A l'actualitat, un 10 % de la superfície total dels continents està coberta per glaceres. No sempre ha estat així: al llarg de la història de la Terra el gel ha cobert zones molt més extenses. Com ho sabem, això? Doncs perquè per allà on passen les glaceres deixen empremtes que podem llegir.

Com s'han format? Quines empremtes trobem al paisatge que ens parlen de les glaceres? Com actuen? Quina és la seva "vida"?

Les glaceres són una part del cicle de l'aigua

http://www.pbs.org/wgbh/nova/mtblanc/glac-nf.html

Les empremtes de les glaceres

Observa la imatge. El paisatge apareix dominat per una vall oberta. Qui l'ha modelat? Aquestes valls obertes, en forma d' U, han estat excavades per glaceres, de manera que sempre que en trobem una podem deduir que el glaç havia dominat en temps anteriors la regió, obrint la vall que ara veiem. Si cliques sobre la imatge veuràs la reconstrucció que han fet els geòlegs, a partir d'aquesta i d'altres empremtes que han descobert estudiant la zona.

Aquí tenim dos exemples més de l'efecte de les glaceres sobre el paisatge:

• La imatge de l'esquerra mostra una estructura molt curiosa, com una muntanyeta allargada de roques. És una morrena, formada pels fragments de roca que cauen de la muntanya i que el gel lateral de la glacera arrenca en el seu avanç. Ara la glacera ja no hi és, però la presència de la morrena ens indica que hi havia estat.
• La imatge de la dreta és ben diferent. El que veiem és una roca molt polida. El gel d'una glacera arrenca fragments de roca que va incorporant, i la base de la glacera es converteix en un paper de vidre gegant que va polint el fons de roca sobre el qual avança...

Com són les glaceres

Hi ha dos tipus principals de glaceres:

• Les glaceres de vall o alpines: són corrents de gel que flueixen a una velocitat variable (generalment d'alguns metres per any) per una vall des d'una zona d'acumulació on la neu acumulada es transforma en gel.
• Les glaceres de casquet o continentals: actualment les trobem cobrint l'Antàrtida i Groenlàndia. Tenen un gruix considerable (el màxim és de 4,3 km a l'Antàrtida i 1,5 km a Groenlàndia) i el gel flueix lentament en totes direccions des de les zones principals d'acumulació.

A les glaceres de vall podem distingir diferents parts:

• Zona d'acumulació o circ glacial: correspon a la part alta on s'acumula la neu i es va compactant fins a transformar-se en glaç. Quan una glacera s'arriba a fondre per un escalfament del clima el circ glacial resta ocupat per un llac anomenat ivó. Al voltant de la zona d'acumulació es troben uns pics de geometria piramidal i amb arestes: els horns.
• Llengua: és la massa de glaç que surt del circ i flueix per la vall, un veritable "riu" de glaç. La seva superfície sol estar solcada per esquerdes anomenades crebasses. El final de la llengua s'anomena front de la glacera.
• Morrenes, formades pels fragments de roca que les glaceres arrenquen i arrosseguen al seu pas. Segons la seva situació distingim la morrena de fons, les laterals, la frontal,...

Algunes dades sobre les glaceres:

• Les glaceres cobreixen entre el 10 i l'11 % de la superfície dels continents.
• Segons el NSDIC (Centre nacional de dades de neu i gel dels Estats Units), si totes les glaceres es fonguessin, el nivell del mar pujaria 70 metres.
• Durant la darrera glaciació, quan les glaceres cobrien gairebé una tercera part de la superfície de la Terra, el nivell del mar era 122 metres inferior a l'actual.
• Durant la darrera època càlida, fa 125.000 anys, el nivell del mar era 5,5 metres superior a l'actual. Fa uns 3 milions d'anys, les aigües oceàniques haurien pogut estar 50 metres per sobre del nivell d'ara.
  http://ga.water.usgs.gov/edu/watercycleice.html

Material elaborado por Irene Martínez

 
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.