|
El duc
|
Nom científic: |
Bubo bubo. |
Família: |
Estrígids. |
Descripció: |
Ocell
rapinyaire nocturn d'uns 58 cm de llarg i que sobrepassa el
70 cm d'envergadura amb les ales obertes. Per sobre, el plomatge
és marronós, amb ratlles i franges més
fosques; per sota, el coll és blanquinós i el
pit i la panxa són més clars, també amb
ratlles primes fosques.
Els ulls són grossos i rodons, de color taronja; les
orelles tenen uns plomalls molt característics que
quan els té aixecats el fan inconfusible. El bec és
negre.
Les potes són llargues i acaben en unes fortes urpes
molt llargues i esmolades amb les que captura les preses.
La femella és una mica més gran que el mascle.
|
Alimentació: |
Menja petits mamífers (ratolins, rates, conills, llebres,
esquirols, musaranyes) i ocells.
S'empassa trossos de la seva presa, digerint les parts toves,
però no les parts dures com els ossos o el pèl.
Les restes no digerides formen una massa anomenada egagròpila,
que és regurgitada.
|
Reproducció: |
Pel niu aprofita un forat en arbre o en un cingle. Fins i
tot de vegades nia al terra.
La femella pon cada any 3-4 ous de color blanquinós
i els incuba durant uns 35 dies. Els pollets neixen recoberts
d'un plomissol blanquinós i marronós. Comencen
a volar cap als 70 dies.
|
Hàbitat: |
Viu en zones muntanyoses no molt altes, amb barrancs i cingles,
i també en espais oberts propers als rius.
|
Costums: |
Tot i que té molt bona vista, caça durant la
nit.
La seva oïda li permet detectar un ratolí corrent
pel terra del bosc a més de cent metres de distància
i atrapar-lo sense veurel.
Vola silenciosament; les seves plomes i unes ales amples i
arrodonides li faciliten volar gairebé sense fer soroll.
Els colors del seu plomatge li permeten camuflar-se entre
la vegetació.
|
Altres informacions: |
És un ocell resident durant tot l'any a Catalunya.
|
|
So extret de Suoni
& Canti degli uccelli d'Europa,
cortesia d'Alberto Masi
 |
|
|