El paisatge de la plana de Lleida esdevé un interessant mosaic de camps de secà (ametllers, oliveres, cereals...), de camps de regadiu (fruiters i farratges) i d'erms i guarets de caire estèpic.

Als camps, l'abundor d'aliment fa que la diversitat d'espècies que hi poguem trobar sigui força elevada, des d'aquells animals que s'alimenten directament de les collites (espècies competidores i per tant indesitjables pel pagès) fins als que troben en cuques, mosques i mosquits el sustent diari (per contra, grans aliades dels pagesos en el control de les plagues)

Però són els secans estèpic la gran joia natural d'aquesta zona. Els erms estèpics, tot hi la duresa del biotop, presenten una interessantísima avifauna, molts cops única a Catalunya, típica, no obstant de les grans estepes aragoneses de la Depressió de l'Ebre. Actualment, a pesar del seu elevat valor ecològic, els darrers secans de caràcter estèpic sobreviuen a Catalunya amenaçats per projectes de regadiu.