Transtorns i malalties de l'oïda

• ACUFEN: sensació d’escoltar sons o sorolls, quan no hi ha cap font real sonora o física que els produeixi. Quasi totes les malalties de l’oïda tenen acufens associats, pot anar des del tap de cera fins situacions complexes com els tumors del nervi acústic.
• ANTRITIS: inflamació d'un antre, especialment el mastoïdal, a conseqüència d'una otitis mitjana.
• AUTOFONIA: Audició de la ressonància de la veu pròpia per trastorns de l'orella mitjana i de les fosses nasals.
• FONOFÒBIA: malestar als sons.
• LABIRINTITIS: inflamació del laberint.
• MASTOÏDITIS: inflamació de l'apòfisi mastoide, consecutiva, gairebé sempre, a una otitis mitjana.
• OTÀLGIA: dolor a l'orella.
• OTITIS. inflamació de la regió timpànica degut a una infecció.
• OTOSCLEROSI: ossificació de la membrana oval que és la membrana que rep les vibracions de l'estrep. Normalment provoca sordesa.
• SORDESA. incapacitat per percebre els sons .
• VERTIGEN: Quan es produeix una malaltia o alteració en el laberint posterior la informació que donen els receptors és equivocada i el cap la interpreta com si ens moguéssim. Afegida a aquesta sensació desagradable podem tenir altres sensacions com suor, fred, calor, nàusees, vòmits, descomposició, sorolls a les orelles o pèrdua d´oïda. Símptoma de malalties que afecten al laberint posterior, al nervi vestibular i als nuclis vestibulars (tot vertigen s’acompanya de desequilibri).