LA DIMENSIÓ ESTÈTICA

L’OBJECTE DE L’ESTÈTICA. EL GUST I EL PLAER ESTÈTIC

L’ésser humà és un animal que expressa sentiments, que juga, que gaudeix, que fa art, que gaudeix de l’art, que cerca la bellesa.

Quan parlàvem del llenguatge, hem revisat la funció reflexiva des de la perspectiva del pensament teòric. Però el llenguatge serveix també per expressar la nostra dimensió afectiva, el nostre humor, les nostres ganes de jugar, per declarar-nos a la nostra estimada o per fer literatura. Però no només ens expressem literàriament. També ho fem plàsticament (pintura, escultura, fotografia), musicalment, o amb combinacions tan riques com el cinema, el teatre, la dansa...

No som els únics animals que juguem i expressem sentiments. Molts mamífers també ho fan. Però els homes hem desenvolupat una forma complexa i exclusiva d’expressió: L’ART. 

L’estètica és la disciplina filosòfica que intenta esbrinar què és l’art i la bellesa.

Fixeu-vos que no és el mateix art i bellesa:

• No tot el que és bell és artístic. Per exemple, una muntanya, una flor, una cara poden tenir molta bellesa, però ni la cara ni la flor ni la muntanya són obres d’art.
• No tot el que és artístic és bell. Moltes vegades les obres d’art prescindeixen o fugen de la bellesa, i cerquen altres valors. A vegades són clarament lletges, i no per això deixen de ser art. Fixeu-vos, per exemple, en el quadre de Goya “Saturn devorant al seu fill”. És un tema escabrós, i no es pot representar si no és de forma escabrosa. Aquest tema no deixa lloc a la bellesa. I, malgrat tot, és un quadre que ens atrau, que ens pot agradar.

EXERCICI: Busqueu vosaltres mateixos alguns exemples d’art que no sigui bell però que sigui atractiu (música, literatura, cinema, còmic, pintura, escultura...)

Cal diferenciar enter plaer estètic i plaer sensorial:

• El plaer sensorial és purament fisiològic i va sempre associat a la superació d’una mancança, d’una necessitat. Per exemple, si tinc picor i em grato experimento un plaer sensorial. Si tinc gana i m’atipo, si tinc set i bec, si tinc calor i em refresco, si tinc un impuls sexual i el satisfaig, experimento plaer sensorial. Però si no hi ha cap necessitat no hi ha plaer: si no tinc set no experimento plaer en beure, si no tinc gana no experimento plaer en menjar...

Aquesta és una imatge de "plaer"? Més aviat sembla fastigós

• El plaer estètic va més enllà de la necessitat, és independent de les necessitats. Es caracteritza per un cert element espiritual, per una component intel.lectual que li dóna un contingut que ens satisfà per ell mateix. La pintura, la literatura, la música... ens satisfan no perquè tinguem cap necessitat, sinó per elles mateixes.

Cal estar cansat per gaudir del plaer de seure i mirar el paisatge?

Sovint sentim a dir que cal respectar els gustos de cadascú. Fins i tot hi ha un refrany que afirma que “sobre gustos no hi ha res escrit”. Això és totalment fals: s’ha escrit moltíssim sobre gustos. Però la qüestió de si tots els gustos són respectables no està tan clara.

Imaginem que algú fa quelcom que es considera fastigós, però es defensa afirmant que és el que a ell li agrada, i que cal que li respectem els gustos, què li diríem? Si cada persona té gustos diferents, i tots els gustos són igualment valuosos i respectables, quin sentit té dir que un músic és millor que un altre, que un vi és millor que un altre, que un poema és millor que un altre? L’únic que podríem dir és que quelcom agrada a molta gent, a poca o a ningú. A més, el que agrada en general en una època o en un lloc determinat no agrada necessàriament en una altra època o en una altra cultura. Potser el meu art no agrada ara a ningú, però no es pot rebutjar si pensem que en un futur potser agradarà a molta gent.

Si una novel.la guanya el Planeta, significa que és bona?

Per altra banda, és evident que jutgem i valorem. Afirmem que una música és millor que una altra, que aquesta cançó és la millor de tal autor, que aquest llibre és molt bo, que aquesta pintura és genial i que aquella no val res... Si una novel.la guanya el premi Planeta, significa que és "bona"? Això és difícil de dir, però segur que molta gent la llegirà perquè confia en el criteri estètic del que han concedit el premi.

També afirmem que tal persona no té gust, o fins i tot que té mal gust. Afirmar que algú no té gust voldria dir que no sap o que no pot gaudir de plaers estètics. I quan diem que algú té “mal gust”? No podem parlar de bon o mal gust si el gust és purament subjectiu. Però, aleshores, cal admetre que hi ha criteris estètics objectius.

Podríem dir que la reina Elisabeth d'Anglaterra té bon gust per vestir?

Hi ha criteris objectius de valoració estètica? Caldrà veure si en descobrim algun. Però sembla clar que n’hi ha d’haver, perquè si no, no seria possible educar el gust. Està clar que es pot aprendre a degustar un vi, a apreciar una pintura, a llegir un poema, a escoltar música..., és a dir: el gust s’educa.

Com es fa exactament això d’educar el gust? Educar el gust no significa posar barreres, donar normes que el limitin. El gust no es pot limitar. Educar el gust significa potenciar-lo, fer-lo créixer, ajudar-lo a descobrir noves experiències, ensenyar a escoltar i a veure, però mai donar normes sobre el que ens ha d’agradar i el que no. El que no ha de fer mai l’estètica és intentar dir-nos el que ens ha d’agradar i el que no ens ha d’agradar. Tota teoria estètica que intenti fer això està condemnada al fracàs. L’estètica ha d’intentar explicar el fet que certes coses ens agraden i d’altres no, que certes coses que fa l’home les considerem artístiques i d’altres no i que unes les valorem més que d’altres.

Si vols intentar aproximar-te a una definició de l'art, clicca aquí

EXERCICI

Compara els dos quadres i digues:

• Quin demostra més domini de la tècnica (més ofici)?
• Quin demostra més creativitat?
• Quin dels dos és més bell?
• Quin dels dos és més expressiu?

Antonio López	Amadeo Modigliani