| Nom científic: |
Urtica dioica. |
| Família: |
Urticàcies. |
| Origen: |
Europa i Àsia. |
| Descripció: |
 Planta
herbàcia perennifòlia de tija quadrangular que
arriba a fer 1-1'5 m d'alçada.
Les fulles són verdes, oposades, peludes, de forma ovada,
amb el marge dentat.
Tota la planta està recoberta de pèls urticants
que provoquen una forta picor si es toquen. |
| Floració: |
Floreix durant els mesos d'abril a setembre.
Les flors són verdes, unisexuals i creixen en inflorescències
en plantes separades. |
| Fruit: |
El fruit és petit i té 1 sola
llavor. |
| Reproducció: |
Es reprodueix per llavors i per rebrots
de les arrels que es ramifiquen sota terra. |
| Hàbitat: |
Viu en terrenys humits rics en nitrogen
(adobats amb fems), sobretot a la vora de camins, camps de cultiu,
marges de bosc i rierols, des de la terra baixa fins a l'alta
muntanya. |
| Altres informacions: |
Una altra espècie d'ortiga autòctona
és l'Ortiga menor (Urtica urens), més petita
(60 cm) i que té les flors masculines i femenines a la
mateixa planta.
Ambdues tenen propietats medicinals i, a més a més,
són un bon aliment per al bestiar. |
|
