LA DEPURADORA D'AIGÜES RESIDUALS


La depuradora d'aigües residuals està situada entre el riu Cardener i la via dels ferrocarrils de RENFE, prop de la colònia Sant Pau. Aquesta depuradora agafa l'aigua de totes les clavegueres de Manresa i de Sant Joan de Vilatorrada.


A la depuradora s'hi fan diferents tractaments perquè l'aigua torni el menys contaminada possible al riu Cardener, els quals són:




  • 1 Pre-tractament (reixes)

  • 2 Decantació Primària (fangs, especidor, digestor)

  • 3 Tractament Biològic (unes turbines remouen l'aigua per oxigenar-la)

  • 4 Decantació Secundària (fangs, especidor, digestor)

  • 5 Canal de cloració (aportació opcional de clor)

  • 6 Resclosa i finalment riu.




    A la fotografia veiem el col·lector d'arribada d'aigües residuals a la depuradora.
    Per aquest col·lector hi passen diariament prop de 40.000 m3 d'aquestes aigües.
    Al final d'aquest conducte hi trobem la fase de pre-tractament.



    La fase de pre-tractament es realitza d'una manera automàtica amb màquines especialment dissenyades per
    realitzar aquesta tasca.
    Comença el cicle quan els elements de gran volum com poden ser ampolles, fulles, escombres, plàstics, paperots, draps, que transporta l'aigua, queden atrapats a la reixa que fa de colador. Quan la reixa ja està a punt d'obturar-se pels objectes acumulats que no han passat pel colador, llavors actua el mecanisme de neteja que aparta tota la brutícia cap a la cinta transportadora. La cinta la trasllada cap a uns contenidors que quan estan plens els porten a l'abocador municipal. D'aquesta manera torna a quedar la reixa neta i acaba el cicle del pre-tractament. Llavors l'aigua és conduïda per una canonada que va a parar a les basses de decantació primària.




    Decantador
    Un cop arriba l'aigua en aquestes dues basses, l'aigua es queda en repòs. Aquests decantadors tenen una forma circular, però si els talléssim verticalment, veuríem que tenen forma d'embut i el fang que porta l'aigua en dissolució va caient cap al fons del dipòsit, on quan és molt ple es xucla amb unes bombes i aquest fang passa per un especidor per un digestor el qual transforma el fang en gas metà que s'aprofita per a la calefacció i altres coses.


    Del centre cap a fora hi ha unes pales giratòries que ajuden a treure l'aigua de la superfície, que és la més clara, a uns canals que la conduiran a les basses d'aireació. Aquestes pales tarden 45 minuts a fer la volta sencera.






    L'aigua és conduïda per uns canals des dels decantadors fins a les basses d'aireació, que són quadrangulars, aquí s'elimina tota la matèria orgànica que hi ha a
    l'aigua i s'aprofita la capacitat d'autodepuració de la mateixa. També ajuden a netejar l'aigua uns microorganismes que s'alimenten de la brutícia que porta la mateixa aigua, però necessiten oxigen per viure. Per aconseguir l'oxigen, l'instal·lació consta d'unes bombes centrífugues de gran cabal que mouen constantment l'aigua aconseguint així una més bona oxigenació.
    La fase següent és la decantació secundària.






    Després del tractament biològic, l'aigua es reparteix en dos decantadors. Són els decantadors secundaris.
    Aquests decantadors són iguals que els anteriors, l'aigua es queda en repòs i el fang cau cap al fons del decantador, quan ple es xucla amb unes bombes i aquest fang va a parar a un espessidor, després passa per un digestor, el fang obtingut, fins el març de 1994, es passava per una premsa, i el fang anava a parar a l'abocador. Però a partir de l'abril de 1994, també es passa per la premsa, i llavors ho posen dins d'una sitja. Es fa un nou tractament i serveix per adob als camps.






    Quan l'aigua surt dels decantadors, passa per un canal de cloració que serveix per afegir CLOR si hi hagués alguna epidèmia. Al final d'aquest canal hi ha un salt d'aigua, el que veiem a la fotografia, que serveix perquè una part de l'escuma dels detergents, els fosfats, es quedi aquí.






    Cada dia, la depuradora filtra, decanta, tracta i clora 53.000 metres cúbics d'aigües residuals.

    Manresa agafa l'aigua neta del Llobregat, i la torna neta al riu Cardener.
    Quan l'aigua surt de la depuradora encara hi ha escuma, aquesta escuma és dels detergents que contenen fosfats, però passats uns quants metres riu avall ja ha quedat neutralitzada per l'autodepuració pròpia.






    Cargol de recirculacióEl cargol de recirculació, que veiem a la fotografia, serveix per transportar els fangs que hi ha als decantadors fins a les basses d'aireació. Aquest fang es transporta perquè hi ha alguns organismes del tractament biològic que es volen tornar a aprofitar.
    Podeu observar, també, que el cargol és doble, és a dir n'hi ha dos, l'un funciona, i l'altre està aturat. Això permet que en cas d'avaria no quedi mai el procés interromput per manca de qualsevol dels elements principals. No són tan sols aquests cargols de recirculació els que estan duplicats, són també tots els sistemes bàsics.






    En els tractaments de fang, l'espessidor té la missió d'espessir el fangs que quan surten dels decantadors són molt líquids i s'han d'espessir perquè després el condueixen al digestor.


    El digestor (és la digestió del fang), no hi ha cap fotografia, és un dipòsit totalment hermètic que escalfa els fangs i n'elimina tota la matèria orgànica que encara hi pugui haver. Després convertiran el fang en gas metà, o en terra humida, que serviran d'adob pels camps.




    La filtració del fang que consisteix en filtrar el fang amb aquest tub cilíndric, és de roba, i aquest metall que fa caure el fang, ara s'ha convertit en terra humida, en una cinta transportadora, des de l'abril de 1994 aquesta sorra va parar en una sitja, llavors es fa un nou tractament (planta de compostos) que consisteix en barrejar aquesta terra amb matèria orgànica i servirà, finalment, en adob pels camps. Abans es tirava directament en un contenidor.




    Mapa conceptual de la Depuradora