Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Les 26.733 ha. restants formen part de l'anomenada zona perifèrica de protecció, la qual té com a finalitat amortir els possibles impactes procedents de l'exterior amb l'objectiu de garantir una completa protecció dels recursos naturals del Parc.
El Parc Nacional constitueix una mostra magnífica de l'acció de les geleres del quaternari sobre els granits i pissarres, que constitueixen majoritàriament el seu substrat rocós. Durant aquests períodes glacials les grans geleres que davallaven per totes aquestes valls van erosionar intensament el paisatge i li van donar el seu aspecte actual, que es caracteritza per la presència de nombroses valls en U, típiques de l'erosió glacial, de circs, valls penjades i de més d'un centenar d'estanys de forma, mida i fondària variables que es troben repartits arreu del Parc i que constitueixen la més important zona lacustre dels Pirineus. Alguns d'aquests estanys han sofert processos de rebliment i es troben plens de sediments, els quals donen lloc a indrets plans, on l'aigua dels rius i barrancs es divideix en nombrosos canals formant les "aigüestortes" que constitueixen un dels elements més atractius del Parc i que li donen nom.
|