Els
éssers vius. Els cinc regnes
(Ciències
1r eso. Biologia i Geologia)
|
|
|
|
La vida en el planeta Terra
és possible gràcies a la temperatura moderada del planeta
i a l'existència de l'atmosfera.
Els principals gasos atmosfèrics
són: Oxigen, nitrogen i diòxid de carboni. L'oxigen
és imprescindible per la respiració. El
diòxid de carboni és imprescindible per fer la nutrició
de les plantes verdes (nutrició autòtrofa fotosintètica).
|
|
L'energia és allò
que fa funcionar l'univers i tot el que hi ha
La matèria és
la substància que forma tots els cossos de l'Univers.
|
Matèria
orgànica
|
Matèria
inorgànica
|
En la
natura la produeixen els éssers vius o organismes (per això
es diu orgànica).
La matèria orgànica és la constituïda bàsicament
per carboni (C) i hidrogen (H)
|
La matèria
inorgànica és la que constitueixen els minerals i les
roques. És el terme oposat a la matèria orgànica.
|
|
-
Àtom:
partícula més petita que caracteritza un element químic.
-
Molècula:
unió de dos o més àtoms iguals (com l'O2)
o diferents (H2O)
-
Biomolècula:
molècula que forma part de la matèria viva.
|
Característiques
éssers vius.
|
|
|
Un ésser viu és
un organisme que neix, creix, s'alimenta, es reprodueix i es relaciona
amb el seu entorn.
Els éssers vius estan formats per matèria orgànica
(biomolècules), estan constituïts per cèl·lules
i realitzen les tres funcions vitals.
Les funcions vitals són
les funcions bàsiques que caracteritzen un ésser viu: nutrició,
reproducció i relació.
|
|
Nutrició
i formes de nutrició.
|
|
|
La nutrició és
la capacitat per captar matèria i energia de l'exterior de l'organisme
i usar-les en benefici propi: Per poder créixer, mantenir les estructures
i poder realitzar les altres funcions vitals (la relació i la reproducció).
Segons la manera com un organisme
obté l'aliment pot ser: autòtrof o heteròtrof.
|
Nutrició
autòtrofa
|
Nutrició
heteròtrofa
|
Obtenen
la matèria i l'energia a partir de la matèria inorgànica.
Fotosintètics: Matèria inorgànica
i llum solar. |
Obtenen
la matèria i l'energia a partir de la matèria orgànica
que prové d'altres organismes |
|
|
La reproducció és
la funció mitjançant la qual els éssers vius generen
nous individus semblants |
Reproducció
asexual
|
Reproducció
sexual
|
|
|
Els
nous individus es formen a partir d'un únic progenitor |
Els
nous individus es formen a partir de la unió de dues cèl·lules
especialitzades dels progenitors |
|
La relació és
la funció mitjançant la qual els organismes capten estímuls
(canvis en el seu ambient) i emeten respostes adequades. |
Nivells
d'organització matèria viva.
|
|
|
La matèria viva es caracteritza
per la seva gran complexitat.
Els elements d'un nivell s'agrupen
(associen) en un nivell superior, de forma que cada nivell presenta unes
propietats o capacitats noves que el nivell inferior no té.
Els nivells d'organització propis dels éssers vius, de més
simple a més complex, són: nivell molecular, nivell cel·lular,
nivell pluricel·lular (organismes), nivell de població i
nivell d'ecosistema.
|
|
Nivell molecular: molècules
(formades per àtoms), les que formen els éssers vius s'anomenen
biomolècules.
Nivell cel·lular: cèl·lules formades per moltes
molècules organitzades.
Nivell pluricel·lular (organisme): inclou els éssers
vius formats per moltes cèl·lules, aquestes cèl·lules
s'organitzen formant teixits, òrgans, aparells i sistemes.
Nivell de població: inclou els individus d'una mateixa espècie,
que viuen en una mateixa zona al mateix temps.
Nivell d'ecosistema: inclou totes les poblacions que viuen en un
lloc determinat, i totes les relacions que estableixen entre elles i amb
el seu entorn (amb l'espai on viuen).
|
La
cèl·lula: unitat de vida.
|
|
|
La Cèl·lula és
l'estructura viva més senzilla que es coneix. És la unitat
de la vida, és l'estructura més petita capaç de realitzar
les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
|
La teoria cel·lular:
- Tots els éssers
vius estan formats per cèl·lules (unicel·lulars
per una sola cèl·lula, pluricel·lulars per moltes
cèl·lules).
- La cèl·lula
és l'estructura viva més senzilla capaç de realitzar
les tres funcions vitals.
- Tota cèl·lula
prové d'una altra cèl·lula
 |
Les parts
de la cèl·lula eucariota són:
1- Membrana: capa que delimita la cèl·lula,
la seva funció és regular el pas (entrada i sortida
de substàncies)
2-Citoplasma: Contingut de la cèl·lula. Medi
aquós que conté els orgànuls cel·lulars.
3-Nucli: Estructura proveïda de doble membrana que envolta
l'ADN. |
Ampliem
aquesta informació
|
|
Tipus
de cèl·lules
|
Cèl·lula
procariota
|
Cèl·lula
Eucariota
|
|
Tenen
nucli i molts tipus d'orgànuls
|
Cèl·lula
Vegetal
|
Cèl·lula
Animal
|
Té paret de
cel·lulosa gruixuda i rígida
Te cloroplasts i un gran vacúol
|
No tenen paret cel·lular
i algunes poden canviar de forma.
No tenen cloroplasts i els vacúols són petits.
|
|
|
|
|
Ambients
i Biodiversitat.
|
|
|
La Biosfera és
el conjunt format per tots els éssers vius de la Terra. Es considera
com l'esfera de vida que cobreix tota la Terra.
Els ambients als que es poden adaptar els éssers vius són
molt variats, per aconseguir-ho adopten gran quantitat de formes i mides.
Anomenem Biodiversitat a la varietat que presenta la Biosfera (la
vida en el planeta Terra). És la resposta dels éssers vius
a la gran quantitat d'ambients en què poden viure.
L'evolució és el procés d'adquisició
de característiques noves (adaptacions al medi) per sobreviure
en ambients nous. La conseqüència de l'evolució és
l'aparició d'espècies noves.
|
La
classificació dels éssers vius.
|
|
|
Degut a la
gran quantitat d'espècies d'éssers vius que viuen a la Terra
es fa necessari classificar-los.
La Taxonomia s'encarrega d'organitzar els éssers vius en grups
(anomenats taxons). Els taxons els hem d'entendre com contenidors, l'espècie
és el més petit (el taxó fonamental). Quan tenim espècies
molt semblants les incloem dins el mateix gènere. Els gèneres
semblants s'agrupen dins una família, les famílies en ordres,
els ordres en classes i les classes en fílums. El taxó d'ordre
superior (el més gran) és el regne que conté diversos
fílums. |
|
La nomenclatura
científica: És universal i cada espècie es designa
amb dos noms escrits en llatí i amb lletra cursiva o subratllats.
El primer nom, començat amb majuscula, és el gènere
i el segon, tot en minúscules, és el de l'espècie:
Gènere espècie |
|
Les claus dicotòmiques
constitueixen un arbre que es ramifica progressivament en opcions de dues
possibilitats excloents.
Es basa en que un organisme no pot tenir una determinada característica
i al mateix temps no tenir-la (un cercle no pot ser blanc i al mateix temps
negre).
Són el procediment més comú que utilitzarem per classificar
organismes. |
|
Segons com
sigui el tipus de cèl·lula, la nutrició, i el nivell
de complexitat dels organismes els podem incloure dins d'un dels cinc grans
grups, dins d'un dels cinc regnes: |
|
- Regne Moneres: Procariotes
unicel·lulars.
- Regne Protoctitst:
Eucariotes unicel·lulars, heteròtrofs amb ingestió
i digestió interna (protozous) o Eucariotes unicel·lulars
(i pluricel·lulars sense teixits) autòtrofs (algues).
- Regne Fongs: Eucariotes
unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits, heteròtrofs
amb digestió externa i absorció.
- Regne Animals (Metazous):
Eucariotes pluricel·lulars (amb teixits), heteròtrofs
amb ingestió.
- Regne Vegetals (Metafites):
Eucariotes pluricel·lulars (amb teixits), autòtrofs (fan
fotosíntesi).
|
|
Inici del document |
|
Inici
del document 
|
|