre: és un recurs per donar impressió de grandesa usant pocs diners.

Avui es construeix amb el formigó armat:

es fan uns motlles amb la forma que convingui (un mur, un pilar, una escala...),
dins es posa una ànima d'acer,
tot s'omple amb una barreja de pedres, sorra i ciment,
quan s'ha assecat es treu el motlle i ja es ben fort.

Aquesta escala d'un estadi, construida per Nervi, és de ciment armat però sembla que estigui feta d'un material flexible, mal·leable, com el fang.

NERVI:Estadi de Florència. 1930/2.A: ENCYCLOPAEDIA UNIVERSALIS, 11,719.

HINE (fotògraf): Obrers treballant al Empire State (1931). a: NEWHALL, The History of Photography, 237.

També ara s'usa la construcció en sec: les peces, de ferro, plàstic, s'uneixen, amb cargols o altres elements.

Aqui es veu com dos obrers van unint les bigues d'acer d'un dels edificis més alts del món, a Nova York: primer foraden l'acer amb una broca elèctrica; despres, pasen cargols pels forats i els asseguren amb una virolla de rosca.

Els nous materials, com el vidre, el ferro i l'acer, s'usen des del segle XIX.

Aquesta gran nau va ser un edifici provisional construit per una exposició; tot ell està fet amb vidre i ferro; i es va montar i desmontar molt de pressa.

S'ha assolit un gran espai interior lliure: com una plaça, aïllada de la pluja; fixa't en la proporció dels homes que es veuen, com uns filets, sobre el paviment.

CONTAMIN-DUTERT: Galeria de les Màquines, Paris, 1889. A: ZEVI: Espacios de la Arquitectura Moderna, 26.