Plantes al.lucinògenes

Diferents drogues d’abús, incloent plantes al·lucinògenes, segons la OMS, són consumides pel 3% de la població, contribuint el 0.4% a la mortalitat i 0.8% a la morbiditat.

1. Opi: Obtingut del làtex assecat de càpsules de cascall (Papaver somniferum L). Conté morfina, emprat com potent analgèsic. La heroïna (diacetilmorfina) va ser emprada contra la tuberculosi (1898-1923). Els efectes en part depenen de la seva unió als receptors opiodes.

2. Coca: La fulla de coca procedeix d’un arbust sud-americà Erythroxylum coca o E. novogranatense i s’ha emprat des de cultures precolombines a l’actualitat. Ha format part del vi tònic Mariani (consumit per reis i papes al s. XIX) i de la Coca-cola (1886-1904).

3. Cànnabis: Prové de les summitats florides femenines de Cannabis sativa L. El seu principi actiu és el Δ9-tetrahidrocannabinol (THC). Actua a nivell del sistema nerviós central pels receptors cannabinoides CB1, mentre que a nivell del sistema immunitari actua sobre els receptor CB2. El cànnabis estandarditzat, el THC i derivats tenen alguns usos medicinals

.4. Salvia divinorum: Es una labiada sud-americana emprada tradicionalment en cerimònies religiosos i per curar. Conté diterpens tipus neocleradà anomenats salvinorines d’efectes mediats pel receptor kappa opiode.

5. Plantes amb dimetiltriptamina (DMT): Beguda d’”ayahuasca o yagé” emprada a l’Amazones, conté fulles de Psychotria viridis o Diplopteris cabrerana que contenen DMT que té efectes al·lucinògens via receptor 5HT2A gràcies a que es combinen amb la liana trepadora gegant Banisteriopsis caapi que conté alcaloides β-carbolínics que inhibeixen la degradació del DMT.

6. Plantes amb amida d’àcid lisèrgic (LSA): Les llavors de Argyreia nervosa i Ipomoea violacea tenen efectes al·lucinògens però son freqüents els vòmits i marejos. El LSA està relacionat estructuralment al potent al·lucinogen LSD.

7. Cactus amb mescalina: Principalment el peiot (Lophophora williamsii), però també “San Pedro” (Trichocereus pachanoi) i la “antorcha de Perú” (Trichocereus peruvianus).

8. Solanàcies: La belladona (Atropa belladona), estramoni (Datura stramonium), capseta (Hyoscyamus niger) i mandràgora (Mandragora officinalis)  contenen alcaloides tropànics com la hiosciamina i escopolamina s’han emprat per bruixes a l’edat mitjana perquè donen sensació de levitació i com verins. Últimament la trompeta dels àngels (Datura suavolens) comprada per Internet va provocar una mort.

9. Nou de bètel: Droga masticatòria i estimulant molt emprada a Àsia format pels fruits de la palmera areca (Areca catechu L) amb calç envoltes amb fulles de Piper betel L

 10. Altres al·lucinògens: el cat o fulla de Catha edulis (amfetamina de la banya d’Àfrica), fongs amb psilocibina (4-fosforiloxiDMT), Amanita muscaria.