La matèria de filosofia i ciutadania té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Identificar i apreciar el sentit de problemes filosòfics relatius a l’ésser humà, l’acció, la moral i la política, i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a l’anàlisi i la discussió.
2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques que suggereix la matèria, fonamentant adequadament les pròpies idees i decisions.
3. Argumentar de manera coherent el pensament propi de forma oral i escrita, i contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions.
4. Practicar el diàleg filosòfic i valorar-locom a procés d’aproximació racional al coneixement i de cerca col·lectiva i individual de respostes als problemes plantejats.
5. Analitzar textos filosòfics, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i les solucions que proposen, i comentar-los considerant la seva coherència interna i el context històric al qual pertanyen.
6. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual autònom: cerca i selecció d’informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica, promovent el rigor intel·lectual i l’originalitaten el plantejament dels problemes.
7. Situar l’ésser humà en la confluència de l’herència biològica i cultural, i relacionar els conceptes d’ésser humà, persona i ciutadà o ciutadana.
8. Reconèixer i valorar els components de llibertat i moralitat de les accions humanes.
9. Adoptar una actitud de respecte vers les diferències, i una actitud crítica davant qualsevol tipus de discriminació social i la seva justificació.
10. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per construir una societat més justa, en la qual existeixi una veritable igualtat d’oportunitats.
11. Consolidar i fonamentar teòricament la competència social i ciutadana exercida en democràcia.
12. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma i compromesa amb la construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa, basada en el compliment dels drets humans, la convivència pacífica i la defensa de la natura.

La matèria de filosofia i ciutadania es configura amb un doble plantejament: d’una banda, pretén ser una introducció a la filosofia i a la reflexió filosòfica; de l’altra, vol aprofundir en l’estudi, ja començat a l’etapa obligatòria, de la dimensió moral i ciutadana de l’ésser humà i les seves implicacions en l’àmbit social i polític.

Com a introducció a la filosofia, aquesta matèria ha de familiaritzar l’alumnat amb la manera de fer, crítica i radical, que caracteritza el pensament filosòfic, així com amb els seus resultats, sempre provisionals i incerts, però de gran ajuda per confegir la pròpia concepció del món. En efecte, al llarg de la història, la filosofia ha plantejat múltiples qüestions relacionades amb la realitat, el coneixement, l’ésser humà, l’acció, la moral, la vida social i la política i hi ha donat resposta, alhora que, com a activitat intel·lectual, ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-hi: un enfocament crític i analític, basat en arguments i obert a la discussió. Des d’aquest punt de vista, l’estudi de la filosofia i la seva història pot acostar l’alumnat a la comprensió d’aquestes qüestions, dels seus canvis i vicissituds, i alhora faci­litar-li l’adquisició d’algunes habilitats del pensament filosòfic, com la definició i l’ús rigorós de conceptes, l’activitat crítica, l’argumentació i el diàleg.Aquest potencial formatiu de la filosofia justifica la seva presència com a matèria comuna en el batxillerat, una etapa que perllonga i aprofundeix els aprenentatges assolits en l’educació secundària obligatòria, tot preparant l’alumnat per continuar estudis de caire especialitzat, en cicles formatius de grau superior o en la universitat.

No obstant això, la matèria de filosofia i ciutadania és, també, un mitjà per identificar els ideals, principis, valors i normes de la convivència ciutadana, les virtuts de l’ésser humà cívic, les exigències i deures que imposa la vida en comú, i donar-hi una justificació racional. En efecte, tot i que molts d’aquests temes ja han estat abordats en cursos anteriors, resulta necessari fer-los presents al currículum de batxillerat, ampliar la seva fonamentació teòrica i obrir-los a la crítica. I encara més perquè l’alumnat d’aquesta etapa és a punt d’integrar-se en la societat com a ciutadà de ple dret.

Si durant l’educació secundària obligatòria, l’alumnat ha tingut ocasió d’informar-se dels elements que conformen la cultura democràtica i ha desenvolupat les actituds i valors cívics compatibles amb la convivència, ara es tracta de comprendre la seva naturalesa, aportar raons i trobar arguments que els donin suport. En efecte, educar per a la ciutadania no equival a explicar com s’ha de viure, sinó a facilitar raons per les quals existeixen unes opcions millors que d’altres. L’alumnat d’aquesta matèria ha de conèixer que la ciutadania, a més d’una relació política de l’individu amb l’estat, és una virtut moral i que, per tant, troba la seva concreció en l’ésser humà cívic. Per tant, ja no es tractarà només de conèixer els drets i deures polítics, socials, econòmics i cívics dels ciutadans i ciutadanes, sinó de comprendre que, en relació amb qualsevol d’aquestes dimensions de la ciutadania, hi ha un catàleg d’exigències morals que obliga a tothom, com a membres d’un estat de dret, construït sobre la idea de justícia. Des d’aquest punt de vista, la matèria de filosofia i ciutadania pot col·laborar al desenvolupa­ment de persones cíviques, és a dir, d’una ciutadania activa i responsable, amb consciència crítica respecte de l’autoritat i les normes, capaç de respectar els altres, col·laborar pel bé de la col·lectivitat i participar-hi.

En fer reflexionar sobre la condició de ciutadans i ciutadanes i els seus fonaments, la matèria de filosofia i ciutadania pot ajudar l’alumnat a comprendre la complexitat de la realitat humana i de l’acció, i propiciar el debat sobre els valors i normes que serveixen per ordenar la vida, així com afavorir el desenvolupa­ment cívic i polític de l’alumnat, practicant la reflexió sobre un mateix i els altres, el diàleg i la negociació, l’argumentació moral i la participació en projectes comuns. Aquesta matèria compliria, doncs, el doble ideal filosòfic d’ensenyar a pensar i ensenyar a viure en la diversitat, rebutjant la intolerància i defensant de manera decidida l’equitat, la justícia i la llibertat. Caldrà en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones en l’esdevenir històric, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la història i contribuint, en conseqüència, a una redefinició d’aquests rols en el marc d’una relació entre iguals.

 

Competències específiques de la matèria:

Les competències específiques de la filosofia i ciutadania són essencialment dues: la competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa; i la competència social i cívica.

És característic de la filosofia el seu enfocament (reflexiu i crític), el seu mètode de treball (anàlisi, raonament, discussió) i els seus resultats (conjunts d’idees argumentades que aspiren a la màxima racionalitat i a la veritat), tot i que, com és sabut, la filosofia mai no aconsegueix argumentar de manera concloent els seus resultats, per la qual cosa s’assembla més a una activitat de recerca intel·lectual que a un saber en sentit estricte. Per aquesta raó, si haguéssim d’identificar les competències específiques d’aquesta matèria hauríem de mencionar totes aquelles que tenen a veure amb la racionalitat teòrica i la racionalitat pràctica.

La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les si escau com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat.

La competència social i cívica es refereix a la dimensió social dels comportaments humans, a saber viure en una societat globalitzada, a ser comprensiu amb els altres en un món on els intercanvis i la mobilitat de les persones comporta contactes amb gent de diversa condició física, mental i cultural, a disposar de formació en valors democràtics i exercir-los de manera constant en la pràctica. Des d’aquest punt de vista, doncs, la matèria de filosofia i ciutadania desenvolupa aquesta competència, compartida amb altres matèries, subratllant la capacitat d’anàlisi de les accions, les seves intencions, resultats i conseqüències, així com la reflexió crítica sobre els valors, les normes i les institucions. Ser cívic no vol dir ser obedient, sinó tenir criteri per decidir per compte propi ponderant les conseqüències de les decisions preses.

 

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat:

L’educació filosòfica en el batxillerat pot contribuir de manera cabdal a les competències generals del batxillerat: la comunicativa, la referida a la gestió i tractament de la informació, la personal i interpersonal i la del coneixement i interacció amb el món, ja que es basteix sobre coneixements, destreses i actituds que fan possible el domini d’aquestes competències de caire transversal (obtenció i ús d’informació, estructuració del coneixement, comunicació d’idees, competències socials i cíviques), o de caire més específic, com la definició de conceptes, la reflexió crítica i l’argumentació i fonamentació d’idees. En aquest sentit, el currículum de la matèria de filosofia i ciutadania s’ha volgut orientar de manera competencial, relacionant els seus contingutsamb aspectes de l’experiència i l’existència humana, subratllant la seva connexió amb altres àmbits del saber i mostrant la implicació de l’activitat filosòfica en el debat sobre la problemàtica social i política del món actual.

er aquesta raó, la filosofia i ciutadania també pot facilitar l’adquisició d’una visió integrada dels diferents sabers i propiciar una reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l'especialització del currículum, complint així una de les principals exigències de l’aprenentatge competencial: posar en relació els continguts de les diferents àrees d’aprenentatge i facilitar l’ús transversal dels coneixements. En aquesta mateixa línia, la pràctica de la reflexió filosòfica pot millorar la capacitat dels alumnes per definir conceptes i usar-los amb propietat, analitzar idees, criticar-les, argumentar i dialogar amb raons a favor o en contra.