Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
LES DISCIPLINES FILOSÒFIQUES
Fins al segle XVIII no hi havia una distinció real entre filòsofs i científics. Els filòsofs antics intentaven abastar tot el ventall del que avui anomenem ciències. Eren sovint matemàtics, físics, biòlegs, astrònoms, teòrics de la política i de la moral...
Actualment, tots aquells coneixements que es fonamenten en l'anàlisi de dades obtingudes amb l’observació i amb la realització d’experiments controlats els anomenem ciències.
També tractem a banda les ciències anomenades “exactes”, les matemàtiques que, com veurem més endavant, no són tan exactes com semblen.
Els temes que han quedat actualment establerts com a disciplines específicament filosòfiques, és a dir, racionals però no científiques, són els següents:
TEORIA DEL CONEIXEMENT
Quin és l’origen i quins són els límits del coneixement? Aquestes són les preguntes fonamentals de la teoria del coneixement. Ens preguntem també quins tipus de coneixement podem diferenciar i com funciona cada tipus de coneixement.
Quan parlem del coneixement en general, utilitzem el terme “gnoseologia”. Si la nostra reflexió és específicament sobre el coneixement científic, aleshores parlem d’”epistemologia” o “teoria de la ciència”.
LÒGICA
La lògica és l’estudi formal de les estructures del raonament. Aquesta ciència s’assembla molt a les matemàtiques en la mesura que les dues no tenen interès pel contingut, sinó només per la forma. De fet, parlem de càlcul lògic o lògica matemàtica. La diferència és que la matemàtica parla de nombres i la lògica parla de conceptes i proposicions. Per exemple: “poma” és un concepte, “fruita” és un altre concepte, i “les pomes són fruita” és una proposició. En lògica representarem les pomes con “A” i la fruita com “B”. Aleshores podrem escriure lògicament que A c B, però seria un error lògic escriure A = B.
Fixeu-vos que quan un estudiant resol un problema de matemàtiques elemental com “si en Joan té tres pomes i en Lluís li dona una taronja, quantes pomes té en Joan?” ha de fer servir la lògica tant com la matemàtica.
Hem dit que és un estudi “formal”. Això es basa en la distinció entra la forma i el contingut dels raonaments:
La lògica estudia la correcció de la forma i la gnoseologia estudia la veritat del contingut. La forma pot ser CORRECTA o INCORRECTA. Una forma correcta ens assegura que si les premisses són certes la conclusió també ho serà. El contingut pot ser CERT o FALS, en funció de si es correspon o no es correspon a la realitat.
Per exemple, en el raonament: “Tots els metges són humans, i tots els humans són mamífers; per tant, tots els metges són mamífers”:
Aquesta forma és correcta. La correcció d’una forma es descobreix per la pura anàlisi lògica (més endavant veurem que es basa en la intuïció dels principis de la raó).
El contingut tracta de metges i mamífers i els relaciona en tant que éssers humans. En aquest cas el contingut és cert. La certesa del contingut la coneixem gràcies a l’experiència.
Però si dic: “Tots els metges són rossos, i tots els rossos són coixos, per tant, tots els metges són coixos”, aleshores el contingut és fals, però la forma continua essent la mateixa i, per tant, continua essent correcta.
Quan la forma és incorrecta la conclusió tant pot ser certa com falsa, independentment de la certesa o falsedat del contingut.
Per altra banda, una conclusió certa i una forma correcta no ens asseguren que les premisses siguin certes. Per exemple: Tots els homes són cavalls, i tots els cavalls són racionals; per tant, tots els homes són racionals.
Exercici: Fixa’t en el següent raonament: “Alguns metges són rossos i alguns metges són coixos, per tant, alguns rossos són coixos”. Què passa en aquest cas?
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE
Què es pot dir i què no es pot dir? Quin és l’origen, la funció, el sentit, el valor i els límits del llenguatge?
Malgrat que aquestes preguntes són antigues, la filosofia del llenguatge ha esdevingut molt important al llarg del segle XX. No es pot deslligar el fet de parlar del fet de pensar, com veurem més endavant, de tal manera que l’esforç per a comprendre el llenguatge ha esdevingut una recerca més global sobre l’home i les seves possibilitats.
Cal observar també que la filosofia s’expressa lingüísticament. Per tant, quan “parlem” del llenguatge estem fent quelcom singular anomenat “meta-llenguatge”.
Fixa't en la conversa que mantenen la terapeuta i el pacient (pateix un trastorn anomenat afàsia de Wernicke). Què podem deduir sobre el pensament del pacient a partir de l'observació del seu llenguatge?
METAFÍSICA
La filosofia s’ha caracteritzat sempre per la tendència a fer preguntes globals sobre la realitat, a preguntar-se què és la realitat presa en el seu conjunt de forma unitària i total. Aquesta és la pregunta clau de la metafísica.
Aquesta disciplina filosòfica té en compte els coneixements desenvolupats per les ciències de la naturalesa, però intenta anar més enllà (meta-física) per cercar els fonaments i el sentit global de la realitat. Per exemple, els físics ens ensenyen que la matèria està formada per àtoms, i els químics ens expliquen els diferents tipus i propietats dels àtoms. El metafísic intenta anar més a l’arrel i es pregunta “per què hi ha matèria en lloc de no haver-hi res?”, o bé, “hi ha quelcom més que matèria en la realitat?”
ESTÈTICA
Alguns filòsofs defineixen l’estètica com l’estudi dels sentits i la sensibilitat. De tota manera, la idea més comuna d’estètica és la reflexió filosòfica sobre l’art i la bellesa.
Es tracta de dos temes diferents però relacionats. No tot el que és artístic és bell, ni tot el que és bell és artístic. Una flor pot ser molt bella, però no és una obra d’art. La bellesa és un valor estètic, però no és l’únic. En una obra d’art hi poden intervenir diversos valors estètics: bellesa, expressió, humor, terror...
Podríem dir doncs que l’objecte de l’estètica és l’estudi dels valors estètics.
Fixeu-vos en aquesta escultura de Ron Mueck (podeu veure'n més clicant damunt la foto). Quins valors estètics hi podem trobar? És bell? Ho considereu una "obra d'art"?
ÈTICA
L’ètica és la reflexió filosòfica sobre la moral. La moral és un conjunt de normes i valors que orienten les accions humanes en la recerca del bé i la felicitat. La moral ens diu, per exemple, que hem de ser justos. L’ètica es pregunta quin és el fonament de la justícia, en què consisteix realment, com podem prendre les millors decisions, per què cal ser justos en lloc d’injustos...
FILOSOFIA POLÍTICA I FILOSOFIA SOCIAL
La filosofia política intenta comprendre racionalment el fonament de les societats i de la seva organització. A partir d’aquesta comprensió, desenvolupa una activitat crítica respecte de les institucions socials i sovint proposa formes alternatives que poden ser més o menys utòpiques. És a dir, la filosofia política no es limita a voler descobrir en què es basa la legitimitat d’un sistema polític o d’una institució social, sinó que pretén tenir una incidència real en l’evolució de la societat a partir de la crítica i la proposta constructiva.
ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA
“Antropos” significa “home”, ésser humà. L’antropologia científica s’ocupa de descriure les característiques físiques dels humans. Hi ha també una antropologia cultural que intenta descriure les característiques ètniques i les condicions diverses de les cultures humanes (estructures de poder, relacions familiars, costums, tradicions...).
L’antropologia filosòfica intenta aclarir què és essencial per a l’ésser humà, més enllà de les particularitats culturals o físiques de cada individu o grup. L’antropologia filosòfica es pot entendre com una mena de pont entre totes les disciplines filosòfiques i científiques (biologia, psicologia, lingüística, història...) ja que quan estem estudiant el coneixement, el raonament, el llenguatge, la realitat (en la qual ens situem), la moral o la política, ens referim a les dimensions bàsiques i essencials de l’ésser humà.
Així, podem trobar el fil conductor del curs amb la pregunta central i més important: què és l’ésser humà?