| Nom científic: |
Lavandula angustifolia. |
| Família: |
Labiades. |
| Origen: |
Zona mediterrània. |
| Descripció: |
Planta semiarbustiva i molt aromàtica
que té tiges endurides a la base i tiges verdes quadrangulars
superiors i que arriba als 50-80 cm d'alçada.
Les fulles són oposades, estretes, acabades en punta
i finament peludes. |
| Floració: |
 Floreix
durant els mesos de juliol-agost.
Les flors són petites, de color blau lilós amb
la corol·la bilabiada. El llavi superior està
dividit en 2 lòbuls i l'inferior en 3 lòbuls.
Estan agrupades en una mena d'espigues florals que neixen als
extrems de les tiges. |
| Fruit: |
El fruit està format per 4 parts
que contenen 1 llavor cadascuna. |
| Reproducció: |
Es reprodueix per llavors. |
| Hàbitat: |
Viu en zones assolellades de la terra baixa
i de la muntanya mitjana. |
| Altres informacions: |
Des de molt antic és utilitzat per
les seves propietats medicinals i per a la fabricació
de perfums. També tradicionalment se'n feien petites
bossetes que es guardaven als calaixos i als armaris per aromatitzar
la roba.
Al nostre país hi ha altres espècies autòctones
d'espígols diferents que són:
- El barballó (Lavandula latifolia).
- L'Espígol dentat (Lavandula dentata).
- El Tomaní o caps d'ase (Lavandula stoechas). |
