AUTORITAT

La major part del que sabem ens ho han explicat o ho hem llegit, però no ho hem pogut comprovar.

La qüestió és que ens ho creiem perquè pensem que qui ens ho explica no s'equivoca i no té intenció d'enganyar.

Això és el que s'anomena PRINCIPI D'AUTORITAT. Dels principals savis en diem AUTORITATS. Però el principi d’autoritat es fa extensiu a moltes situacions: el professor té autoritat sobre els alumnes, els pares tenen autoritat sobre els fills, etc. Fixeu-vos que normalment fem servir el terme “autoritat” per fer referència a poder o comandament. Aquí, en canvi, ens referim al sentit que pren el mot quan diem que “tal persona és una autoritat en matemàtiques”.

Fixeu-vos també que l’autoritat té diferents nivells. L’autoritat dels pares és aviat discutida pels fills quan es fan adolescents, o fins i tot abans: els fills els diuen als pares que “no hi entenen res”. L’autoritat dels mestres sol estar per sota de l’autoritat dels llibres o dels informatius o documentals de la televisió.

El problema de l'autoritat abans i després de Descartes (S.XVII):

Descartes afirmava: si veig clarament que quelcom és cert, és que és cert (per més que les autoritats diguin el contrari). Es tracta de confiar més en les nostres pròpies facultats (capacitats tals com la intel.ligència), o fins i tot de confiar només en nosaltres mateixos. Aquest és un tret característic de l’home modern, que vol ser independent i autònom.

Imagineu-vos que sou al S.XII, i que estudieu a la Sorbona de París, amb Sant Tomàs com a professor. Suposem que Sant Tomàs us diu que la Terra és el centre de l’Univers. Suposem que vosaltres no us ho creieu i que teniu una teoria diferent. Suposem que li dieu a Sant Tomàs que s’equivoca! El més probable és que us expulsi de la classe o de la Universitat. Tindreu sort si no us persegueixen per heretges. I és que no es pot admetre que un estudiant qüestioni l'autoritat d'un professor. De fet, els professors tampoc no s’atrevien a portar la contrària als seus professors, i així el coneixement s’estancava o evolucionava amb una penosa lentitud.

Descartes diria que si ho veiem clar, hem de perseverar en la nostra idea. Certament, ara tampoc no podem portar fàcilment la contrària als nostres professors. Però el cert és que l’esperit crític que propugna Descartes ha fet evolucionar el coneixement amb un ritme incomparablement més ràpid.

Diem que Descartes representa el pas del dogmatisme al criticisme, o també el pas del principi d'autoritat al principi d'investigació autònoma.

Exercici: Reflexioneu sobre quina autoritat tenen les diferents fonts que trobem a la xarxa.