Horitzontals: |
2. | En plural, cada una de les realitzacions d'un experiment aleatori: | 3. | S'utilitza per fer experiments aleatoris d'extraccions de boles: | 7. | Es diu de dos esdeveniments, A i B, tales que A Ç B = Æ: | 8. | Nom que s'aplica a tot experiment el resultat del qual és imprevisible abans de cada prova: | 9. | Cada una de les cartolines que formen una baralla: | 11. | Es diu de dos esdeveniments A, B tales que p(A Ç B) = p(A)·p(B) | 13. | Dóna nom al següent teorema (Teorema de la probabilitat _ _ _ _ _ ?) Si A1 i A2 formen un sistema complet d'esdeveniments, aleshores la probabilitat de qualsevol esdeveniment, B, es pot calcular amb la fórmula: p(B)=p(A1)·p(B/A1)+P(A2)·p(B/A2) | 15. | Joc que consisteix en sortejar algun premi entre vàries persones: | 16. | Nom del matemàtic que dóna nom al següent teorema: Si A1 i A2 són esdeveniments contraris, i si p(B)>0, aleshores
p(A1/B) = | p(A1)·p(B/A1) | p(A1)·p(B/A1)+p(A2)·p(B/A2) |
| 18. | Nom pel qual es coneix l'esdeveniment que no es verifica mai: | 20. | Els elements de l'espai mostral associat a tot experiment aleatori s'anomenen casos _ _ _ _ _ _ _ _ _ ? | 21. | Nom pel que es coneix l'esdeveniment que es verifica sempre, és a dir, el que conté tots els resultats possibles: | 22. | Es diu de dos esdeveniments, A i B, tales que són incompatibles i, a més, p(A)+p(B)=1: |
|
Verticals: |
1. | De vegades, una informació sobre el resultat d'un experiment pot variar les probabilitats inicials. Més concretament, si es fa una prova i ens diuen que s'ha verificat l'esdeveniment B, aleshores la probabilitat d' A ha passat a ser p(AÇB) / p(B). Com es diu la probabilitat basada en aquesta fórmula?: | 2. | El matemàtic Laplace la va definir com el nombre de casos favorables dividit pel nombre casos possibles: | 3. | Sigles de Unió Europea: | 4. | Consonants consecutives: | 5. | En plural, nom d'un diagrama clàssic utilitzat per organitzar recomptes: | 6. | Els seus elements són cartes: | 10. | Proves, exàmens, ... : | 12. | Nom que es dóna a un experiment en el qual el resultat es pot predir abans de cada prova: | 14. | Matemàtic dels segles XVIII i XIX que va definir la probabilitat d'un esdeveniment, A, com la relació entre el nombre de casos favorables a A i el nombre de casos possibles: | 17. | A l'inrevés, una de les operacions bàsiques amb esdeveniments, el símbol de la qual és È: | 19. | Els objectes més habituals que s'utilitzen per posar exemples en el càlcul de probabilitats: | 21. | Nombre de casos possibles en el llançament d'un dau corrent: |
|