Plantes i Animals del nostre entorn

El tritó

Amb el nom de tritó podem trobar a Catalunya 4 espècies diferents: el tritó pirinenc, el tritó palmat , el tritó jaspiat i el tritó meridional.
A més a més l'any 2005 es va descobrir una nova espècie endèmica del Montseny i de Catalunya, el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), del que en queden pocs exemplars i que està en estudi.

El tritó pirinenc
Nom científic: Euproctus asper.
Família: Salamàndrids.
Descripció: Amfibi que fa entre 10 i 14 cm de llarg des del cap fins al final de la cua.
La pell és molt rugosa, de color marró, grisa o verdosa, amb punts grocs i negres i una ratlla groga al dors (no sempre la té). Per sota és ataronjat.
El cap és allargat amb el musell arrodonit; els ulls són petits.
Les potes són fortes i gruixudes amb dits curts.
La cua és llarga i no té crestes.
Alimentació: Menja petits mol·luscos, crustacis i larves d'insectes.
Reproducció:

La femella pon els ous sota pedres en llocs amb poc corrent d'aigua.
Al cap d'un mes neixen les larves que triguen entre un i dos anys a completar la metamorfosi fins esdevenir adults.

Hàbitat: Viu a les basses i als torrents amb poca aigua ben neta i molt oxigenada, principalment al Pirineu, al Pre-pirineu, si bé també se n'han trobat exemplars al Collsacabra, a les Guilleries i al Montseny.
Costums: Es mou durant la nit. Acostuma a passar les hores diürnes quiet.
Altres informacions:

Un dels seus principals enemics és la truita.

El tritó palmat
Nom científic: Triturus helveticus.
Família: Salamàndrids.
Descripció:

Amfibi més petit que el tritó pirinenc, fa entre 7 i 9 cm de llarg des del cap fins al final de la cua. El cap és allargat amb el musell arrodonit.
La pell és llisa o amb poques rugositats, marronosa o verdosa, amb taques fosques i una ratlla fosca al costat dels ulls. Per sota és de color groc o taronja clar.
El mascle, sobretot en època d'aparellament, mostra una cresta suau que s'allarga sobre la cua.
Les potes tenen els dits palmats, sobretot en el mascle.

Alimentació: Menja insectes com mosques i mosquits.
Reproducció: S'aparella a l'abril i el maig. La femella pon els ous enganxats a les fulles aquàtiques.
Al cap d'unes setmanes neixen les larves que creixen i fan la metamorfosi per esdevenir adults.
Hàbitat: Viu en grans basses i en torrents i rieres amb aigua ben neta i molt oxigenada.
Costums: Durant els mesos freds pot hivernar sota el glaç.
Altres informacions:

Un dels seus principals enemics és la truita.

El tritó jaspiat o tritó verd
Nom científic: Triturus marmoratus.
Família: Salamàndrids.
Descripció: Amfibi que fa entre 12 i 14 cm de llarg des del cap fins al final de la cua.
La pell és granulada i de color verd amb taques negres al dors. Per sota és fosca amb taques blanques i negres.
El cap és tan llarg com ample, amb el musell arrodonit.
Les potes són fortes i gruixudes amb els dits ben lliures.
El mascle té una cresta dorsal que s'evidencia molt en l'època reproductiva; en canvi la femella té una línia de color taronja.
Alimentació: Menja petits invertebrats com larves d'insectes i crustacis aquàtics.
Reproducció: S'aparella entre el març i el maig. La femella pon els ous (200-300) enganxats a les plantes aquàtiques.
Al cap d'unes setmanes neixen les larves que creixen i fan la metamorfosi per esdevenir adults.
Hàbitat: Viu en basses i en en zones calmades dels rius de la terra baixa i la muntanya mitjana de les comarques costaneres.
Costums:

La femella pon un ou a cada fulla, després doblega la fulla i segrega una mucositat amb la que tanca l'ou en una mena d'embolcall protector.

Altres informacions:

 

El tritó meridional
Nom científic: Pleurodeles waltl.
Família: Salamàndrids.
Descripció: Amfibi que fa uns 15-20 cm, però que pot arribar a fer 30 cm de llarg des del cap fins al final de la cua.
La pell és berrugosa i de color verd o gris amb taques marronoses i punts negres al dors. Per sota és de colors més clars, entre el groc i el verd.
El cap és més llarg que ample, amb el musell arrodonit; els ulls són petits.
Les potes són fortes i gruixudes amb els dits ben lliures.
No té cap cresta dorsal; en canvi té unes protuberàncies als costats de color taronja.
Alimentació: Menja petits invertebrats com cucs, insectes i crustacis aquàtics.
Reproducció: La femella pon 300-1000 ous en petits grups i els enganxa a les plantes aquàtiques.
Al cap de dues setmanes neixen les larves que creixen i fan la metamorfosi per esdevenir adults.
Hàbitat: Viu en basses, pous, petits embassaments de zones baixes prop de la costa, al sud de Catalunya. Suporta bé aigües amb una certa concentració de matèria en descomposició.
Costums: Durant el dia s'amaga entre la vegetació o sota les pedres.
Altres informacions: