| Nom científic: |
Viola odorata. |
| Família: |
Violàcies. |
| Origen: |
Europa. |
| Descripció: |
Planta herbàcia perennifòlia
que fa 15 cm d'alçada.
Té una tija subterrània (rizoma) de la que neixen
les fulles.
L'arrel produeix rebrots que donen lloc a noves plantes.
Les fulles són verdes, tenen forma de cor, acaben en
punta, amb el marge dentat i amb el pecíol llarg. |
| Floració: |
 Floreix
durant els mesos de març-maig.
Les flors neixen directament del rizoma mitjançant una
llarga tija i són de color blau lilós.
Tenen 5 pètals, dels quals 2 miren cap a dalt, 2 són
laterals i 1 mira cap a baix.
Fan bona olor. |
| Fruit: |
El fruit és una petita
càpsula que conté les llavors. |
| Reproducció: |
Es reprodueix per llavors
i pels rebrots que surten de la tija subterrània. |
| Hàbitat: |
Viu en llocs ombrívols
i humits a la terra baixa i en marges i prats a la muntanya
mitjana. |
| Altres informacions: |
Es cultiva per als seus usos medicinals i per a la fabricació
de perfums.
Al nostre país hi ha altres espècies autòctones
de violetes diferents que són:
- La Viola de bosc (Viola sylvestris).
- La Viola (Viola alba).
- La Viola groga (Viola biflora).
- La Viola d'aiguamoll (Viola palustris).
- La Viola de ca (Viola canina).
- El Pensament (Viola tricolor).
- El Pensament pirinenc (Viola cornuta).
|
