Amb
el nom de tritó podem trobar a Catalunya 4 espècies
diferents: el tritó pirinenc,
el tritó palmat , el tritó
jaspiat i el tritó
meridional.
A més a més l'any 2005 es va descobrir una nova
espècie endèmica del Montseny i de Catalunya,
el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi),
del que en queden pocs exemplars i que està en estudi.
|
El
tritó pirinenc |
Nom científic: |
Euproctus asper. |
Família: |
Salamàndrids. |
Descripció: |
Amfibi que fa entre 10 i
14 cm de llarg des del cap fins al final de la cua.
La pell és molt rugosa, de color marró, grisa
o verdosa, amb punts grocs i negres i una ratlla groga al dors
(no sempre la té). Per sota és ataronjat.
El cap és allargat amb el musell arrodonit; els ulls
són petits.
Les potes són fortes i gruixudes amb dits curts.
La cua és llarga i no té crestes. |
Alimentació: |
Menja petits mol·luscos,
crustacis i larves d'insectes. |
Reproducció: |
La femella pon els ous sota pedres en llocs amb poc corrent
d'aigua.
Al cap d'un mes neixen les larves que triguen entre un i dos
anys a completar la metamorfosi fins esdevenir adults.
|
Hàbitat: |
Viu a les basses i als torrents
amb poca aigua ben neta i molt oxigenada, principalment al Pirineu,
al Pre-pirineu, si bé també se n'han trobat exemplars
al Collsacabra, a les Guilleries i al Montseny. |
Costums: |
Es mou durant la nit. Acostuma
a passar les hores diürnes quiet. |
Altres informacions: |
Un dels seus principals enemics és la truita.
|
El
tritó palmat |
Nom científic: |
Triturus helveticus. |
Família: |
Salamàndrids. |
Descripció: |
Amfibi
més petit que el tritó pirinenc, fa entre 7
i 9 cm de llarg des del cap fins al final de la cua. El cap
és allargat amb el musell arrodonit.
La pell és llisa o amb poques rugositats, marronosa
o verdosa, amb taques fosques i una ratlla fosca al costat
dels ulls. Per sota és de color groc o taronja clar.
El mascle, sobretot en època d'aparellament, mostra
una cresta suau que s'allarga sobre la cua.
Les potes tenen els dits palmats, sobretot en el mascle.
|
Alimentació: |
Menja insectes com mosques
i mosquits. |
Reproducció: |
S'aparella a l'abril i el
maig. La femella pon els ous enganxats a les fulles aquàtiques.
Al cap d'unes setmanes neixen les larves que creixen i fan la
metamorfosi per esdevenir adults. |
Hàbitat: |
Viu en grans basses i en
torrents i rieres amb aigua ben neta i molt oxigenada. |
Costums: |
Durant els mesos freds pot
hivernar sota el glaç. |
Altres informacions: |
Un dels seus principals enemics és la truita.
|
El
tritó jaspiat o tritó verd |
Nom científic: |
Triturus marmoratus. |
Família: |
Salamàndrids. |
Descripció: |
Amfibi
que fa entre 12 i 14 cm de llarg des del cap fins al final de
la cua.
La pell és granulada i de color verd amb taques negres
al dors. Per sota és fosca amb taques blanques i negres.
El cap és tan llarg com ample, amb el musell arrodonit.
Les potes són fortes i gruixudes amb els dits ben lliures.
El mascle té una cresta dorsal que s'evidencia molt en
l'època reproductiva; en canvi la femella té una
línia de color taronja. |
Alimentació: |
Menja petits invertebrats
com larves d'insectes i crustacis aquàtics. |
Reproducció: |
S'aparella entre el març
i el maig. La femella pon els ous (200-300) enganxats a les
plantes aquàtiques.
Al cap d'unes setmanes neixen les larves que creixen i fan la
metamorfosi per esdevenir adults. |
Hàbitat: |
Viu en basses i en en zones
calmades dels rius de la terra baixa i la muntanya mitjana de
les comarques costaneres. |
Costums: |
La femella pon un ou a cada fulla, després doblega
la fulla i segrega una mucositat amb la que tanca l'ou en
una mena d'embolcall protector.
|
Altres informacions: |
|
El
tritó meridional |
Nom científic: |
Pleurodeles waltl. |
Família: |
Salamàndrids. |
Descripció: |
Amfibi
que fa uns 15-20 cm, però que pot arribar a fer 30 cm
de llarg des del cap fins al final de la cua.
La pell és berrugosa i de color verd o gris amb taques
marronoses i punts negres al dors. Per sota és de colors
més clars, entre el groc i el verd.
El cap és més llarg que ample, amb el musell arrodonit;
els ulls són petits.
Les potes són fortes i gruixudes amb els dits ben lliures.
No té cap cresta dorsal; en canvi té unes protuberàncies
als costats de color taronja. |
Alimentació: |
Menja petits invertebrats
com cucs, insectes i crustacis aquàtics. |
Reproducció: |
La femella pon 300-1000
ous en petits grups i els enganxa a les plantes aquàtiques.
Al cap de dues setmanes neixen les larves que creixen i fan
la metamorfosi per esdevenir adults. |
Hàbitat: |
Viu en basses, pous, petits
embassaments de zones baixes prop de la costa, al sud de Catalunya.
Suporta bé aigües amb una certa concentració
de matèria en descomposició. |
Costums: |
Durant el dia s'amaga entre
la vegetació o sota les pedres. |
Altres informacions: |
|