MÈTRICA I VERSIFICACIÓ CATALANA
A continuació podeu veure alguns dels conceptes bàsics que hem de tenir en compte en parlar dels aspectes formals de la poesia en vers. |
RIMA A l'hora d'analitzar la forma d'un poema ens hem de fixar en
el nombre de síl·labes de cada vers i en les relacions de tot tipus que
s'estableixen entre els versos (en aquestes nocions bàsiques deixarem de
banda el concepte de ritme). Comencem pel concepte de rima.
Consisteix en la repetició de sons, normalment al final d'un
conjunt de versos. Observeu que parlem de sons, no de grafies. La rima es
divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant. Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons . La rima consonant és la preferida, i pràcticament única, que feien servir els trobadors. Fixeu-vos que escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) i les lletres majúscules en els versos d'art major (de 9 a 12 síl·labes). En ma terra del Vallès a
En l'exemple que teniu a continuació podeu veure com no coincideix cap grafia, tot i així, una lectura correcta ens fa veure que els sons sí que es corresponen i per tant es tracta d'un exemple de rima consonant. Ens banyarem de frac: Som a l'introit. A Rima assonant. A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics. Si s'allunya i no et mira, a' Sense rima. Malgrat que en l'exemple de més avall aparentment (grafies) hi ha força coincidència, ni els sons vocàlics ni els consonàntics coincideixen en la seva totalitat a partir de la darrera vocal tònica. Se suposa que mai no hauríem de trobar versos com els següents: M'agrada la noia rossa Rima masculina.
Correspon als versos acabats en paraula aguda: amic,
trobador, etc. Rima falsa.
S'anomena així aquella rima que és aparentment consonant, però que si
ens hi fixem veiem que en determinades modalitats de la parla catalana
és assonant, o es tracta només d'una rima visual. Rima fàcil o pobra.
És la basada en mots provinents d'una arrel comuna, la mateixa paraula
amb igual significat, etc. Rima equívoca. És la formada per mots que sonen igual, però s'escriuen diferent (homògrafs) o bé mots que s'escriuen i sonen igual (homònims), però tenen diferent significat (no s'ha de confondre amb la rima fàcil): Signes-cignes, saber (verb)-saber (substantiu, ciència), cap (testa)-cap (verb cabre). Jo no el vull saber Rima interna. La que
es produeix entre el final del vers i algun mot del seu interior.
Salvem esculls entre cants i reülls Són una rosa que els meus ulls han desclosa Versos blancs. Aquells que tot i estar subjectes a pautes sil·làbiques o rítmiques no presenten cap tipus de rima fonètica (no s'han de confondre amb els versos lliures). Entre els més coneguts hi ha els estramps: versos sense rima, decasíl·labs, acabats en paraula plana. Versos esparsos. Els qui dintre d'un conjunt de versos rimats no tenen rima. Versos lliures. No segueixen cap tipus de pauta mètrica regular. La rima pot tenir diverses estructures dintre de les
estrofes . Les més freqüents són les creuades (rima
creuada)-abba- i les encadenades (rima
encadenada)-abab-; la rima caudada -ccdd- es pot trobar en
els darrers quatre versos de les octaves. Aquestes modalitats poden
produir diverses combinacions: rima cadenocreuda -ababcddc-, rima
creucaudada -abbaccdd-, etc.
NOMBRE DE SÍL·LABES I COMBINACIONS DE VERSOS Els versos se solen agrupar en uns conjunts que s'anomenen estrofes. En general podem fer una divisió entre els conjunts de versos amb el mateix nombre de síl·labes o de diferent nombre.
En la lírica trobadoresca els versos podien tenir de quatre a dotze síl·labes; no es considerava correcte que fossin més curts, encara que, excepcionalment se'n podien trobar de una síl·laba i també de catorze.
Com ja hem vist, els versos llargs tenen habitualment
cesura. En els versos decasíl·labs la cesura produeix els
models següents: 4+6 (decasíl·lab català) 6+4 (decasíl·lab èpic o francès) 5+5 (decasíl·lab castellà) En canvi els alexandrins gairebé estan formats sempre
per dos hemistiquis de 6+6 síl·labes: Brots de migrades fulles/ coronen el bocí Rarament la cesura en els alexandrins ocupa altres
posicions, com en aquests casos: 4+8: Crien les monges/ una gentil sotabarbeta
(Carner) Finalment, els octosíl·labs de vegades tenen una
cesura al mig (4+4): Sé que és un somni/ la vida entera. Quant a les estrofes, i fent una simplificació, es poden establir
les següents combinacions segons el nombre de versos que les formen: |