Hàbits saludables

1. Hàbits saludables.

 

La educació per a la salut és una matèria transversal en la educació secundària que entre altres objectius ha d’aconseguir que els estudiants tinguin hàbits saludables.

En aquest primer tema tractarem la salut de forma interdisciplinària, en  aspectes biològics (diferència home/dona), aspectes psicològics (resiliència adolescent, subcultures i personalitat i salut), de prevenció (vacunació), de salut bucal, ocular, sexual, piercings i tattoos, accidents infantils, donació d’òrgans i sang, influència dels camp magnètic en la salut. Els temes relacionats amb alimentació, medicaments i drogues es faran posteriorment.

 

1.1. Diferències biològiques entre homes i dones

 

Pel que fa les diferències hormonals tots dos sexes fabriquen testosterona en les gònades a partir del colesterol, en els testicles es fan 7000 µg i en els ovaris 300 µg. La testosterona es transformada per un enzim anomenat aromatasa (citocrom P450 o CYP19) en estradiol en un percentatge del 50% en dones i un 1% en homes.

Pel que fa la fertilitat els homes ho poden ser quasi tota la vida (encara que alguns parlen d’andropausa a la disminució de testosterona en homes de forma similar a la menopausa femenina) i de forma acíclica, mentre que les dones tenen un cicle endocrí mensual. El control hormonal en dones és com en homes per l’hipotàlem encara que en la dona també participa el cos luti. Les cèl·lules germinals femenines són constants i desapareixen per apoptosi mentre que les masculines es divideixen per mitosi.

Hi ha diferències genètiques en els homes pel fet de no tenir dos cromosomes X i tenir un X i un altre Y.

Les diferències pel que fa a la salut no són sols biològiques sinó també psicològiques, socials i culturals.

 

1.2.La psicologia adolescent

 
La resiliència és un concepte tecnològic definit com la capacitat dels  materials de no deformar-se davant pressió o força externa, i la capacitat de resistir el xoc.

La resiliència en psicologia es refereix al procés de superar els efectes negatius de la exposició al risc, donant sentit positiu a les experiències traumàtiques, i evitant les trajectòries negatives associades als riscos. 

L’objectiu de la promoció de la salut en adolescents és: desenvolupar resiliència.

No sempre evitar situacions de risc o avançar-se als seus actes per no poder posar a prova les seves capacitats.

"A fuerza de golpes se hace los hombres"  refrany

"Quien no haya sido un poco salvaje en su infancia y adolescencia, corre mucho riesgo de serlo en su edad madura. A menos que se trate de un inadaptado, de un abúlico, o de un viejo prematuro", Santiago Ramón y Cajal

 

Per tal de desenvolupar la resiliència s’ha de tenir en compte els factors PCAP

 

Persones ("People"): en adolescència necessari figura adult que cuida de lesseves necessitats globals i amb qui identificar-se,  clau per la autoafirmació personal.

Colaboracions ("Contributions"): per planificar activitats preventives ha de comprometre familia, veïns i estructures socials.

Activitats("Activities"). Promoure activitats als IES i entorn social per a que adolescents puguin tenir sentit de pertinença.

Lloc ("Place"): llocs físics de reunió per adolescents i joves, on puguin compartir inquietuds i desenvolupar relacions d’amistat, amb supervisió per part dels adults.

Educar per a la resiliència

 

Conèixer la realitat. Els adolescents amb hàbit de preguntar son mes resilients en tenir mes discerniment i intuïció, percepció més transparent dels fets que succeeixen al seu entorn. Capacitat d’ entendre el que els hi passa a ells i altres, i tenir tolerància.

Necessiten adults, propers, a quins fer preguntes.

Avançar cap a la independència i autonomia. Capacitat d’orientar-se segons les seves necessitats. Relació familiar basada en la raó i no el sentiment.

Ampliar les possibilitats per contactar i establir relacions positives amb l’entorn social. No joves tancats per completar la família. Establir una bona xarxa de contactes socials, potencia els factors de protecció davant les situacions de risc.

Potenciar la capacitat de explorar l’entorn, per adquirir la capacitat de abordar problemes difícils.

Mantenir la capacitat de jugar, mètode per incrementar la creativitat i actualitzar  el sentit del humor per relativitzar els problemes quotidians.

Educar la capacitat de jutjar i desenvolupar el sentit crític. Ètica per jugar bondat o malícia dels missatges que els hi arriben. Necessitaran, també, elaborar de nou els valors rebuts dels pares, considerant el servei als altres com forma de compromís social. El terme joventut deriva del llatí "adjuvare", com forma d’expressar que el jove es qui ha adquirit la capacitat de ajudar. L’ objetiu ha de ser l’educació d’una consciència informada.

 

FACTORS DE PROTECCIÓ EN LA ADOLESCÈNCIA

 

1.-CARACTERÍSTIQUES PERSONALS

a. Autoestima

b. Autonomia

c. Orientació social (no-individualisme)

 

2.- CARACTERÍSTIQUES FAMILlARS

a. Cohesió

b. Calidesa

c. Nivell baix de discòrdia

 

3.- SISTEMES DE RECOLÇAMENT SOCIAL

a. Estímuls adecuats

b. Reconeixement dels intents adequats d’adaptació, ja sigui per part del sistema escolar, institucions, etc.

 

1.3.Vacunació

 

Una vacuna o vaccí és un preparat que estimula les defenses,  evitant o reduint els efectes d'una infecció determinada.

 

El descobriment va ser realitzar per Edward Jenner al 1796 durant l’ apogeu de epidèmia de verola a Europa. El que va fer és agafar fuïd infecciós de la mà de la lletera Sarah Nelmes  i

inocular-ho al braç d'un xiquet sa de vuit anys, James Phipps, que va mostrar símptomes de verola bovina. Pastas 48 dies després, Jenner va injectar material infectat de verola a Phipps, però Phipps no va mostrar els símptomes de la verola.

 

Al s.XX va produir-se un descens extraordinari de morbiditat i mortalitat per malalties infeccioses. Les vacunacions sistemàtiques van provocar una extraordinària reducció d’ incidència  de les malalties contra les quals protegeixen i, especialment, pel que fa a la seva eradicació en l'àmbit mundial (la verola) o la seva eliminació en l'àmbit de països o regions (la diftèria, la poliomielitis, el xarampió).

 

VACUNA: És una preparació obtinguda a partir d'un microorganisme o dels seus productes. Quan s'administra, proporciona una  informació a l'organisme i el capacita per poder defensar-se activament contra una infecció determinada, sense haver de patir les molèsties i les conseqüències que aquesta pot produir

 

TIPUS DE VACUNA

-Simples,

-Combinades: protegeixen de més d'una malaltia;

*vacuna DTP (antidiftèrica, antitetànica i contra la tos ferina)

*vacuna triple vírica (antixarampionosa, antiparotidítica i antirubeòlica).

-Amb gèrmens vius atenuats semblants als que provoquen la malaltia que volem evitar, però sense capacitat de causar- la a les persones sanes. D'aquest grup tenim per exemple les vacunes contra el xarampió, les galteres i la rubèola.

-Inactivades, s'elaboren a partir de gèrmens morts (vacunes inactivades senceres) o només d'algunes parts o productes del microbi (vacunes inactivades fraccionades, subunitat i toxoides) que en aquests casos són suficients per produir la immunitat.

*tos ferina, el tètanus o l'hepatitis B 

Actualment, >25 vacunes sistemàtiques (programes de vacuna cions) o no sistemàtica (indicació individual) per a la prevenció de moltes de les malalties transmissibles d'interès actual.

A Catalunya s'administren sistemàticament a tota la població les vacunes DTP (antidiftèrica, antitetànica i antipertússica), contra Haemophilus influenzae tipus b, antipoliomielítica, triple vírica (antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica), antimeningocòccica C conjugada i antihepatítica B.

Fins al curs 2013-2014 es continuarà aplicant la vacuna antihepatítica A + B segons un programa pilot a les escoles. A partir del curs 2005-2006, s'aplica la vacuna de  la varicel·la en el medi escolar als pre adolescents de 12 anys susceptibles.

Entre les vacunes d'aplicació no sistemàtica de més interès a Catalunya cal destacar l'antipneumocòccica, l'antigripal, l'antihepatítica B i l'antihepatítica A per a grups de risc.

La FDA americana aprovarà problament aquest estiu una vacuna contra el virus del papiloma humà, causant del 90% càncer de cervix. Es parla d’emprar-ho en nenes 11 anys, però el seu cost es superior a 300 €.

 

 

Actualment les vacunacions es poden diferenciar en sistemàtiques i les que no ho son segons si són o no aplicades a tota la població.

Actualment a Catalunya les vacunes obligatòries estan indicades en el Decret 247/2005

 

Vacunes (Decret 247/2005)

Edat

DTPa (1), VIP (2), VHB (3),

 

Hib (4), MCC (5)

2 mesos

DTPa, VIP, VHB, Hib, MCC

4 mesos

DTPa, VIP, VHB, Hib, MCC

6 mesos

TV (6)

15 mesos

DTPa, VIP, Hib

18 mesos

TV

4 anys

DTPa

4-6 anys

Td (7)

14-16 anys

 

(1) DTPa: diftèria, tètanus, tos ferina acel·lular (2) VIP: antipoliomielítica inactivada.

(3) VHB: hepatitis B.(4) Hib: haemophilus influenzae.

(5) MCC: meningocòccica C conjugada.(6) TV: xarampió, rubèola, parotiditis.

(7) Td: toxoide tetànic i toxoide diftèric tipus adult

*varicel·la als 12 anys als susceptibles de contraure la malaltia

 

Com són algunes vacunes com exemples?

Vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular (DTPa) vacuna inactivada amb toxoides diftèric i tetànic i antigènics específics atòxics de B. pertussis adsorbits en sals d'alumini.

Vacuna antitetànica i antidiftèrica per a adults (Td) : És inactivada amb toxoides diftèric i tetànic adsorbits sobre partícules d'hidròxid d'alumini. Dosi diftèrica inferior a nens.

Vacuna antipoliomielítica injectable: És inactivada a partir de cultius de poliovirus tipus 1, 2 i 3, amb potència augmentada en relació amb la vacuna tipus Salk clàssica.

Vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica (triple vírica/XRP) És una vacuna atenuada contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis, obtinguda a partir de soques apatògenes dels virus corresponents. 

 

Les malalties infeccioses que s’eviten són:


Pòlio

El virus de la pòlio causa paràlisi aguda, que pot ser permanent.  Molts dels que havien patit pòlio acabaven en cadira de rodes, i fins i tot morien. Avui, els alts nivells de vacunació eviten que els pocs casos que hi ha d’aquesta malaltia s’escampin.

 Xarampió

Entre els anys 50 i 60, gairebé tothom havia tingut xarampió. Més del 20% dels malalts eren hospitalitzats, i un 7% tenia complicacions com pneumònies, diarrea o infeccions a l’oïda. Menys freqüentment, hi havia casos d’encefalitis i morts. És una malaltia molt contagiosa, i si es deixés de vacunar s’escamparia molt fàcilment.

Meningitits per haemophilus influenzae tipus b

Abans que es disposés de la vacuna, la meningitis bacteriana per Hib podia, en un terç dels casos, passar a la sang, provocar pneumònia o inflamació de l'epiglotis. També podia provocar  sordesa o retard mental. Actualment a penes hi ha cap cas.

Pertussis (Tos ferina)

La tos ferina podia ser una malaltia greu que cursava amb molta tos, tanta, que podia dificultar a un nen menjar, beure o fins i tot respirar. Els freqüents vòmits facilitaven la pèrdua de pes. En el cas dels nens, també podia causar pneumònia i alteracions en el cervell. Si aturéssim les vacunacions, la incidència d’aquesta malaltia pujaria moltíssim.

Rubèola

Si una mare embarassada pateix la rubèola durant el primer trimestre de l’embaràs, el nadó pot desenvolupar la síndrome de la rubèola congènita, amb alteracions al cor, cataractes, retard mental i sordesa. Gràcies a un alt nivell de vacunació, gairebé no hi ha casos de síndrome de rubèola congènita.

Hepatitis B

Els que han patit hepatitis B tenen un alt risc que la infecció sigui crònica i a la llarga provoqui cirrosi i càncer de fetge. Es recomana la vacuna, i s'observa que actualment han disminuït molt els casos d’aquesta malaltia.

Diftèria

La diftèria causa freqüentment problemes de cor i de nervis. Moren un 10 % dels afectats, i un 20 % si es tracta de nens o de gent gran. En algunes parts del món com l’Europa de l’Est, hi ha encara casos per vacunacions incorrectes.

Tètanus

Sovint és una malaltia greu. L'índex de mortalitat del tètanus pot arribar a ser de més del 50%. Convé estar vacunat perquè la protecció d'altres persones no ens serveix d'escut perquè el bacteri causant del tètanus s'escampa fàcilment per terra i per la pols.

Parotiditis (Galteres)

Abans de la vacunació, aquesta malaltia provocava moltes sordeses en nens. No solia ser greu, però en alguns casos podia provocar problemes nerviosos i del cervell, que podien provocar paràlisi. També hi havia la possibilitat d’avortaments espontanis durant el primer trimestre de l’embaràs. Com que és una malaltia molt contagiosa, si deixéssim de vacunar, s’escamparia molt fàcilment entre els no vacunats. 

Meningitis menigocòccica del grup C

La meningitis afectava a gran nombre de nens i podia deixar seqüeles importants com encefalitis, paràlisi i alteracions neuronals. Fins ara no es disposava d'una vacuna prou eficaç, i per això no hi era al calendari vacunal. Ara, però, disposem d'una vacuna que dóna molta més protecció immunològica, i per això ha estat darrerament inclosa al calendari vacunal.

 

 
1.4 Nens i adolescents amb problemes de son

 

D’una enquesta realitzada a 1125 adolescents de 15-18 anys de França, Gran Bretanya, Alemània i Itàlia va trobar:

20% tenia son durant el dia

25% tenia símptomes de insomni

4% complien els criteris establerts per diagnosticar la malaltia d’insomni

Això puposa una pèrdua de la capacitat d’atenció i altres problemes de salud (BMJ 2006;332;828-832)

 

Causes que donen problemes a la son als adolescents:

Higiene de dormir inadecuada:

            Exercici físic tard a la nit

            Mal ús de la cafeina

            Mal ús de l’alcohol, cigarrets, i  substàncies il.licites

Malalties primaries del SNC

            Síndrome de fase de dormir retardat

            Hipersomnia idiopàtica o periòdica

            Narcolepsia idiopàtica o secundària

            Síndrome cames cansades

Problemes respiratoris durant la son

            Hipoventilació obstructiva, primaria o secondària a sindrome

de Down, obesitat, hipothiroidisme, o miopaties (distrofia miotònica)

Fàrmacs

            Benzodiazepines, barbiturats, fàrmacs antiepileptic,

difenhidramina, clorfeneramina

Psiquiàtiques: Depressió


Mesures d’higiene per dormir en adolescents

• Anar al llit sols quan tinguis son

• Evitar nicotina

• Evitar cafeina i exercisi pesat en les dues hores prèrvia a anar

al llit ja que pot retardar la son

• Pendre 30 minuts de “temps tranquil” abans de anar al llit—no telèfon, ràdio, televisió, o ús d’ordinador

• Si estàs preocupat abans de anar al llit, i no després, escriure les teves preocupacions en una llista “per fer” i guarda-la a la

habitació

• Evitar mirar el rellotge de nit—es innecessari

• Manté les llums baixes, o apagades durant la nit

• Tracta de aixecar-te sobre la mateixa hora els 7 dies a la setmana

 

1.4.Personalitat i risc de malaltia

 

Un estudi realitzat amb 5114 homes i dones de Heidelberg, Alemània amb edats 40-65, fent un seguiment de 8.5 anys :257 participants van morir, 72 atac cor, 62 apoplejia (stroke) i 240 cancer (BMJ 2006;332;1359-1367)

 

Control intern alt sobre la malaltia suposa un risc menor de infart de miocardi (risc relatiu= 0.75). Un augment en el temps d’urgència disminiueix el risc de cancer (risc relatiu 0.83). Altres trets de personalitat no afecten: control ira, psicoticisme, i símptomes de depressió.

 

 Respete la subcultura adolescent i la influència en la salut es van estudiar 1258 joves seguits dels 11 als 19 anys, estudinant la prevalència de comportaments autolesius i de intent de suicidi que van ser molt major en la subcultura gòtica (riscos relatius,Gòtics RR14.16, Punkis, RR 4.42 Mosher, RR3.49) BMJ 2006;332:1058–61


1.5 Salut dental i visual

 

Salut dental

Més del 50% dels nois de més de 14 anys pateixen càries, que és la malaltia infecciosa més freqüent del món.

Els nostres dents han de durar tota la vida i per això s’han de cuidar, no els tenim com els del tauró que canvia les dents cada setmana. A més podem patir si  no les cuidem:

Gingivitis: sagnen les genives perquè estan inflamades. Sempre que passi cal raspallar-se molt bé les dents, i si no desapareix el sagnat al cap d'una setmana raspallant-se les dents després de cada àpat durant tres minuts com a mínim, cal anar a l'especialista en odontologia (dentista) perquè les genives (és a dir, la carn que subjecta la dent a l'os) estan malaltes

Periodontitis: pot ser una gingivitis a la llarga, podria provocar que les dents es moguessin i fins i tot poguessin caure.

 

Salut ocular

Cal fer revisions periòdiques

Cal controlar la radiació solar

La salut als ulls s’aconsegueix també cuidant la resta del cos.

 

1.6 Educació sexual

 

Tenir en compte que existeix el preservatiu masculí i femení, aquest segon s’explicarà amb més detall en ser més desconegut. Aquests i altre mètodes són importants des del punt de vista de prevenció de malalties sexuals  i anticonceptives.

Es parlarà de la contracepció amb la píndola de l’endemà i de la SIDA.


1.7. El piercing i el tatoo

 

Però has de saber que perforar la pell té el risc de provocar algunes malalties, concretament l'hepatitis pels virus B i C, i la sida, que es transmeten per la sang.

 

Si et vols fer un piercing , no oblidis que:

Tot el material que es faci servir ha de ser estèril. És millor fer-los amb una agulla estèril i no pas amb una pistola de piercing , per tal de reduir el risc de contagiar-se del virus de l'hepatitis B i C, o de la sida.

La peça que et posis procura que sigui d'acer inoxidable d'ús quirúrgic, or de 14-18 quirats o titani, ja que així reduiràs el risc d'infeció i al.lèrgies.

Tots els estris que es facin servir, com els adaptadors i altres elements necessaris, han d'estar esterilitzats i caldrà que es guardin en bosses o recipients estèrils fins que s'utilitzin.

La persona que et faci el piercing ho haurà de fer amb guants de tipus quirúrgic que seran nous cada vegada, i no haurà de tocar res més que el que hagi d'emprar per fer-te'l.

La pell s'ha de netejar i desinfectar abans de perforar. Has de saber quins mètodes de desinfecció has de seguir i quants cops al dia ho has de fer fins que cicatritzi totalment. Si malgrat tot la ferida s'infecta, has d'anar al metge amb rapidesa per evitar complicacions.

Si et vols fer un tatoo , no oblidis que:

El tatuador s'ha de rentar bé les mans i col·locar-se, cada vegada que tatuï, guants de tipus quirúrgic, que sempre ha de dur posats.

El materia que s'usa (agulles i tintes) ha de ser d'un sol us.

 

1.8 Accidents infantils

 

4 - 9 anys

Augmenta l'autonomia del nen

Prevenció:

Cal ensenyar-li normes bàsiques de seguretat vial i a creuar els carrers

Dins de l'automòbil cal que vagi subjecte sempre als seients posteriors i amb portes amb dispositiu de seguretat

Ha de saber nedar

Ha de conèixer les normes de seguretat apropiades per a cada activitat esportiva

10 - 14 anys

Etapa de gran desenvolupament físic i psicològic del nen

Prevenció:

Cal educar-lo en la seguretat del trànsit

Cal evitar els riscs del foc i l'electricitat i la manera d'evitar-los (plans d'evacuació).

Cal evitar que jugui a jocs perillosos (dards, petards, etc.).

 

1.9. Donació d’òrgans i de sang

 

Ser donar salva vides. Més de 13.000 transplantats a Catalunya.

A Catalunya des del 1971 i fins maig de 2006 hi ha hagut quasi 8000 transplantaments renals, més de 3000 hepàtics, quasi 800 de cor i quantitats menors d’altres òrgans com pàncrees i pulmó (menors a 400).

Llista d’espera a 31 de maig de 2006: Quasi 1000 persones per un ronyó, i més de 100 per un fetge.

L'any 2005 es van recaptar 260.608 donacions de sang a tot Catalunya, 37,3 donacions sang cada mil habitants/any . Gràcies a aquestes donacions, s'han pogut realitzar un total de 399.147 transfusions de sang per a tractaments mèdics i oncològics.

 

1.10 Camps magnètics i salut

 

Estudi INTERPHONE fet ha Alemània amb els dos tipus de tumor cerebral més freqüents: el glioma (N=366), meningioma (N=383) i controls (N=1474) ha suggerit que augmenta per dos el risc relatiu a les persones que utilitzen mòbil des de fa més de 10 anys, cosa que ha alterat la comunitat científica durant el 2006.