El Colosseu

	Començat per Vespasià l'any 70 d. C. i acabat per Tit Flavi l'any 80 d. C. Roma Formigó i travertí 188 m x 156 m L'arena té 80 m x 50 m 50.000 espectadors Conegut per Colosseu degut a la proximitat de l'estàtua colossal de Neró Context històric Període Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC. L’expansió territorial provoca la crisi de la República. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Després de la mort de Cèsar, assassinat per part dels partidaris del la República, el seu besnét Octavi va vèncer els seus rivals a la Guerra Civil. L’any 27 aC el senat li va concedir el títol de August “Escollit pels deus”. Octavi August va inaugurar un nou sistema de govern, l’Imperi (30 aC – 14 dC). L’emperador concentrava tots els poders en la seva persona. Al llarg dels segles I i 2 dC l’imperi va arribar a la seva màxima expansió i prosperitat, és el període conegut com el de la “pax romana” en el qual hi va haver pocs conflictes. Pel que fa a l’art, entre els segles I i III dC es pot considerar com l’època del classicisme romà, amb una revifada de les influències gregues. Aquesta obra pertany al segle I, per tant dins d’aquesta etapa de pocs conflictes que permeten els emperadors destinar recursos a la construcció d’obres públiques. colosseu encarregat per Flavi però inaugurat per Tit i acabat per Domicià.
	Anàlisi formal Material : marbre, pedra, tova.. morter cobert de maó i recobert de marbre (marbre travertí). Sistema constructiu : arquitravat i voltat als tres primers pisos Elements de suport: podi (estilobat), pilars, columnes adossades als pilars (que tenien funció decorativa). També arcs de mig punt i contraforts. Elements suportats : Els entaulaments que fixen el límit de cada un dels tres pisos, voltes de canó i voltes d’aresta. Espai exterior : Cada pis és d’un ordre diferent: Primer pis: d’odre dòric toscà amb columnes sense estries i té base. Té 80 arcades. Segon pis: d’ordre jònic i es compon de base. El fust més esvelt i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades. Tercer pis: d’ordre corinti. És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d’acant. Té 80 arcades. L’àtic massís: decorat amb lesenes d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquesta part del Colosseu es va afegir posteriorment. En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per subjectar el “velarium” que tenia la funció de protegir el Colosseu de la pluja i del so.
Característiques de l’arquitectura romana: • Noves tipologies: amfiteatres, termes, arcs de triomf; ponts, aqüeductes • Arc de mig punt • Volta de canó • Volta d’aresta [dita d’aresta romana] • Materials: pedra i maó. Marbre • Nous tipus de paraments: opus caementium: barreja de pedres petites, grava, sorra, calç i aigua, equiparable al formigó actual. Planta: El·líptica,  la qual defineix l’espai de manera concèntrica. Al centre hi ha l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi ha la càvea, lloc on se situaven les graderies en les quals s’asseien els 50 000 espectadors que podia arribar a acollir. L’accés al recinte es feia a través dels arcs del pis anterior. Sota l’arena, al subsòl, hi havia visible una complexa obra de maons que, a més d’albergar les diferents dependències de servei i les cel·les per a les feres, estava dotada amb un sistema de conducció de l’aigua capaç de transformar l’arena en una gran piscina. Espai interior : Als intercolumnis del segon i el tercer pis tenien escultures. La graderia envoltava l’arena que era l’espai circular on es feien les celebracions. Sota l’arena hi havia un subsòl ple de passadissos interns on hi havia els muntacàrregues per pujar les feres a l’arena. Aquest subsol estava cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable. Tenia un sistema impermeabilitzat per inundar l’arena i fer una piscina per a les batalles navals. La càvea (graderies) com que no es van utilitzar els desnivells del terreny per construir-la sinó que es construïen superposant diverses voltes superposades sobre pilatres que formen passadissos interiors. A l’interior hi cabien uns 50 mil espectadors. Els accessos es deien vomitoris, que eren escales i rampes que estaven sota les arcades per anar cap amunt. Complexa organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó i d’aresta. Es compon d’una superposició de pisos comunicats per escales i rampes
	Funció i significat Funció : Lúdica, és a dir, per entretenir ja que s’hi feien jocs, Lloc d’espectacles gratuïts per tenir entretingut el poble. S’hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes) i fins i tot batalles històriques i naumàquies (batalles navals) . També simbolitza i glorifica a l’emperador Vespasià amb una clara intenció propagandística. Tipologia : amfiteatre Interpretació : Fou situar en el llac Dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Era un regal de rei Vespasià al seu poble. Tenia el caràcter públic d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts. La gent s’asseia segons el seu estatus social.
Anàlisi estilístic Estil : Romà imperial. L’amfiteatre va ser una innovació romana que consisteix en la unió de dos teatres. Els grecs únicament edificaven de teatres, és a dir, la meitat d’un amfiteatre. ús també de l’arc, la volta de cançó i la d’aresta que no utilitzaven els grecs Antecedents : Els teatres grecs. Influències : El Renaixement. copiarà i utilitzarà molt la superposició d’ordres (que també s’havia utilitzat en època hel·lenística).El colosseu també ha servit de model i inspiració fins i tot per a la construcció de molts estadis esportius actuals