25 El Filipèion

El Filipèion està situat a l'oest del Temple d’Hera. Sembla ser que la seva construcció va començar sota el regnat de Filipo II, rei de Macedònia, possiblement després de la batalla de Queronea (338 a. de C.). Després de la mort de Filipo II (336 a. de C.) va ser conclòs pel seu fill, Alexandre Magne, qui li va donar aquest nom en honor del seu pare. L'edifici era circular (de 15,24 m de diàmetre) perípter, amb 18 columnes d'estil jònic. El sostre, de forma cònica, estava cobert amb teules de marbre. Després de les columnes, cap al centre, s'aixecava un mur circular amb una entrada que donava al sud-est. En l'interior, en un pedestal semicircular, s'aixecaven cinc estàtues d'or i ivori: la de Filipo, la de la seva dona Olimpíada, la dels seus pares Aminta i Eurídice i la del seu fill Alexandre, totes obra de l'escultor Leócares. El Filipèion ha sofert grans catàstrofes. D'aquesta elegant construcció tan sols es conserven avui les bases, pedestals de les columnes, teules, capitells, etc.

26 El Pelòpion

Al sud del temple d’Hera, del costat del opistódom del temple de Zeus, es troba el Pelòpion. Era un petit cim amb el cenotafi de l'heroi local, Pèlops, i data de l'any 1.100 a. de C., aproximadament. En un principi estava envoltat d'un mur circular del segle VI a. de C. que va ser reemplaçat per altre pentagonal amb l'entrada i un pòrtic cap al sud-oest. En el Pelòpion s'honrava cada any a Pèlops, sacrificant un carner negre sobre el cenotafi.

27 El gran Altar de Zeus

El gran Altar de Zeus, del qual no queden restes, es trobava entre tres temples: el de Zeus, el d’Hera i el de Rea. Allí, en els dies de les celebracions dels Jocs es realitzaven els sacrificis més importants. Tenia una altura de 7 metres, aproximadament i, segons passava el temps, s'anava fent més alt a causa de l'acumulació de les cendres dels sacrificis i a l'arrebossat que li donaven cada any, fet amb la barreja de cendres i aigua, com es feia amb el Pritanèon. Gràcies a l'elevada altura de l'Altar, milers d'assistents, situats als voltants, podien presenciar els sacrificis. A més del Gran Altar de Zeus, el Santuari contava amb altres 69 altars consagrats a diferents divinitats, on els sacerdots oferien els seus sacrificis, seguint un ordre establert.

En un dels punts més destacats de l’Altis es troben les ruïnes del Temple de Zeus. Aquest recinte, mostra d'harmonia i d'equilibri, va ser obra de l'arquitecte Livón, i constituïa el més grandiós edifici del Santuari de Olímpia. Construït sobre una plataforma esglaonada, quedava en un plànol més elevat que la resta, dominant amb la seva imponent presencia els voltants; tal com corresponia al déu suprem dels grecs.

El Temple va ser construït entre els anys 470 i 456 a. de C. amb el botí obtingut en la guerra contra els de Pisa (472 a. de C.).