1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Fórmula molecular	Cn H2nO2 (per un àcid amb un sol grup carboxil COOH i sense insaturacions, anells ni altres funcions)
Grup funcional Geometria del grup funcional     Denominació com a radical	R-COOH (carboxil) carboxi
Ordre de prioritat	èters<amines<fenols<alcohols<cetones <aldehids<nitrils<amides<esters<àcids
Arrel	n=1 ........met- n=2 ........ et- n=3 ......prop- n=4 ........ but- n=5 ......pent-  ...
Terminació genèrica	àcid  ... -oic (-anoic)

 

• Els àcids carboxílics, o àcids orgànics, es caracteritzen per tenir en un extrem (o més) un àtom de carboni que utilitza dues valències per unir-se a un àtom d'oxigen i l'altra valència a un hidroxil. El grup resultant s'anomena carboxil i, evidentment, s'ha de trobar en posició terminal, és a dir, en un extrem de la cadena.


grup carboxil

Aquests compostos tenen, com el seu nom indica, propietats àcides essent l'hidrogen del grup carboxil el responsable.

• L'oxigen, divalent, ocupa la posició de dos hidrògens. Així la fórmula molecular d'un àcid carboxílic amb un sol grup carboxil i sense insaturacions, anells ni altres funcions és Cn H2nO2. Per cada grup carboxil addicional cal restar dos hidrògens i afegir dos oxígens a la fórmula molecular.

 

2. NOMENCLATURA
   

• Els àcids s'anomenen anteposant la paraula ÀCID i afegint la terminació -OIC (-ANOIC) al nom del corresponent hidrocarbur. La cadena es comença a numerar per l'extrem que té el grup carboxil el qual té prioritat sobre qualsevol altra funció.
  La majoria dels àcids orgànics tenen també noms vulgars (no sistemàtics) acceptats per la IUPAC. Moltes vegades en el llenguatge químic habitual aquest nom vulgar es fa servir més que el sistemàtic. Per això en els exemples que segueixen s'indicarà també, en els casos més importants, el nom vulgar.
  
  
  

  Nom/ Fórmula molecular	Fórmula semidesenvolupada Diagrama lineal	model molecular
  àcid metanoic o àcid fòrmic CH2O2
  àcid etanoic o àcid acètic C2H4O2
  àcid propanoic C3H6O2
  àcid butanoic C4H8O2
  àcid 3-bromo-3-metilbutanoic C5H9O2Br
  àcid 5-octenoic C8H14O2
  àcid 6-metilheptanoic C8H16O2
  àcid 2-hidroxipropanoic o àcid làctic C3H6O3
  àcid 4-oxopentanoic C5H8O3
  àcid benzoic C7H6O2
  àcid 4-metoxibenzoic C8H8O3

  

• ÀCIDS DICARBOXÍLICS

• Són àcids amb dos grups carboxílics, un a cada extrem de la cadena. Aquesta cadena és la principal independentment de la seva longitud. S'utilitza la partícula DI (DIOIC) per anomenar-los. Ja que es troben en els extrems de la cadena no cal indicar la seva posició.
  
  

àcid etanodioic o àcid oxàlic C2H2O4
àcid propanodioic o àcid malònic C3H4O4
àcid oxopropanodioic C3H2O5
àcid metilbutenodioic C5H6O4

• ÀCIDS POLICARBOXÍLICS

• Sòn àcids amb 3 o més grups carboxil. Per anomenar-los es pren la cadena més llarga amb carboxils en els dos extrems com a cadena principal. Els altres carboxils es consideren com a radicals i s'anomenen amb la paraula CARBOXI.
  

àcid 3-carboxihexanodioic C7H10O6

• SALS DELS ÀCIDS CARBOXÍLICS

• Aquests compostos tenen, com el seu nom indica, propietats àcides essent l'hidrogen del grup carboxil el responsable. La dissociació d'aquest hidrogen en forma de protó (H+) dóna lloc a un anió que s'anomena canviant la terminació -OIC per -AT.






metanoat o formiat
etanoat o acetat
benzoat

La substitució de l'hidrogen àcid (l'hidrogen del grup carboxil) per un metall (en una reacció de neutralització per exemple) dóna lloc a una sal. Les sals s'anomenen amb la terminació -AT seguida del nom del metall. Si aquest pot tenir més d'un nombre d'oxidació, cal indicar-lo amb nombres romans.

metanoat de sodi o formiat de sodi HCO2Na
etanoat de calci o acetat de calci (C2H3O2)2Ca
benzoat de coure (I) C7H5O2Cu
propanoat de ferro (III) (C3H5O2)3Fe

 

EXERCICIS: