DIFERENTS
RELACIONS ENTRE VEÏNS
|
|
Les plaques litosfèriques es poden relacionar amb les seves veïnes de maneres molt diverses. Segons com siguin aquestes relacions hi haurà més o menys volcans i terratrèmols. Algunes relacions són realment terribles! |
|
Límits divergents Dos objectes que divergeixen s'estan allunyant l'un de l'altre. Així, als límits divergents les plaques se separen. Però, és clar, no queda un forat al mig on veure l'interior de la Terra: el que passa és que allà on se separen puja material de l'astenosfera que, en refredar-se, forma noves roques que s'afegeixen als marges de les plaques. Acabem de dir que puja material de l'astenosfera. El que passa és que als límits divergents tenim un moviment de convecció ascendent que es continua en moviments amb sentits oposats que contribueixen a separar les plaques. La velocitat d'aquest moviment no és molt gran, d'uns quants centímetres l'any. Aquests límits se solen trobar sota els oceans, perquè en separar-se les plaques es formen zones baixes que s'omplen d'aigua. El més conegut és el que passa pel mig de l'oceà Atlàntic, que cada any és uns 2,5 cm més ample. Quines són les conseqüències?
Modificat de http://www.calstatela.edu/faculty/acolvil/plates/ocean_crust_structure.jpg |
|
Però
no només s'eixamplen els oceans: Islàndia està just al mig d'un límit divergent i l'illa s'està dividint per la meitat, justament a la zona on hi ha més activitat volcànica. |
Modificat de http://pubs.usgs.gov/publications/graphics/Fig16.gif |
Límits
convergents |
|
Xoc entre placa
oceànica i placa continental
Conseqüències? A més dels volcans i dels terratrèmols, s'hi formen serralades (plenes de volcans) a la placa continental i fosses oceàniques al límit entre les dues plaques. I una altra cosa: com que la placa oceànica va desapareixent sota la continental, l'oceà es va reduint... |
Modificat de http://pubs.usgs.gov/publications/graphics/Fig21oceancont.gif |
Xoc
entre plaques oceàniques Aquest cas és molt semblant a l'anterior, només que, en comptes de formar-se una serralada, s'hi formen arcs d'illes volcàniques (si ho pensem bé tampoc no és gaire diferent, ja que una illa no és res més que el pic d'una muntanya submarina que sobresurt sobre el nivell del mar). |
Modificat de http://pubs.usgs.gov/publications/graphics/Fig21oceanocean.gif |
Xoc entre plaques
continentals Què passarà quan la part oceànica de la placa s'hagi esgotat? Llavors entraran en contacte dos plaques continentals, i com que les dues són menys denses que l'astenosfera no tendiran a posar-se una sota l'altra. El que fan és "arrugar-se" cap amunt formant serralades que poden ser molt altes, com l'Himàlaia. |
Modificat de http://pubs.usgs.gov/publications/graphics/Fig21contcont.gif |
Límits
transformants L'exemple més conegut és el de la falla de San Andreas, a Califòrnia, responsable dels terratrèmols que es produeixen a la ciutat de San Francisco. Aquesta falla té uns 1.300 km de longitud i es mou uns 5 cm per any de mitjana. En resum: Modificat a partir de http://pubs.usgs.gov/publications/graphics/Fig13.gif |
|
I recorda: el motor principal són els corrents de convecció de l'astenosfera: Modificat de http://pubs.usgs.gov/publications/text/unanswered.html
|
|
|