ANÀLISI FORMAL
Els capitells romànics tenen una simetria acusada. El poc espai disponible força la contorsió, i en alguns casos la metamorfosi de les escultures. Foren un element escultòric de primer ordre en el romànic, però, a diferència de l'antiguitat, no mantingueren una forma estandaritzada.
Els relleus tenen una gran importància escultòrica: hi ha esculpits programes iconogràfics molt complexos. A més de les escenes bíbliques, hi ha esculpida una gran varietat d'animals fantàstics, ornamentació vegetal, calendaris i faules.
La manca d'espai era una de les raons d'aquest «antinaturalisme» que caracteritza l'escultura —i també la pintura— del romànic. Però no pas l'única: l'objectiu principal de l'artista no era el tractament proporcionat i fidedigne de les figures, sinó el seu valor simbòlic i el contingut del missatge que volien transmetre a l'espectador.Aquesta forma d'entendre l'art pròpia del romànic deriva d'un concepte clàssic, el neoplatonisme.Una creença que defensa que el món natural tan sols és una aparença que amaga la realitat vertadera i transcendent de Déu. Difós per sant Agustí, el neoplatonisme va tenir una influència decisiva en la configuració de l'art medieval.
|
 |
 |
 |
Capitell corinti (Sant Cugat) |
Capitell amb decoració vegetal (Jaca) |
Capitell amb decoració geomètrica Sant Pere de Galligants (Girona) |
Capitell amb tiges i màscares. L'Estany (Barcelona) |
 |
 |
 |
Capitell burlesc, Besaya (Cantabria) |
Mitologia - Harpíes San Martín de Artaiz (Navarra) |
Mitologia - Sirenes i monstres marins Ripoll (Girona) |
|
|
|
|
Visitació |
Naixement |
Els Reis Mags |
Presentació de Maria |
Programes iconogràfics (Santa Maria de l'Estany) |
|
|
|
|
Presentació de Jesús |
Els Apòstols |
Bateig de Jesús |
Crucifixió |
La simbologia de l'art romànic és de clares arrels cristianes. Una característica comuna de la majoria dels capitells romànics és el seu antinaturalisme. Els motius que hi surten són de caire geomètric, vegetal i animal.
Les postures de les figures són forçades a causa de l'espai reduït. En alguns casos l'escultor cisellava un sol cap per a dos cossosen un angle. A més, els relleus no volen ser un reflex de la realitat, sinó comunicar un missatge a qui els observen.
|
|
Capitell provinent de Cabestany França (Mestre de Cabestany) |
Capitell pseudo-corinti de San Isidoro (León) |
INTERPRETACIÓ
Als capitells romànics hi són representats Jesucrist i el dimoni amb forma d'animals. L'ànima humana pren la forma de figures humanes de cos sencer o de mig cos, de vegades nues i de vegades vestides. Una màscara quadrada simbolitza la mare Terra mentre que els vegetals alguns cops tenen un significat simbòlic. Pel que fa als animals reals, el lleó simbolitza sant Marc; l'àguila, sant Joan; i el brau, sant Lluc.
La creació de l'ésser humà, el pecat original, la nativitat o el judici final són alguns dels temes representats en el que es coneix com a capitells historiats.Però, sens dubte, el que més en crida l'atenció és el ric, i de vegades fantasmagòric, repertori del bestiari medieval.Procedent del món clàssic, romà d'Orient i persa, el cristianisme se'l fa seu atribuint virtuts o pecats als diferents animals reals o fantàstics que en formen part.
Així, entre els animals que representen el bé, trobem les aus, sovint comparades amb l'ànima que s'eleva cap al cel, el lleó o el griu.A l'altre costat de la balança, el mico —caricatura grotesca de l'ésser humà—, la serp —símbol universal del pecat—, la llebre i el conill —per la seva fertilitat—, el porc senglar i el boc. Dracs, harpies, basiliscos, sirenes i centaures completen el repertori de bèsties enemigues de les persones i de Déu. El lleó també té uns altres referents. Pel que fa als animals híbrids i als monstres, el drac simbolitza el dimoni i els sàtirs; l'hidra representa la vida eterna,etc; a més, també s'il·lustraven diverses imatges de la ciència i de cercles geomètrics. |
La funció dels capitells era decorar i il·lustrar i adoctrinar els fidels, perquè la gent no sabia ni llegir ni escriure. L'escultura romànica estava integrada en l'arquitectura formant un tot. Les portalades i els capitells en són dos clars exemples.L'escultor, per tant, havia d'encabir la seva obra en espais reduïts aprofitant la pedra al màxim. Aquesta «exigència» provocava que l'escultura no es preocupés per representar imatges fidedignes de la realitat i, sovint, hi trobem figures desproporcionades, aixafades, contorsionades o ocupant diverses cares dels capitells.
|
