FIGURES I RECURSOS RETÒRICSFònics: Addició o supressió: AFÈRESI .- Supressió de fonemes o síl.labes inicials de mot. [Quim, per Joaquim] APÒCOPE .- Supressió de fonemes finals d'una paraula. [Anton, per Antoni; Montse, per Montserrat]. EPÈNTESI .- Addició de fonemes o síl.labes al mig d'un mot. [la infixació, p.ex.] DELISIÓ .- Supressió d'un mot que pot ser deduït pel context. PRÒTESI .- Addició de fonemes o síl.labes a principi de mot. [la prefixació, p.ex.]. Repetició: AL.LITERACIÓ .- Repetició d'un mateix so al llarg d'una composició. [Un ruc arrossega un carro] CACOFONIA .- Efecte acústic desagradable, provocat per la repetició de sons. Contrari d'eufonia. EUFONIA .- Efecte acústic agradable, provocat per la repetició de sons. Contrari de cacofonia. HOMOFONIA .- Identitat fonètica entre paraules que tenen significats diferents. ONOMATOPEIA .- Imitació lingnística de sons reals. PARONOMÀSIA .- Joc de paraules que s'estableix entre mots de fonètica semblant. També és l'ús d'un mateix mot amb sentits diferents. SIMILICADÈNCIA .- Repetició d'un mateix conjunt fònic, o molt semblant, al final de frases o de sintagmes consecutius. Permutació: ANAGRAMA .- Paraula formada a partir de les lletres d'una altra paraula, ordenades de diferent manera. [ la Sinera d'Espriu, a partir d'Arenys] PALÍNDROM .- Mot o frase que es pot llegir tant de dreta a esquerra que d'esquerra a dreta. [Roma / amor]. METÀTESI .- Alteració en l'ordre dels sons en un mateix mot. [ catredal, per catedral] Morfosintàctics: Addició o supressió. ASÍNDETON .- Omissió de la conjunció de coordinació entre els diversos elements que podrien anar units per ella. EL.LIPSI .- Figura que consisteix a suprimir una o més paraules d'una construcció gramatical, que s'han de sobreentendre pel context. ENUMERACIÓ .- Acumulació successiva d'idees, fets, atributs, conceptes o imatges referits a una mateixa cosa. EPÍTET .- Adjectiu que remarca una qualitat que és inherent al substantiu. GRADACIÓ .- Exposició successiva i en ordre progressiu, generalment ascendent, de mots que precisen o amplifiquen la significació dels anteriors. JUXTAPOSICIÓ .- Supressió dels nexes de subordinació. PARÈNTESI .- Comentari que s'insereix en una frase. De llargada diversa, té entonació pròpia. PLEONASME .- Repetició d'una paraula o d'una idea. Expressió redundant. POLISÍNDETON .- Repetició de les conjuncions de coordinació, amb la finalitat de remarcar algunes paraules o de donar més vivacitat al text. REDUNDÀNCIA .- ús de paraules inútils per expressar un idea, perquè ja està prou ben expressada; i, en general, repetició. Repetició. ANÀFORA .- Repetició d'una o diverses paraules al començament d'una sèrie d'oracions per emfasitzar-les. ANADIPLOSI .- Repetició d'una o diverses paraules del final d'un vers en el principi del segnent. EPANADIPLOSI .- Repetició d'una mateixa paraula al principi i al final d'una frase. CONCATENACIÓ .- Repetició d'un mot d'una frase o d'un vers, en el segnent, a la qual segueix una successió de repeticions. Es tracta d'una seqnència d'anadiplosis, relacionades. PARAL.LELISME SINTÀCTIC .- Repetició d'una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides. Substitució o permutació: ANACOLUT .- Substitució de la construcció gramatical que correspondria lògicament, per una altra, per raons estilístiques. [Els homes que defensen uns principis, totes les conseqnències són acceptades] CALAMBUR .- Fenòmen que es produeix quan les síl.labes d'una a o més paraules contigues, agrupades de manera diferent al que els és propi, gràcies a una altra partició de la tira fònica, produeixen un un sentit nou. [Si bada no menjarà el cavall = civada no...] HABILITACIÓ .- Substitució d'un element per un altre de classe gramatical diferent, que, no obstant això, exerceix la mateixa funció, en aquell context. HIPÈRBATON .- Alteració de l'ordre lògico-gramatical de les paraules o les frases. INVERSIÓ SINTÀCTICA .- Es produeix quan una part de l'oració, o tota ella, capgira el seu ordre lògic. [Fuig l'enemic espaordit]. QUIASMA .- Canvi d'inversió de l'ordre de les paraules d'un grup sintàctic, en el segnent, de manera que entre ells presenten un ordre simètric, però creuat (SN+V/V+SN). [Els homes passen, roman la terra]. SIL.LEPSI .- Alteració de la concordança morfosintàctica. Lèxico-semàntics: Addició o supressió: AL.LUSIÓ (PERIFRÀSTICA) .- Expressió que s'utilitza per referir-se a algú o a alguna situació o fet, sense anomenar-lo directament. ANTÍTESI .- Figura que consisteix a contraposar dues expressions que tenen significats contraris. ANTONOMÀSIA .- Figura que consisteix en la substitució d'un nom propi per un de comú, o viceversa, o per una perífrasi. [és un judes = traïdor; L'inventor de la penicil.lina = Flemming]. APÒSTROFE .- Invocació o interpel.lació vehement a algú, ja sigui real o imaginari. COMPARACIÓ .- Figura que cosisteix a relacionar dos fets o idees, en base a una semblança real o imaginària entre ells, amb la intenció de fer més comprensible el primer. EPÍMONE .- Repetició d'una paraula, d'una expressió o d'un vers en un text. ETOPEIA .- Descripció dels trets de caràcter d'un personatge. Si la descripció és física, parlem de prosopografia. Si és tant física com de caràcter , parlem de retrat. HIPÈRBOLE .- Exageració retòrica, que , interpretada literalment, deforma la realitat. LÍTOTE .- Figura que consisteix a negar el contrari del que es vol afirmar. [No és bo que... = és dolent]. PROSOPOGRAFIA .- Descripció dels trets físics d'un personatge. Si la descripció és del caràcter, parlem d'etopeia. Si és tant física com de caràcter, parlem de retrat. RETICÈNCIA .- Interrupció de l'oració, a fi de deixar suspesa la seva exposició, que, no obstant això, deixa entendre el que es calla. RETRAT .- Descripció dels trets físics i de caràcter d'un personatge. Si la descripció és només del caràcter, parlem d'etopeia. Si és física, de prosopografia. SINESTÈSIA .- Figura que consisteix a associar dos elements, un de real i l'altre imaginari, provinents de dos camps sensorials diferents. [Un vi d'aroma d'àngel]. SÍMIL .- Comparació que no té com a objectiu expressar la superioritat, la inferioritat o la igualtat, sinó un judici qualitatiu. SUSPENSIÓ .- Interrupció momentània de l'oració que l'autor acaba per finalitzar. TAUTOLOGIA .- Repetició d'una mateixa idea o pensament, expressat de manera diferent. Substitució: AL.LEGORIA .- Expressió paral.lela d'idees reals, de sentit directe, i d'imatges, de sentit figurat, que es corresponen entre elles, i fan referència a una mateixa significació. Metàfora continuada. DILOGIA .- Ambigüitat de significat, provocada per l'ús d'una construcció gramatical o d'una paraula que, en un mateix enunciat, vol dir coses diferents. Veg. amfibologia i equívoc. DISFEMISME .- Substitució d'un mot o d'una expressió pertanyent al registre estàndard de la llengua per altres del registre vulgar. és el contrari d'eufemisme. EQUÍVOC .- Paraula o expressió que té un doble sentit. Veg. amfibologia i dilogia. EUFEMISME .- Substitució d'una paraula o expressió considerada vulgar, malsonant, desplaent o inconvenient per una altra, pretesament més adequada. INTERROGACIÓ RETÒRICA .- Figura que consisteix a formular, emfàticament, una pregunta que no espera resposta, perquè se suposa òbvia. IRONIA .- Figura que consisteix a considerar, aparentment, vertadera i certa una afirmació evidentment falsa. El que es diu és el contrari del que es vol dir. Veg. antífrasi. METÀFORA .- Identificació entre dos elements, inicialment, diferents, de manera que l'un substitueix efectivament l'altre en el context. és possible gràcies a una comparació implícita. Veg. imatge. METONÍMIA .- Figura que respon a la fórmula lògica Pars pro parte (una part en lloc d'una altra part). Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual guarda una relació de: causa a efecte, continent a contingut, lloc de procedència a cosa que procedeix d'allí, símbol a cosa significada, etc. [Llegir Espriu = un llibre/poema d'Espriu; beure un priorat = un vi del priorat; respectar els cabells blancs = la gent gran]. MITE .- Fet, personatge, idea que, més enllà del temps i de l'espai, assoleix un valor universal en un context cultural, independentment de la seva inclusió en una obra literària, i es converteix en un referent per a la conducta humana de la col.lectivitat. PARÀBOLA .- Al.legoria que conté un ensenyament moral. PARADOXA .- Expressió d'una idea, aparentment, contrària a la que s'expressa com a vertadera. S'afirma alguna cosa que sembla absurda en relació amb el text en quèapareix. PARÀFRASI .- Reproducció amplificadora d'un text. Per extensió, qualsevol reproducció lliure (amb modificació, supressió o amplificació). PARAGOGE .- Addició de fonemes o síl.labes a fi de mot. [La sufixació, p. ex.]. PERÍFRASI .- Figura que consisteix a expressar alguna realitat o imatge amb més paraules de les precises. PERSONIFICACIÓ .- Figura que consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, plantes o éssers inanimats. Si l'element personificat parla, la figura retòrica l'anomenem prosopopeia. No obstant això, personificació i propospopeia sovint són usades amb significació sinònima. PRETERICIÓ .- Figura que consisteix a fer veure que no es diu allò que de fet interessa dir i es diu. PROSOPOPEIA .- Figura que consisteix a donar veu humana, i doncs, les seves qualitats, a animals, plantes o éssers inanimats. Si no parla i només li són atribu_des qualitats humanes, la figura retòrica l'anomenem personificació. No obstant això, personificació i propospopeia sovint són usades amb significació sinònima. SINÈCDOQUE .- Figura que respon a la fórmula lògica Pars pro toto (una part en lloc de la totalitat), o totum pro parte (la totalitat en lloc d'una part"). Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual guarda una relació de: gènere per l'espècie, el singular pel plural, o viceversa. [bordava l'animal = el gos; el cavall és... = els cavalls]. SÍMBOL .- Representació d'un concepte per un altre amb el qual manté una relació d'analogia merament convencional. Sovint, determinats símbols van lligats a concrets àmbits culturals.
|