HOMO SÀPIENS

Nosaltres som una espècie de mamífers anomenada científicament “homo sàpiens”.

Formem part de l’ordre dels primats. Dins d’aquest ordre hi trobem també les mones i els lèmurs. Els primats vam aparèixer fa entre 55 i 85 milions d’anys.

lemur

Formem part de la superfamília dels hominoides, que inclou els gibons, els orangutans i els homínids.

orangutà

Formem part de la família dels homínids. Dins de la nostra família hi trobem també els ximpanzés, bonobos i goril·les. Els homínids som els primats més grans (amb un pes que va de 48 kg a 270 kg, deixant de banda els humans obesos, que poden pesar més de 300 kg.). Els mascles son generalment més grans que les femelles. L’esquelet es caracteritza per l’adaptació a la postura i marxa erecta, l’evolució de la mà cap a una més gran funcionalitat, i un increment de la capacitat cranial, amb cervells grans i complexos. Som omnívors, tot i que en els ximpanzés, goril·les i bonobos mengen principalment fruita i vegetals. També és característica la complexitat del comportament social, l’expressió facial i la vocalització complexa. Construïm nius i refugis i tenim cura de les nostres cries durant un temps força llarg.

goril.la

Formem part del gènere homo (humà). Ens caracteritzem per ser bípedes i plantígrads, amb els peus no prènsils i una verticalització complerta del crani, que és especialment gran. El gènere homo té uns 2.5 milions d’anys d’antiguitat. Tenim restes fòssils de moltes espècies humanes, però actualment totes les altres espècies s’han extingit menys la nostra.

homo sapiens

La nostra espècie va aparèixer fa entre 200.000 i 150.000 anys a Àfrica. Si trobéssim un cadàver d’aquests primers homo sàpiens despullat pel carrer no hi trobaríem cap diferència amb nosaltres. Fins fa uns 40.000 anys, o potser menys, vam compartir el planeta amb altres espècies d’home, és a dir, altres éssers humans amb diferències genètiques prou grans per a no poder-nos-hi aparellar i obtenir descendència fèrtil en la majoria dels casos. De tota manera, això té les seves excepcions, com es posa de manifest en la presència d’ADN d’altres espècies d’humans en el dels sàpiens actuals (particularment d’ADN de neardental). Així doncs, de la mateixa manera que hi ha diferents espècies de cabra vivint al món, també hi van viure simultàniament diferents espècies d’humans. Alguns eren forts i robustos, amb el cervell més gran que el nostre, com els neardentals. Altres menuts i baixets, com l’home de Flores, que pesava uns 25 kg i no feia més d’un metre d’alçada. Recentment s’ha diferenciat genèticament també l’home de Denisova, i aneu a saber quantes més que no hem descobert encara.

La pregunta delicada és: què va passar amb les altres espècies? Per què només quedem nosaltres com a representants del gènere humà?

Quan els sàpiens arribàvem a algun lloc, al cap de poc s’extingia la població humana nativa. L’homo soloensis es va extingís fa uns 50.000 anys. L’homo denisova fa uns 40.000 anys. Els neardentals fa uns 30.000 anys. L’home de Flores sembla que va ser el darrer a extingir-se, fa uns 12.000 anys. Segons la teoria del mestissatge, no érem espècies tan diferents per a impedir completament unes relacions sexuals fèrtils, tot i que devíem tenir hàbits d’aparellament diferents i possiblement olors corporals diferents. Tanmateix, hem pogut comprovar que només una part molt petita (entre un 1% i un 4%) del nostre ADN prové dels neardentals. Això fa pensar que l’explicació de la desaparició dels altres humans pot ser el resultat del genocidi practicat per la nostra espècie.

EXERCICI

Imagineu-vos que al mon hi haguessin dues o més espècies d’humans, totes amb llenguatge i tecnologia desenvolupats, però amb les quals no ens poguéssim reproduir. Quina mena de societats i estructures polítiques podrien haver sorgit? Hi hauria països i estats? Els governants podrien ser d’espècies humanes diferents? Els drets humans serien per a tots els humans? Seria possible inventar una història com la d’Adam i Eva? Podríem anar tots plegats al mateix paradís o al mateix infern després de la mort?