Ocell rapinyaire nocturn d'uns 58 cm de llarg i que sobrepassa el 70 cm d'envergadura amb les ales obertes. Per sobre, el plomatge és marronós, amb ratlles i franges més fosques; per sota, el coll és blanquinós i el pit i la panxa són més clars, també amb ratlles primes fosques.
Els ulls són grossos i rodons, de color taronja; les orelles tenen uns plomalls molt característics que quan els té aixecats el fan inconfusible. El bec és negre.
Les potes són llargues i acaben en unes fortes urpes molt llargues i esmolades amb les que captura les preses.
La femella és una mica més gran que el mascle.

Menja petits mamífers (ratolins, rates, conills, llebres, esquirols, musaranyes) i ocells.
S'empassa trossos de la seva presa, digerint les parts toves, però no les parts dures com els ossos o el pèl. Les restes no digerides formen una massa anomenada egagròpila, que és regurgitada.

Pel niu aprofita un forat en arbre o en un cingle. Fins i tot de vegades nia al terra.
La femella pon cada any 3-4 ous de color blanquinós i els incuba durant uns 35 dies. Els pollets neixen recoberts d'un plomissol blanquinós i marronós. Comencen a volar cap als 70 dies.

Viu en zones muntanyoses no molt altes, amb barrancs i cingles, i també en espais oberts propers als rius.

Tot i que té molt bona vista, caça durant la nit.
La seva oïda li permet detectar un ratolí corrent pel terra del bosc a més de cent metres de distància i atrapar-lo sense veure’l.
Vola silenciosament; les seves plomes i unes ales amples i arrodonides li faciliten volar gairebé sense fer soroll.
Els colors del seu plomatge li permeten camuflar-se entre la vegetació.

És un ocell resident durant tot l'any a Catalunya.