La
captura d'ocells cantaires |
|
| |
|
|
|
Què
es pot caçar?
|
| |
| Pinsà
(Fringilla coelebs) |
| A
Catalunya es reprodueix a part del territori, però
és a l'hivern quan, gràcies a l'arribada
d'aus centre europees, esdevé abundant. |
| Cadernera
(Carduelis carduelis) |
| Hi
ha una població resident important a la que
s'afegeixen ocells hivernants. |
| Verdum
(Carduelis chloris) |
| Hi
ha una important població resident a la que
s'afegeixen ocells hivernants. |
| Passerell
(Carduelis cannabina) |
| Reproductor
local amb importants efectius hivernants. |
|
Quan
es pot caçar?
|
| Els
des de caça d'ocells fringil·lids
són el dijous, el dissabtes i els
diumenges que corresponen a les dates següents: |
| Mes
d’agost:
| Pinsà:
dies 28, 30 i 31 .
|
| Cadernera:
dies
15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 28, 30
i 31 .
|
| Verdum:
dies
15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 28, 30
i 31 .
|
| Passerell:
dies
15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 28, 30
i 31 .
|
|
Durant
el mes d'agost no es poden capturar exemplars
adults de cap espècie. Només es
poden capturar els ocells joves (nascuts aquest
any). |
| Mes
de setembre:
| Pinsà:
dies 18, 20, 21, 25,
27 i 28. |
| Verdum:
dies 21 i 28.
|
| Passerell:
dies
21 i 28. |
|
Durant
tot el més de setembre no es poden capturar
exemplars de cadernera. |
| Mes
d’octubre:
| Pinsà:
dies 2, 4, 5,
9, 11, 12, 16, 18, 19, 23, 25, 26 i 30. |
| Cadernera:
dies
2, 4, 5, 9, 11, 12, 16, 18, 19, 23,
25, 26 i 30. |
| Verdum:
dies
2, 4, 5, 9, 11, 12, 16, 18, 19, 23,
25, 26 i 30. |
| Passerell:
dies
2, 4, 5, 9, 11, 12, 16, 18, 19, 23,
25, 26 i 30. |
|
| Mes
de novembre:
| Pinsà:
dies 1, 2, 6, 8, 9, 13, 15, 16, 20, 22, 23,
27, 29 i 30. |
| Cadernera:
dies 1, 2, 6, 8, 9, 13, 15, 16, 20, 22, 23,
27, 29 i 30. |
| Verdum:
dies 1, 2, 6, 8, 9, 13, 15, 16, 20, 22, 23,
27, 29 i 30. |
| Passerell:
dies
1, 2, 6, 8, 9, 13, 15, 16, 20, 22, 23, 27,
29 i 30. |
|
Mes
de desembre:
| Pinsà:
dies 4, 6, 7 i 8.
|
| Cadernera:
dies 4, 6, 7 i 8.
|
| Verdum:
dies 4, 6, 7 i 8.
|
| Passerell:
dies 4, 6, 7 i 8.
|
|
El
dia 8 de desembre cau en dilluns, és l'únic
dia de caça fora de dijous, dissabte o
diumenge de la temporada. |
|
Qui
la pot practicar?
|
| Qualsevol
persona major de 14 anys que tingui la llicència
de caça, sigui membre d'una societat d'ocellaires
federada a la Federació Catalana de Caça
i disposi d'un certificat, validat per la Federació
Catalana de Caça on el president de la
societat ocellaire certifiqui la seva participació
en concursos oficials de cant. |
Si
és un menor d'edat, sempre ha d'anar acompanyat
d'un adult i tenir els permisos corresponents. |
|
On
no es pot caçar?
|
| Està
totalment prohibida la caça en abeuradors
(vora del riu, rierols, fonts, llacs, basses,
etc.). |
|
Normativa
específica
|
| Només
es poden agafar cinc ocells mascles de cada espècie
per caçador i dia de caça o 10 mascles
si només es caça una sola espècie. |
Només
és permesa la utilització de trampes
amb xarxa tipus ballesta (xarxes abatibles), són
prohibits el vesc i les xarxes japoneses. |
| Es
prohibeix la utilització i venda d’enregistraments
i artefactes mecànics en els quals
es reprodueixin els reclams i/o
cants univocals d’espècies cinegètiques.
No es consideren com a artefactes mecànics
ni el xiulet ni el plec ("fuelle") o similars. |
| Està
completament prohibida la venta dels ocells capturats. |
| La
Direcció General del Medi Natural està
elaborant una disposició normativa nova que
s'ajusti a la legalitat vigent (europea, estatal
i autonòmica) que fa que tota la normativa
actual es consideri transitòria. |
|
Problemàtica
|
En
contra
| La
major part dels ocells que es capturen a l'hivern
són procedents de països on estan considerats
com a espècies protegides. Capturant-los
estem perjudicant les seves poblacions. |
| Alguns
dels ocells capturats moren durant els primers mesos
de captiveri degut a l'estrès. |
Els
ocells capturats amb vesc i alliberats després,
poden morir al quedar incapacitats per volar si
perden moltes plomes o al intoxicar-se al acabar-se
de netejar les plomes i ingerir restes d'aquesta
substància tòxica. |
És
discutible, èticament, el manteniment dels
ocells de cant tancats en gàbies de mides
irrisòries durant tota la seva vida. |
A
favor
És
considerada una activitat tradicional.
|
| No
es maten els ocells. S'alliberen les femelles o
mascles que no interessen en el mateix moment de
la captura i, més endavant, s'acostumen a
alliberar els ocells capturats que no tenen el nivell
de cant desitjat. |
Els
ocells són, per norma general, tractats amb
miraments pel fet que els seus propietaris són
els principals interessants en que estiguin bé
de salut. |
| |
Pràctiques
il·legals relacionades
Comerç
amb ocells capturats.
|
| No
respectar els límits de captures. |
| Utilització
de xarxes japoneses o vesc per fer les captures. |
| Captura
i engabiat d'espècies protegides com el lluer
(Carduelis spinus) o el gafarró
(Serinus serinus) i, menys freqüentment,
el pinsà mec (Fringilla montifringilla);
pinsà borroner (Phyrrula phyrrula), el
picapinyes (Loxia curvirostra) o el durbec
(Coccothraustes coccothraustes). |
| Captura
i sacrifici d'ocells no cantors
per a ser consumits ("pajaritos fritos"). |
|
|
|
 |
La
caça menor
|
|
| |
|
|
|
| |
Què
es pot caçar?
|
| OCELLS |
| Perdiu
(Alectoris rufa) |
Sotmesa
a una gran pressió cinegètica. Les
seves poblacions es mantenen a molts punts gràcies
a les contínues repoblacions fetes per
les societats de caçadors. Aquest seria
el cas d'Olesa on la pressió sobre l'espècie
és insostenible per a les seves poblacions
naturals. |
Faisà
(Phasianus colchicus) |
Els
exemplars provenen d'alliberament i repoblacions
o de la cria esporàdica dels ocells alliberats.
No és una espècie pròpia
de la nostra àrea. |
Guatlla
(Coturnix coturnix) |
Espècie amb un clar descens de les poblacions
a tot Catalunya. És un migrador important
i la major part dels exemplars caçats durant
la mitja veda estan de pas pel nostre territori.
Espècie
amb una reglamentació especial que en limita
la caça a determinades zones.
|
Tudó
(Columba palumba) |
Ocell
comú a la Catalunya boscosa. Trobem exemplars
sedentaris, però també molts ocells
centre europeus que hivernen a casa nostra. |
Xixella
(Columba oenas) |
Localment
comú, a Olesa i voltants no arriba a ser
freqüent. |
Colom
roquer (Columba livia) |
A
Catalunya són coloms domèstics i,
per tant, no acostumen a ser caçats. |
Tórtora
(Streptopelia turtur) |
Espècie
amb una clara tendència a la baixa a tot
Catalunya que només es caça durant
la mitja veda (és un ocell estival). |
Becada
(Scolopax rusticola) |
Espècie amb una reglamentació
especial. |
Tord
ala-roig
(Turdus iliacus) i griva
cerdana (Turdus pilaris) |
Ocells
hivernants que apareixen en determinades zones
i en nombre molt variable en funció de
la rigorositat de l'hivern centreuropeu. |
Estornell
vulgar (Sturnus vulgaris) |
Considerat
un ocell perjudicial pels cultius, és permesa
la seva caça com a mesura de control de
poblacions. No té valor culinari. |
Garsa
(Pica pica) |
Considerat
un ocell perjudicial perquè, entre altres,
s'alimenta d'ous i polls d'espècies cinegètiques.
És permesa la seva caça com a mesura
de control de poblacions. No té cap valor
culinari. |
Gaig
(Garrulus glandarius) |
Considerat
un ocell perjudicial perquè, entre altres,
s'alimenta d'ous i polls d'espècies cinegètiques,
és permesa la seva caça com a mesura
de control de poblacions. No té cap valor
culinari. |
Cornella
negra (Corvus corone) |
Pot
ser caçada només en circumstàcies
especials. Quan
és considerada una "plaga" principalment
perquè pot depredar sobre ous i polls d'espècies
cinegètiques. No té cap mena de
valor culinari. |
Cotorra
argentina (Myopsitta monachus) |
Pot
ser caçada només en circumstàcies
especials. Considerada
espècie perjudicial, ha estat introduïda
i a partir de les poblacions existents a les ciutats
s'està extenent per tot Catalunya. Pot
ocasionar problemes importants als cultius principalment
d'horta i fruiters. No té cap mena de valor
culinari. |
| OCELLS
AQUÀTICS |
Ànec
collverd (Anas platyrhynchos)
Ànec griset (Anas
strepera) Ànec
xiulador (Anas penelope)
Ànec
cuallarg (Anas acuta)
Ànec
cullerot (Anas clypeata)
Xarrasclet (Anas
querquedula) Xarxet
comú (Anas
penelope) Xibec
(Netta rufina)
Morell
de cap-roig (Aythia
ferina) Morell
de plomall (Aythia fuligula)
Fotja
(Fulica
atra) Fredeluga
(Vanellus vanellus) Becadell
comú (Gallinago
gallinago) |
| Tots
aquests ocells són, en la gran majoria,
ocells hivernants procedents del centre i nord
d'Europa (l'ànec coll-verd és l'únic
que presenten una població resident significant
pel que fa a percentatge d'ocells existents durant
l'època de caça). |
Gavià
argentat de potes rosses (Larus
cachinans) Gavina
vulgar (Larus ridibundus) |
Són
considerats com a ocell perjudicial al haver augmentat
enormement els seus efectius (principalment degut
a l'aliment que troben a abocadors d'escombraries).
No tenen cap mena de valor culinari. |
| MAMÍFERS |
| Conill
(Oryctolagus cuniculus) |
| Les
poblacions olesanes es troben sota mínims
malgrat les contínues repoblacions. Havia
estat una espècie molt freqüent, però
les malalties han fet baixar enormement les seves
poblacions que, malgrat tot, poden ser molt altes
en zones concretes del país ocasionant problemes
a l'agricultura. |
| Guineu
(Vulpes vulpes) |
| Pot
ser caçada si hi ha una autorització
del Dep. de Medi Ambient. És
caça per estar catalogat com un animal perjudicial
(s'alimenta d'espècies cinegètiques).
Les seves poblacions a Olesa en cap cas justifiquen
que és pugui considerar una plaga. |
| Visó
americà (Mustela
vison) |
| Pot
ser caçat si hi ha una autorització
del Dep. de Medi Ambient. És
una espècie introduïda i considerada
perjudicial per a la fauna autòctona, però
el fet que, a la nostra àrea, es trobi en
zones riberenques fa que no es caci. |
| Geneta
(Genetta genetta) |
| Com
a depredador d'animals cinegètics es
pot autoritzar la seva caça en ocasions i
zones on les seves poblacions siguin considerades
massa altes. |
|
|
Quan
es pot caçar?
|
| |
Segons
la resolució MAH/2161/2005, de 5 de
juliol(DOGC num. 4427 de 15/7/2005),
el període hàbil de caça
menor comprèn tots els diumenges,
dijous i festius des del segon diumenge d'octubre
(dia 12) fins al primer diumenge de febrer
(dia 1), ambdós inclosos. Per
les espècies següents, però,
hi ha les dates específiques següents:
|
Per
a la perdiu roja (Alectoris
rufa) i la perdiu xerra
(Perdix perdix), el període hàbil
de caça serà el comprès
des del segon diumenge d'octubre (dia
12) fins al segon diumenge de gener (dia 4),
ambdós inclosos.
|
El
període hàbil de caça de
la fotja (Fulica
atra) és
el comprès entre el segon diumenge
d'octubre (dia 9) i el 12 de febrer, ambdós
inclosos.
|
Per
a l'ànec griset (Anas
strepera) i la fredeluga (Vanellus
vanellus) el període
hàbil serà el comprès des
del tercer diumenge d'octubre (dia 12) fins
al tercer diumenge de gener (dia 18), ambdós
inclosos. |
| |
| Mitja
veda (només en aquells vedats
que ho han sol·licitat)
|
| Només
es poden caçar: guatlla (Coturnix
coturnix), tórtora
(Streptopelia turtur), tudó
(Columba
palumbus), colom roquer
(Columba livia),
garsa
(Pica
pica) i estornell
vulgar (Sturnus
vulgaris). |
| Barcelona:
Dies 15, 16 i 17 d'agost i dia 4 de setembre
|
| Girona:
dijous, diumenges i festius no locals dins
el període comprès entre el
15 d'agost i el 7 de setembre, ambdós
inclosos |
| Lleida:
dijous, diumenges i festius no locals dins
el període comprès entre el
15 d'agost i el 14 de setembre, ambdós
inclosos |
| Tarragona:
Dies 15, 17, 24 i 31 d'agost |
| |
|
|
|
Qui
pot caçar?
|
| Qualsevol
persona que tingui la llicència de caça
i el permís d'armes. Si és un
menor d'edat (entre 14 i 18 anys), sempre ha
d'anar acompanyat d'un adult i tenir els permisos
corresponents. |
|
|
On
es pot caçar?
|
| Àrees
de caça. |
| Zones
de caça controlada. |
| Reserves
nacionals de caça. |
| Zones
d'aprofitament comú o lliures. |
|
On
no es pot caçar?
|
| Està
prohibida la caça en abeuradors (vora
del riu, rierols, fonts, llacs, basses, etc.). |
| Zones
de seguretat: Vies i camins d'ús públic,
vies pecuàries, vies de tren, les aigües
públiques inclosa llera i marges, canals
navegables, nuclis urbans i rurals, zones habitades
i proximitats, jardins, parcs, recintes esportius
i altres llocs que puguin ser-ho declarats. |
| Refugis
de caça i refugis de fauna salvatge. |
| En
terrenys privats que, tot i estar dins de zones
de caça, estiguin totalment tancats (la
tanca ha d'envoltar la propietat i no ha de
permetre el pas d'animals per cap punt) |
| Passos
de fauna d'infrastructures viàries. |
| És
prohibit l'exercici de la caça en els
terrenys afectats pels incendis forestals ocorreguts
a partir de l'1 de gener de 2004 i als enclavaments
no cremats de menys de 250 ha situats dins d'aquestes
àrees incendiades. |
| És
prohibit l’exercici de la caça menor
i d’ocells aquàtics per sota dels
1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra. |
|
|
Altres
normes
|
| És
prohibit penetrar o transitar dins els límits
de les reserves nacionals de caça i les
zones de caça controlada amb armes de
foc o qualsevol altre artifici susceptible de
ser utilitzat per a la caça sense autorització
expressa durant qualsevol època de l’any. |
| És
totalment prohibida la repoblació amb
híbrids de conill de bosc o de perdiu
roja. Tots els alliberaments i repoblacions
amb espècies cinegètiques hauran
de ser sol·licitats a la secció
d’Activitats Cinegètiques i de
Pesca Continental corresponent, i no es podran
realitzar sense la seva autorització.
|
| Els
cartutxos buits no es poden abandonar al medi
natural, han de ser recollits. |
|
Problemàtica
|
En
contra
| La
caça s'ha de considerar, en general, com
una activitat de lleure i, per tant, és
èticament discutible la necessitat de matar
animals per a divertir-se. |
La
pressió que s'exerceix sobre determinades
espècies posa en perill les seves poblacions.
Les repoblacions no són una bona solució
perquè fan disminuir la variabilitat genètica. |
La
munició utilitzada comporta que cada any
grans quantitats de plom (metall pesat altament
contaminant) quedin escampades arreu. |
La
utilització d'armes de foc implica riscos
per a la gent que practica altres modalitats de
lleure en zones on es pot caçar. |
A
favor
| És
considerada una activitat tradicional i/o esportiva. |
| En
casos concrets l'existència de "plagues"
fa necessària l'eliminació d'animals
de determinades espècies. |
| La
conservació d'espais per a practicar la caça
menor pot beneficiar a moltes altres espècies
si es gestionen adequadament. |
La
caça genera una activitat econòmica
més que considerable. |
Pràctiques
il·legals relacionades
| Caça
d'espècies protegides, especialment depredadors
(rapinyaires). |
| Utilització
d'esquers emmetzinats i paranys per eliminar depredadors
de les àrees de caça. |
| Utilització
d'armes semiautomàtiques (amb més
de dos trets). |
| Caça
en espais protegits. |
| Abandó
de cartutxos al medi natural. |
|
|
|
| |
| |
Què
es pot caçar?
|
| MAMÍFERS |
| Porc
Senglar (Sus scrofa) |
Gràcies
a l'abandó de terres de conreu i a l'absència
de grans depredadors naturals és una espècie
que ha experimentat un elevat creixement de les
poblacions. Provoca danys als conreus. La caça
és un dels mecanismes que es poden utilitzar
per controlar les seves poblacions. És
una espècie comú al terme d'Olesa. |
| Daina
(Dama dama) Cabirol
(Capreolus capreolus) Isard
(Rupicapra pyrenaica) Cèrvol
(Cervus elaphus) Mufló
(Ovis gmelini) Cabra
salvatge (Capra pyrenaica)
|
L'absència
de grans depredadors naturals en la major part
del territori català fan de la caça
un dels millors mecanismes que es poden utilitzar
per controlar les seves poblacions. De
moment cap d'aquests ungulats catalans es troba
el terme olesà, tot i que per la proximitat
de les poblacions creixents de Montserrat no
seria extranya l'arribada de la cabra salvatge
o, a partir de les repoblacions fetes a la Serra
de l'Obac, del cabirol.
|
|
|
Quan
es pot caçar?
|
| El
període hàbil de caça dels
porc senglar (Sus scrofa)
comprèn des del primer diumenge
de setembre (dia 7) el quart diumenge de febrer
(dia 22), ambdós inclosos. |
| A
les zones d'aprofitament comú els dies
de caça són diumenges i festius
per les comarques de Barcelona i Tarragona i dijous,
dissabtes, diumenges i festius per les de Lleida
i Girona. |
| En
els terrenys cinegètics de règim
especial, els dies hàbils són
els que indica el corresponent pla tècnic
de gestió cinegètica.
|
| Caça
de l'isard (Rupicapra pyrenaica),
la cabra salvatge (Capra
pyrenaica), el cérvol
(Cervus elaphus), la daina
(Dama dama) i el mufló
(Ovis musimon). El període hàbil
de caça serà el que determinin
els diferents plans tècnics de gestió
cinegètica. |
|
|
Qui
la pot practicar?
|
| Qualsevol
persona que tingui la llicència de caça
i el permís d'armes. Si és un
menor d'edat (entre 16 i 18 anys per rifles),
sempre ha d'anar acompanyat d'un adult i tenir
els permisos corresponents (el permís
d'armes només es concedeixen a majors
de 16 anys). |
|
On
es pot caçar?
|
| Àrees
de caça. |
| Zones
de caça controlada. |
| Reserves
nacionals de caça. |
| Zones
d'aprofitament comú o lliures. |
|
On
no es pot caçar?
|
| Està
prohibida la caça en abeuradors (vora
del riu, rierols, fonts, llacs, basses, etc.). |
| Refugis
de caça i refugis de fauna salvatge |
| Zones
de seguretat: Vies i camins d'ús públic,
vies pecuàries, vies de tren, les aigües
públiques inclosa llera i marges, canals
navegables, nuclis urbans i rurals, zones habitades
i proximitats, jardins, parcs, recintes esportius
i altres llocs que puguin ser-ho declarats. |
| És
prohibit l'exercici de la caça en els passos
de fauna d'infrastructures viàries. |
| És
prohibit l'exercici de la caça en els
terrenys afectats pels incendis forestals ocorreguts
a partir de l'1 de gener de 2004 i als enclavaments
no cremats de menys de 250 ha situats dins d'aquestes
àrees incendiades. |
| Resta
prohibit l’exercici de la caça menor
i d’ocells aquàtics per sota dels
1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra. |
|
|
Altres
normes
|
| Els
caçadors han de portar alguna peça
de roba de color cridaner (tons de vermell a
groc) per fer-se visibles. |
| És
prohibit caçar les femelles del porc senglar
acompanyades de les cries, i també les
cries. Es consideren cries els individus ratllats,
denominats també lletons, porcells o raions. |
| Es
prohibeix l'exercici de la caça en els
passos de fauna d'infraestructures viàries. |
| És
prohibit l'exercici de la caça en els
terrenys afectats pels incendis forestals ocorreguts
a partir de l'1 de gener de 2003 i als enclavaments
no cremats de menys de 250 ha situats dins d'aquestes
àrees incendiades. |
| És
prohibit penetrar o transitar dins els límits
de les reserves nacionals de caça i les
zones de caça controlada amb armes de foc
o qualsevol altre artifici susceptible de ser
utilitzat per a la caça sense autorització
expressa durant qualsevol època de l’any. |
| |
|
Problemàtica
|
En
contra
| La
caça s'ha de considerar, en general, com
una activitat de lleure i, per tant, és
èticament discutible la necessitat de matar
animals per a divertir-se. |
| La
utilització d'armes de gran calibre i de
gossos dels considerats "perillosos"
converteix aquesta caça en un perill pels
altres usuaris del medi natural tot i l'actual
normativa de senyalitzacions. |
La
caça de trofeus suposa, si no hi ha un
estricte control, l'eliminació dels millors
mascles que, per tant, no poden reproduir-se. |
| Molèsties
a l'hàbitat d'espècies sensibles
(si es fan batudes). |
A
favor
| És
considerada una activitat tradicional. |
| És
un bon sistema de controlar les poblacions que,
degut a la manca de grans depredadors, creixen
exageradament i arriben a provocar danys importants
en l'agricultura. |
| La
conservació d'espais per a practicar la
caça major beneficia a moltes altres espècies. |
| La
caça genera una activitat econòmica
més que considerable. |
Pràctiques
il·legals relacionades
| Caça
furtiva. |
| Utilització
d'armes automàtiques (amb més de
dos trets). |
| Caça
d'espècies protegides. |
|
|
|
|
