DRAGÓ COMÚ - Tarentola mauritanica |
|
Les escates li recobreixen tot el cos. Puig de Montilivi 3-9-04.
Exemplar a ple dia sobre una roca calcària del Puig de Montilivi, 2-8-06.
Exemplar amb la cua regenerada. Puig de Montilivi 21-10-07. |
És un animal amb una vida molt lligada a la temperatura ambient. Per tant els podem veure en dies suaus de l'hivern i poden desaparèixer en dies freds de l'estiu. En el medi natural habita llocs rocosos, és actiu de dia i té una coloració més fosca. Al Puig de Montilivi encara en trobem en aquest hàbitat, reforçat pels murs secs de les feixes. Però la majoria s'ha adaptat a viure a les construccions humanes on caça prop dels fanals, està actiu de nit i té una coloració més clara. Per caçar i passar desapercebut davant dels depredadors utilitza el mimetisme amb l'entorn i a més pot romandre immòbil llargues estones. Si es veu amenaçat es pot desprendre de la cua voluntàriament, aquesta es queda serpentejant mentre l'animal fuig cap a un lloc segur. Llavors se n'hi regenerarà una altra, però sense escates. Menja els insectes que s'aturen a la zona per on ell es mou. És totalment errònia la creença popular que ells es mengen la roba, ans tot el contrari! Precisament entra als armaris a menjar-se les erugues de les arnes (o papallones nocturnes) que s'alimenten de cotó i llana, que són les autèntiques responsables de la roba rosegada. Per tant és un animal beneficiós que hem de protegir. Normalment ponen dos ous d'1 cm a l'abril i dos més al juny. Restaran en una esquerda 12 dies o més. Llavors en naixeran uns dragonets d'uns 40 mm que s'hauran d'espavilar sols. Cap a la costa es pot trobar una altra espècie molt semblant: el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). |