ELS MECANISMES DE DEFENSA

El mecanisme de defensa més important és la repressió. És el principal mitjà de defensa, el que actua de forma immediata i mecànica. Consisteix a retornar i mantenir les pulsions pertorbadores a l’inconscient.

Els altres mecanismes de defensa tenen el seu origen en el caràcter sovint insuficient i perillosament no definitiu de la repressió. És a dir, els altres mecanismes de defensa actuen quan l’energia necessària per fer actuar la repressió i l’energia de la pulsió que vol manifestar-se poden desencadenar un conflicte important dins la personalitat.

Si el subjecte és incapaç de controlar el conflicte, el resultat és que a nivell de consciència apareixen la frustració i el sentiment de culpa: frustració per no haver satisfet la pulsió, i sentiment de culpa pels retrets que es fa l’individu pels actes o idees que ell mateix considera reprovables. Aquests dos sentiments combinats acaben originant-ne un altre: el sentiment d’angoixa.

Gràcies als altres mecanismes de defensa, algunes pulsions reprimides poden manifestar-se a nivell conscient, encara que de manera dissimulada, tergiversada o canviada. Veiem doncs aquests mecanismes complementaris:

1.SUBLIMACIÓ:

La sublimació permet desviar les pulsions sexuals o les pulsions agressives cap a realitzacions o actuacions que siguin acceptables socialment o que tinguin un valor social positiu.

Exemples:

-Els cirurgians i els carnissers, en la seva feina, poden sublimar una agressivitat sàdica.

-Les obres d’art i la literatura són sublimacions de les pulsions sexuals. Els moviments artístics d’avantguarda, com el surrealisme o el dadaisme, recolliren les idees de la psicoanàlisi i reivindicaren l’origen inconscient de l’art. En les seves creacions utilitzaven mètodes automàtics, que alliberessin espontàniament motivacions de les quals ni el propi artista era conscient, o mètodes de recreació dels somnis (penseu, per exemple, en Dalí.

Els exemples són realment sorprenents, i ens fan pensar que la sublimació és al mateix temps un mecanisme de salut mental i un motor fonamental de progrés social o cultural.

2.DESPLAÇAMENT:

És el trasllat de l’energia d’una pulsió del seu veritable objectiu a un objectiu substitutori.

Exemples:

-El nen que es xucla el dit, a falta del pit de la mare, actua per desplaçament.

-També actua per desplaçament l’empleat que és escridassat per un superior, sense atrevir-se a respondre, i en arribar a casa escridassa o pega la seva muller, perquè la sopa és freda o calenta.

3.PROJECCIÓ:

Consisteix en l’expulsió de si mateix i localització en altres persones o coses de les qualitats, sentiments i desitjos que el propi individu no vol reconèixer com a seus.

Exemples:

-Quan sóc insolidari però em limito a indignar-me perquèla gent en general és insolidària, realitzo una projecció

-Quan un subjecte deprimit acusa als que l’envolten d’estar de mal humor, també s’està projectant aquest sentiment desagradable.

4.REGRESSIÓ:

És el retorn a una etapa anterior de la maduració psíquica de la personalitat de l’individu. Es manifesta per actituds i comportaments característics d’un nivell d’edat inferior. Retornem psíquica i conductualment a un moment en què no patíem el conflicte, per un lapse de temps breu o de forma constant.

Exemples:

-Uns adults fan criaturades i retornen per uns instants a la infantesa.

-L’enuresi (incontinència d’orina), que coincideix sovint amb el naixement d’un germà, és una conducta regressiva.

5.LA FORMACIÓ REACTIVA:

És l’actitud psicològica de sentit contrari a la d’un desig reprimit, que es constitueix com una reacció contra aquest, per tal de contrarestar els seus efectes.

Per exemple, per motius diversos un pare pot arribar a sentir odi o rancúnia contra un fill seu, però com que considera indigne, immoral i insuportable aquest sentiment contra el seu fill, el transforma en el seu contrari, manifestant així sempre un desmesurat sentiment d’amor i protecció cap al seu fill.

6.RACIONALITZACIÓ:

És el procediment pel qual el subjecte justifica lògicament motivacions inconscients i irracionals.

Per exemple, aquella persona que en un determinat moment pot deixar-se emportar per un estat d’irritació i agredeix a una altra persona, pot sentir, llavors, un remordiment intens per l’acció realitzada. Per fer desaparèixer aquest sentiment de la consciència, acaba construint i trobant motius objectius que justifiquen l’acció realitzada ( “algú li havia de parar els peus a aquest!”, o bé, “no podia quedar-me sense respondre”...)