1. ALCANS LINEALS

• CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Fórmula molecular	Cn H2n+2
Arrel	n=1 ......... met- n=2 ......... et- n=3 ......... prop- n=4 ......... but- n=5 ......... pent-  ...
Terminació genèrica	-à
Denominacions alternatives	hidrocarburs saturats  alcans parafines

• NOMENCLATURA
  S'anomena la cadena (arrel) i s'afegeix la terminació -à

Cal tenir present que cada carboni té una geometria tetraèdrica i que els enllaços senzills C-C tenen llibertat de rotació. Així doncs totes les fórmules següents corresponen a la mateixa substància: pentà.

 

2. ALCANS RAMIFICATS

• CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Fórmula molecular		Cn H2n+2
Arrel		n=1 ......... met- n=2 ......... et- n=3 ......... prop- n=4 ......... but- n=5 ......... pent-  ...
Terminació genèrica		-à
Radical	Arrel	(igual)
	Terminació genèrica	-il
Denominacions alternatives		hidrocarburs saturats  alcans parafines

• NOMENCLATURA
  • Per determinar l'arrel del nom s'escull com a cadena principal la cadena de carbonis més llarga possible.
  • Es numera la cadena principal començant per l'extrem que assigni nombres més baixos als carbonis que tinguin radicals (ramificacions).
  • S'anomenen els radicals per ordre alfabètic indicant la posició que ocupen. Quan s'han anomenat tots els radicals s'acaba amb el nom de la cadena principal.
    A vegades no cal indicar el nombre de C que té el radical si no hi ha altres posicions possibles, és a dir, si aquesta omissió del localitzador no produeix cap tipus d'ambiguitat.
    
    

  Cal observar les següents normes generals:

• Els nombres es separen entre ells amb comes. Els nombres es separen dels noms amb guionets.
• Si hi ha més d'un radical del mateix tipus s'anomenen agrupant-los i utilitzant els prefixs grecs: di-, tri-, tetra-,... Aquests prefixs no alteren l'ordre alfabètic dels radicals.
• L'últim radical anomenat i la cadena principal s'escriuen junts formant una sola paraula.

• EXERCICIS RESOLTS.

Exercici 1:

C4H10

Anàlisi:

1. Arrel:                        prop- (cadena principal de 3 àtoms de carboni).
2. Terminació genèrica: -à
3. Numeració de la cadena principal: indiferent
4. Radicals i posició:     metil
5. Nom:                        metilpropà
6. Observacions: no cal indicar la posició del metil ja que solament pot ocupar la 2. Si ocupés la posició 1 o 3 la cadena principal seria de 4 àtoms C i per tant es tractaria del butà.

Exercici 2:

C7H16

Anàlisi:

1. Arrel:                        hex- (cadena principal de 6 àtoms de carboni).
2. Terminació genèrica: -à
3. Numeració de la cadena principal: per l'esquerra
4. Radicals i posició:      2-metil
5. Nom:                        2-metilhexà

Exercici 3:

C10H22

Anàlisi:

1. Arrel:                        hept- (cadena principal de 7 àtoms de carboni).
2. Terminació genèrica: -à
3. Numeració de la cadena principal: per la dreta
4. Radicals i posició:      4-etil-3-metil
5. Nom:                        4-etil-3-metilheptà

Exercici 4:

C14H30

Anàlisi:

1. Arrel:                        dec- (cadena principal de 10 àtoms de carboni).
2. Terminació genèrica: -à
3. Numeració de la cadena principal: per l'esquerra
4. Radicals i posició:      7-etil-3,5-dimetil
5. Nom:                        7-etil-3,5-dimetildecà

 

3. ALCANS CÍCLICS

• CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Fórmula molecular		Cn H2n
Prefix		ciclo-
Arrel		n=1 ......... met- n=2 ......... et- n=3 ......... prop- n=4 ......... but- n=5 ......... pent-  ...
Terminació genèrica		-à
Radical	Arrel	(igual)
	Terminació genèrica	-il
Denominacions alternatives		alcans cíclics cicloalcans

• NOMENCLATURA
  • S'anomenen afegint el prefix ciclo- al nom de l'alcà corresponent de cadena oberta.
    
    

Fórmula molecular	Fórmula semidesenvolupada/ Diagrama lineal Nom	model molecular
C3H6	ciclopropà
C4H8	ciclobuta
C5H10	ciclopentà
C6H12	ciclohexà

• Si presenten ramificacions hi ha, en principi, dues alternatives per a nombrar-los:
  • Es pren el cicle com a cadena principal i es numera de manera que les ramificacions els corresponguin els localitzadors més baixos.
  • Es considera el cicle com un radical (ciclopropil, ciclobutil, ciclopentil,...)

En l'exemple següent les dues alternatives són igualment vàlides:

C7H14

butilciclopropà o 1-ciclopropilbutà

Observació: en butilciclopropà no cal indicar la posició del butil ja que totes les posicions del ciclopropà són equivalents.

En altres casos una de les opcions és preferible a l'altra.
Per exemple, quan hi ha més d'un substituent és avantatjós el primer mètode:

C7H14	1,1-dimetilciclopentà
C7H14	1,3-dimetilciclopentà
C10H20	4-etil-1,2-dimetilciclopentà

 

En canvi, en els exemples següents és preferible utilitzar el segon mètode i considerar els cicles com a radicals:

C17H32	1,4-diciclohexil-2-metilbutà
C13H24	3-ciclopentil-2-ciclopropilpentà