UTILITARISME

El terme utilitarisme es pot aplicar a totes les teories ètiques que es fonamenten en la utilitat com a criteri moral. De tota manera, se sol utilitzar per designar el corrent filosòfic que va aparèixer a Anglaterra a finals del XVIII i es va desenvolupar durant el XIX, representada per Jeremy Bentham, James Mill i el seu fill John Stuart Mill.

Jeremy Bentham es considera el fundador de l’utilitarisme. Ell anomenava el seu sistema “radicalisme filosòfic”. Bentham parlava explícitament d’utilitarisme, però va ser John Stuart Mill el primer a utilitzar-lo com a terme que definia el seu pensament.

Per la seva coincidència en alguns punts, podem incloure en aquesta llista a William Godwin, si bé la seva preocupació política el va portar a una teoria que prefigura l’anarquisme.

GODWIN

William Godwin (1756-1836) Es va casar amb Mary Wollstonecraft (defensora de l’emancipació femenina).

Pensava (com Hume) que els nostres sentiments (i no pas la raó) són els que ens impulsen a l’acció, però només ens impulsaran a l’acció correcta si tenim una visió clara i racional dels fets i de les conseqüències de les nostres accions. Aquesta visió racional inclou principis racionals purament formals com el d’imparcialitat, és a dir, no hi ha d’haver excepcions a la regla general en interès propi o aliè. El desinterès és un principi racional natural en l’home. Segons Godwin, la raó demostra que hi ha més valor en la felicitat d’un conjunt d’homes que en la d’un de sol, encara que aquest un de sol sigui jo mateix. Per tant, s’ha de preferir la felicitat general a la pròpia. Això es coneix com a PRINCIPI D’UTILITAT: major felicitat per al major nombre. Un altre principi racional és que tothom ha de ser tractat de la mateixa manera mentre no es demostri el contrari.

Si valoro les meves accions tenint en compte els meus principis generals, aleshores em sentiré satisfet o culpable. Per exemple, si actuo sense tenir en compte la infelicitat que produeixo en els altres em sento malament, però és només perquè reconec el principi general racional que he de ser benevolent.

Això significa que els homes tenim dins nostre principis generals que estableixen el bé general. Però, aleshores, com és que hi ha gent que desconeix el bé? Godwin respon que el medi social i, principalment, la influència del govern ens corromp. Tots els governs són corruptes. Fins i tot en els models republicans hi ha gèrmens de tirania. Cal eliminar totes les institucions positives, com el clero, l’aristocràcia i la legislació perquè imposen restriccions. Els governs i l’educació que promouen han destruït la natural benevolència humana. Creu que les influències de les formes socials i governamentals poden ser superades per l’establiment d’una comunitat lliure d’éssers racionals en la qual pesaran més les opinions dels que estiguin ben informats i siguin objectius. Cada individu pot tenir les seves pròpies opinions, però aquestes no han de perjudicar ningú. Hi ha d’haver completa llibertat de pensament i expressió, i no s’ha de poder obligar a ningú a fer el que no vulgui fer. La benevolència universal serà el fonament de les relacions humanes, i per això ningú podrà voler el que no sigui beneficiós per a tots. Així, el pensament polític de Godwin es pot considerar un antecedent de l’anarquisme.

BENTHAM

Jeremy Bentham(1748-1832) afirmava que el bé de l’individu es refereix a la seva felicitat, i aquesta felicitat pot ser sumada i calculada en termes de plaer i dolor. És bo, i ens fa feliços, allò que produeix plaer. És dolent, i ens fa infeliços, allò que produeix dolor.

Bentham pensava que l’interès privat no s’orienta per si sol cap a l’interès comú. El criteri moral que ens permet passar de l’interès privat a l’interès general és el principi d’utilitat, és a dir, la major felicitat possible per al major nombre possible.. Segons ell, no hi ha cap altre criteri moral racionalment possible, per dues raons:

-Les teories que creuen en uns drets naturals dels homes o en una llei natural, suposen que hi ha drets i deures independents i anteriors als que defineix el dret positiu (les lleis que genera la societat). Si aquests drets i deures naturals existissin, s’hauria de poder fer una llista de tots ells. Però aleshores tots els que ho intenten proposen llistes substancialment divergents. No hi ha un criteri clar per incloure un dret o un deure en una semblant llista. Malgrat les seves simpaties per la Revolució Americana i per la Revolució Francesa, considerava que les seves proclames sobre els drets naturals de l’home eren un error lògic.

-Els homes estem naturalment dominats per “dos mestres sobirans”: el plaer i el dolor. La psicologia de Bentham és mecanicista i associacionista. No podem fer altra cosa que perseguir el plaer i fugir del dolor. Associem plaer i dolor a determinats fets o objectes i ens sentim necessàriament atrets o rebutgem allò amb què associem plaer o dolor. Segons Bentham, plaer i felicitat són estrictament sinònims (fa una llista de fins a 58 sinònims!) i designen la mateixa sensació. Les diferents fonts de plaer poden ser mesurades i comparades segons tres criteris:

• intensitat i duració de la sensació que se’n deriva
• certiesa o incertesa de la sensació
• proximitat o llunyania de la seva realització.

Quan hem d’escollir entre diverses possibilitats, la quantitat de plaer que puguem calcular és l’únic criteri. “Si la quantitat de plaer és la mateixa, un joc de nens és tan bo com la poesia”, afirmava provocativament.

Quan sumem el plaer d’un determinat nombre de persones, tots valem igual, cadascú és una unitat i ningú no pot valer més que aquesta unitat.

Bentham també es plantejava la necessitat de reformar la societat. Volia construir una societat liberal i democràtica en la que coincidís la recerca del plaer personal i el principi d’utilitat (major felicitat per al major nombre), ja que en la societat present això no era així.