Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
Amb animals com el ximpanzé, l’ésser humà comparteix el 98% de la dotació genètica. Això vol dir que tenim avantpassats comuns molt recents, som parents propers. Les diferències anatòmiques més destacades entre els humans i els altres homínids són:
1.El desenvolupament del cervell, que va triplicar les seves dimensions. De tota manera, no cal confondre volum cerebral amb intel.ligència humana, ja que animals com les balenes tenen el cervell quatre o cinc vegades més gran que l’humà. Hi ha teories que relacionen la intel.ligència amb la proporció entre el volum cerebral i el corporal. Altres consideren la superfície de l’escorça cerebral desplegada.
Tenir un cervell tan gran comporta diferents problemes. Cal protegir-lo amb un crani enorme que no és fàcil de transportar. Però encara és més problemàtic alimentar-lo. El cervell d’un ximpanzé consumeix aproximadament el 10% de l’energia quan està en repòs, mentre que el nostre consumeix un 25% de l’energia. Això requereix dedicar més esforços a buscar menjar, però també hi ha una altra estratègia evolutiva: reduir la força muscular. Un ximpanzé no pesa més que nosaltres, però si ens hi barallem a cops de puny ens deixarà destrossats.
Aquesta manca de força muscular en favor de la força cerebral actualment té un rendiment molt bo. El que no queda clar és quina avantatge podia significar inicialment, quan encara no s’havia desenvolupat la tecnologia, però ja carretejàvem aquest cervell enorme. Podríem dir que vam sobreviure “malgrat” el nostre gran cap durant prou temps per arribar a desenvolupar la tecnologia que ens ha permès dominar el món. Per bé que no tots els humans ho hem aconseguit. De fet, només els sàpiens.
2.La posició bípeda i dreta. Això comporta dos avantatges:
Això també implica un inconvenient important: la posició bípeda comporta un estrenyiment de la pelvis que dificulta el part, especialment si el cap dels nadons també es va fent més gran. La selecció natural va afavorir les femelles que parien nens prematurs, amb el cervell i crani encara relativament petits i flexibles.
Si vols veure el que costa aprendre a caminar i com ho aconsegueix un nadó clica AQUÍ
3.Creixement retardat i molt lent. Quan el nadó neix és absolutament indefens. Això passa en altres espècies animals. El que ja no és normal és que als 7 o 8 anys encara sigui tan indefens. Però això que pot semblar contraproduent pot ser la clau per entendre el desenvolupament de la intel.ligència humana. El nen té tantes mancances que desenvolupa el millor sistema per a superar-les: la intel.ligència. Al mateix temps, la plasticitat cerebral és molt gran i permet rebre i assimilar molts coneixements i habilitats. També significa que la vida social és fonamental. De fet, el nadó està molt adaptat a la vida social: aconsegueix amb el seu plor i la seva expressió mobilitzar les energies del seu entorn social i esdevé tan bon punt neix el centre d'atenció de la seva família. Per altra banda, una mare sola difícilment pot trobar aliment per a mantenir gaire criatures indefenses i necessitades, per la qual cosa esdevé imprescindible l’organització social, com veurem posteriorment (tot i que això només explica la necessitat de grups organitzats d’uns quants individus, i no pas de societats complexes amb milers o milions d’humans).
4.La forma de la mà i la seva habilitat, que permet una “manipulació” eficaç de l’entorn.
L’ésser humà pot fer operacions molt delicades, fines, especialitzades, amb els seus dits. És un “manetes”. No seria possible el desenvolupament tecnològic sense una intel.ligència suficient, però tampoc no ho seria sense una adequada capacitat de manipulació. L’ésser humà és un primat tecnològic.
Vols veure una sèrie magnífica de documentals sobre el desenvolupament dels nadons? Busca les sèries Baby it's you i A chils's world, que traduïdes es van publicar com El mundo en pañales i La mente en pañales.