COMENTARI DE TEXT

Havent-me donat Déu una gran inclinació a creure que les idees em són enviades per les coses corporals o que provenen d’elles, no veig com podríem excusar Déu de l’engany, si aquestes idees provenien o eren produïdes per altres causes que les coses corporals. Per tant, s’ha d’admetre que les coses corporals existeixen.

De tota manera potser no són ben bé com les percebem amb els sentits, ja que aquesta percepció dels sentits és bastant obscura i confusa en molts aspectes; però almenys cal reconèixer que veritablement posseeixen totes les coses que entenc clarament i distintament, és a dir, totes les coses que, parlant en general, s’han d’incloure en la geometria especulativa. Pel que fa a les altres coses, tant les que són particulars, per exemple, que el sol sigui de tal magnitud i que tingui tal forma, etc., com les que entenem menys clarament i menys distintament, com la llum, el so, el dolor i altres de semblants, és segur que, tot i ser força dubtoses i incertes, com que Déu no és un ésser decebedor i, per tant, no permetrà que les meves opinions puguin ser falses sense donar-me també una facultat capaç de corregir-les, crec que puc concloure amb seguretat que tinc en mi els mitjans per a conèixer-les amb certesa.

Descartes. Meditacions metafísiques, VI, 3

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

• Raonament per a acceptar l’existència dels cossos:
• Tenim una inclinació natural a creure que les idees sobre els cossos provenen dels cossos.
• Si aquesta inclinació natural que m’ha donat Déu fos enganyosa, aleshores Déu seria enganyador.
• Com que Déu no pot ser enganyador, he d’admetre que els cossos existeixen.
• El que veig amb evidència (com les propietats geomètriques dels cossos) ha de ser cert.
• Déu no garanteix que el que se’m presenta poc evident a través dels sentits sigui cert, però m’ha donat la capacitat per corregir les falses creences (intel.ligència).

Possible redacció:

El text pretén demostrar l’existència dels cossos materials basant-se en el fet que tenim una forta inclinació natural a creure que les idees que els representen en la nostra mentprovenen d’aquests cossos, i que si aquesta inclinació me l’ha donat Déu ha de ser fiable, perquè sinó Déu seria enganyador, i això és impossible. Déu garanteix que tot el que entenc amb evidència és cert. Per exemple, les propietats geomètriques dels cossos. Tanmateix, quan en tinc una percepció confusa i obscura, disposo (gràcies a Déu) dels mitjans intel·lectuals per evitar creure en falses opinions.

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]

• Coses corporals: allò que ocupa un espai tridimensional, és a dir, que és extens.
• Déu: substància infinita, perfecta, eterna, omniscient i omnipotent, que m’ha creat i que no pot ser enganyador. (per a obtenir la màxima puntuació cal esmentar al menys una de les dues propietats subratllades, ja que és el que el text remarca sobre Déu)

3.Expliqueu el sentit i la justificació, segons René Descartes, de la frase següent del text: «s’ha d’admetre que les coses corporals existeixen». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

• Explicar que les coses corporals o cossos es defineixen per la seva extensió, és a dir, que ocupen un lloc en un espaicontinu tridimensional.
• La idea de cos és una idea innata. Es pot utilitzar l’exemple de tros de cera.
• Diferència entre essència i existència dels cossos.
  • L’essència és l’extensió, i la coneixem gràcies a la intel.ligència, més que no a la imaginació (exemple del quilògon). La geometria és l’anàlisi racional de l’extensió.
  • L’existència dels cossos és més problemàtica que la seva essència:
    • Tenim una inclinació natural a creure que les qualitats que percebem amb els sentits són causades per uns cossos que tenen realment aquestes qualitats. Però la inclinació natural a vegades és enganyosa.
    • Pensem que la independència de les idees adventícies respecte a la nostra voluntat també indica que els cossos les produeixen. Però podríem estar somniant o potser algun altre ésser les posa en la nostra ment. O fins i tot podria ser Déu qui les posés en la nostra ment.
    • El dubte sobre l’existència dels cossos es resol amb l’argument del text (explicar-lo detalladament).
• Podem parlar de fins a quin punt els sentits són fiables per a conèixer veritablement les qualitats dels cossos, però no és imprescindible que en parlem.

4. Compareu l’explicació de Descartes sobre l’origen de les idees (d’on provenen les nostres idees) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Podem comparar-ho amb Plató.

• Cal aclarir primer que per a Plató no és el mateix “idea” que “coneixement de la idea”. Una idea és una realitat intel·ligible, perfecta, eterna i immutable, que existeix en si mateixa en el món de les idees. El que nosaltres anomenem “idea” és el coneixement d’aquestes idees. Cal explicar, per tant, com aconsegueix l’ànima conèixer les idees:
  • Teoria de la reminiscència. Les idees són innates ja que les hem après abans de néixer.
  • L’amor (eros) a la veritat, és a dir, la filosofia, ens ajuda a recuperar aquest coneixement oblidat, la qual cosa ens permetrà recórrer el camí de sortida de la caverna.
• Descartes no admet l’existència del món de les idees de Plató. Diferencia tres tipus d’idees:
  • Innates.
    • Explicar quines són i posar exemples.
    • Aquí cal diferenciar l’innatisme de Descartes, que no es basa en la reminiscència, sinó en la capacitat de la intel·ligència de produir idees per si sola.
  • Adventícies
    • Explicar quines són i posar exemples.
    • En principi Descartes no sap si provenen de les coses, però un cop acceptada l’existència de Déu admet que efectivament les originen l’acció dels cossos sobre els nostres sentits.
    • Remarcar que Plató no dóna valor a les idees que provenen dels sentits. Les considera “doxa”.
  • Factícies
    • Explicar quines són i posar exemples.
    • Ni Plató ni Descartes donen valor a la imaginació.

5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Sóc un esperit lliure que no està sotmès a les lleis mecàniques que dominen la naturalesa material.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

ESPOSTA OBERTA