MAI
HEM DE MANIPULAR CAP CAIXA-NIU QUE TROBEM INSTAL·LADA
I NO SIGUI NOSTRA!!!
Funció
Una
caixa-niu és una estructura artificial
que pot ser utilitzada pels ocells que fan niu
a les cavitats dels arbres o de les roques.
Les caixes-niu es col·loquen per a diverses
espècies d'ocells més o menys
amenaçades i beneficioses per l'home
(mallerengues, picasoques blaus, colltorts,
raspinells, papamosques, pit-roigs, cotxes,
xots, mussols, gamarussos, xoriguers, gaigs
blaus, puputs, xixelles, etc.), però
sovint també les ocupen altres ocells
oportunistes que podrien nidificar perfectament
en altres llocs (pardals o estornells principalment).
Hem
de tenir ben present que la col·locació
de caixes-niu no és una solució
definitiva .per
a protegir aquestes espècies,
tot
i que la seva utilització
pot ser útil
per afavorir la seva supervivència.
El
manteniment d'uns boscos en bon estat de salut
(afavorint la presència d'arbres vells,
sistemes d'explotació sostenible, actuacions
encaminades a la prevenció dels incendis,
etc.) són l'únic sistema eficaç
per assegurar la supervivència d'aquests
ocells.
Als
boscos i petites agrupacions d'arbres del nostre terme,
les caixes-niu són especialment útils
perquè hi ha una manca important d'arbres vells
amb cavitats naturals. Aquesta situació, produïda
principalment pels incendis forestals dels anys noranta
i per la desforestació de les zones riberenques,
fa que els ocells que només nidifiquen en aquestes
cavitats tinguin problemes importants per a trobar llocs
adequats de cria.
Construcció
La
construcció de caixes-niu és relativament
senzilla i proporciona grans satisfaccions.
Les
caixes-niu es poden construir amb diversos materials.
La fusta és, sens dubte, el més assequible,
el més natural i el més senzill de treballar.
Mai hem d'utilitzar llaunes o pots de plàstic
perquè, amb el nostre clima, es converteixen
en veritables forns quan puja la calor.
Hi
ha un gran nombre de models de caixes adaptats a les
diferents espècies, hàbitats i als gusts
dels constructors i no cal obsessionar-se amb les mides.
Les que es donen per al model que s'explica a continuació
són orientatives i poden ser modificades sense
problemes en funció del material de què
disposem. L'única excepció són
els diàmetres d'entrada de les obertures: en
aquest cas si que cal ser molt estricte si volem que
sigui una espècie determinada la que utilitzi
la caixa.
Si
és possible, s'han d'intentar reutilitzar fustes
ja que d'aquesta manera no col·laborem en la
demanda de fusta que provocarà la desaparició
d'arbres amb cavitats. Mai no hem d'utilitzar conglomerats
o altres fustes que es facin ràpidament malbé
amb l'aigua.
1.
Marquem les peces a la fusta utilitzant llapis
i cinta mètrica.
2.
Serrem la fusta amb un xerrac i llimem lleugerament
per eliminar estelles.
3.
Clavem la peça del darrera i els dos
laterals vigilant que quedin ben igualades
per dalt.
4.
Clavem el terra havent comprovat que s'ajusta
correctament a les altres peces (si no fos així
el llimarem fins que ho faci).
5.
Clavem la part frontal comprovant que no impedeixi
el correcte tancament de la tapa (la part frontal
ha de quedar lleugerament per sota de la part
superior dels laterals).
6.
Collarem uns visos per fixar bé tota
l'estructura.
7.
Instal·larem la tapa mitjançant
una frontissa (es fixa a l'exterior de la caixa
unint la tapa amb la part del darrera).
8.
Si volem penjar la caixa, amb un filferro galvanitzat
(no es rovellen) farem una nansa que fixarem
a la caixa pels laterals (mai per la tapa).
Amb un filferro galvanitzat més gruixut
( Ø = 3 mm ), construirem un penjador
com el de l'esquema.
9.
L'orifici d'entrada el podem fer abans de clavar
la part frontal (recomanable) o un cop clavada.
L'ideal és disposar de broques especials
de corona per obrir el forat circular, però,
si no en tenim, podem utilitzar una broca per
fusta de mida gran i fer diversos forats que,
en unir-se, ens han de permetre introduir-hi
una llima amb la que aconseguirem fer la circumferència
del diàmetre desitjat. Sempre farem l'entrada
el màxim d'allunyada del terra de la
caixa possible.
10.
La tanca per evitar l'obertura de la tapa la
farem amb un parell de claus que lligarem amb
un filferro (van especialment bé els
plastificats que trobarem en qualsevol capsa
de joguines subjectant-les als cartrons o les
que tanquen les bosses del pa de motlle).
11.
Per acabar numerarem la caixa en un dels laterals
i a la part frontal.
----------
Diàmetres d'entrada ----------
Espècie
Ø
entr.
Observacions
Mallerenga
carbonera (Parus
major)
>30mm
Molt
freqüent. És la mallerenga que ocupa
un major percentatge de caixes-niu.
Mallerenga
blava (Parus
caeruleus)
>27mm
Freqüent
o molt freqüent en boscos caducifolis. Pot
ser foragitada de la caixa-niu per la mallerenga
carbonera.
Mall.
emplomallada (Parus
cristatus)
>28mm
Comú, però només en pinedes.
Mallerenga
petita (Parus
ater)
>25mm
Freqüent
en pinedes de muntanya. Li costa ocupar les caixes-niu.
Mallerenga
d'aigua (Parus
palustris)
>28mm
Molt
localitzada a determinats boscos humits de Catalunya.
Pardal
xarrec (Passer
montanus)
>32mm
Freqüent
en zones rurals humanitzades. Aquests últims
anys, les seves poblacions estan disminuint. Foragita
les mallerengues de les caixes-niu.
Pardal
comú (Passer
domesticus)
>38mm
Molt
freqüent en zones humanitzades. Foragita
les mallerengues de les caixes-niu. No depèn
de les cavitats dels arbres per a fer niu.
Raspinell
(Certhia brachydactyla)
>25mm
Comú, però rarament utilitza aquest
model de caixa-niu.
Picasoques
blau (Sitta
europaea)
>40mm
Escàs.
Present només en determinades àrees.
Cotxa
cua-roja (Phoenicuros.
ph.)
>30mm
Nidificant
molt escàs a Catalunya.
Instal·lació
Instal·larem
les caixes-niu ajudats per una perxa, una escala o
ambdues coses i deixant una separació mínima
entre elles de 50 a 80 metres. Les situarem en una
branca lateral d'un arbre (penjada) o al tronc principal
(lligada), sempre situada de 2 a 8 metres sobre el
terra (alerta si la zona és freqüentada,
perquè les caixes a menys de 3 metres d'alçada
sovint desapareixen per robatori o són víctimes
de bretolades).
Cal
vigilar que l'orifici d'entrada quedi el màxim
d'allunyat possible del tronc principal de l'arbre
o d'altres branques que podrien facilitar l'accés
als depredadors (genetes, mosteles, rates, gats, …).
El
punt escollit no ha d'estar ni exposat al sol tot el
dia (les temperatures a l'interior de la caixa arribarien
a ser massa elevades), ni situat en una zona massa freda
i humida. També evitarem que la caixa-niu quedi
suspesa sobre un riu o riera, perquè quan els
pollets abandonin el niu podrien caure-hi i ofegar-se.
Per
lligar la caixa al tronc principal de l'arbre, farem
un parell de forats a un dels laterals de la caixa per
passar-hi un cable elèctric (com que estan folrats
de plàstic no es fan malbé i queden ben
fixades amb uns nusos senzills que seran molt fàcils
de desfer a les revisions anuals).
Per
a penjar la caixa ho farem fabricant una nansa i un
penjador com els de l'esquema de l'apartat de construcció.
És
imprescindible assegurar-nos que les caixes-niu que
hàgim instal·lat es mantinguin en bon
estat, sinó poden convertir-se en veritables
trampes per als seus ocupants.
Cada
hivern revisarem les caixes per a netejar-les (traurem
els nius vells per evitar col·lapsar-les i eliminar
paràsits) i comprovar que no tinguin desperfectes
(principalment problemes amb la teulada i que es desclavin
els laterals). Si es tracta d'una caixa-niu lligada
al tronc d'un arbre, la deslligarem i la tornarem a
lligar per assegurar el bon estat de la subjecció
i evitar lesionar a l'arbre.
Una
caixa en un estat dubtós s'ha de retirar per
ser reparada o llençada. Mai l'hem de deixar
durant una nova època de cria.
Niu
amb pollets de pocs dies d'edat de mallerenga
carbonera (Parusmajor) en una
caixa-niu situada al terme olesà.
Ocupació
Les
caixes-niu per a insectívors ja han d'estar
col·locades al febrer que és quan comencen
a buscar lloc per a nidificar les principals espècies
que les ocupen.
Niu
amb pollets de mallerenga carbonera (Parusmajor) d'edat força avançada
- ja presenten plomes - en una caixa-niu situada
al terme olesà.
A
finals de febrer i durant el març les mallerengues
van fent el niu amb molsa, pèls, pinassa, etc.
a l'interior de les caixes. Des de principis d'abril
hi covaran els ous les mallerengues carboneres, les
blaves i les emplomallades van una mica més
tard.
A
mitjans d'abril podrem controlar fàcilment
l'ocupació de les caixes observant les contínues
entrades i sortides dels adults que porten menjar
als polls durant la vintena de dies que dura la criança.
Les
segones postes de les mallerengues carboneres i les
postes de reposició (quan és perd la
primera per qualsevol causa) de les blaves i emplomallades
que només crien un cop, fan que puguem tenir
caixes-niu ocupades fins a principis de juliol. A
partir d'aquesta data acostumen a quedar buides. Tot
i això, és interessant deixar-les penjades
durant l'hivern perquè són utilitzades
com a refugi per a passar les nits més fredes.
Projectes
Els
projectes amb caixes-niu requereixen d'una bona preparació
i sobretot de constància, però mantenir
un parell o tres de caixes en bon estat és força
senzill. A Olesa actualment se n'estan portant a terme
un parell de projectes d'àmbit escolar, a part
de les caixes-niu que, de forma més puntual,
es mantinguin per part de particulars.
Si
tens alguna caixa-niu instal·lada (no cal que
sigui a Olesa), envia un e-mail
amb les seves dades (mides, lloc on és situada,
espècie que l'ocupa, etc.) i fins i tot una fotografia.
-
Caixes-niu
al nucli urbà: Projecte
dut a terme per alumnes d'ESO de l'Escola Povill des
del curs 2001-02. Es pengen caixes-niu destinades a
les mallerengues
(Parus sp.) a diferents zones verdes del
poble. S'hi
ha detectat la nidificació de mallerengues carboneres
(Parus
major), mallerenga blava (Parus
caeruleus), pardal
domèstic (Passerdomesticus),
pardal xarrec (Passermontanus) i la presència de
dragons(Tarentola mauritanica)
i ratpenats (quiròptera).
Aquest
any (2007) es mantenen 17 caixes-niu repartides pel
nucli urbà (parc municipal, plaça de l'Oli,
Font d'en Roure, Parc de la Central i pati de l'Escola
Povill). Més
informació a la a la web
de l'Escola Povill.
-
Caixes-niu
per als pardals xarrecs: Projecte
dut a terme per alumnes d'ESO de l'Escola Povill des
del curs 2002-03.
Es pengen caixes-niu destinades a les mallerengues (Parus
sp.) i, especialment, als pardals xarrecs(Passer montanus)a l'Areny de Vilapou.
Aquest
any (2007) es mantenen 20 caixes-niu. Més
informació a la a la web
de l'Escola Povill.
-
Caixes-niu
a la roureda de les Valls (2004): Caixes-niu
per a ocells insectívors on crien mallerengues
carboneres (Parus
major) i mallerenga blava (Parus
caeruleus). (J.C.)
-
Caixes-niu
urbana (2004): 1
caixa-niu de mida mitjana en un edifici al nucli urbà
ocupada per estornells
(Sturnus
vulgaris).
(J.C.)
Caixa-niu
de l'Escola povill instal·lada per alumnes de
1r d'ESO a la zona de La Central.
Per
a més informació...
Guía
de las Cajas nido y Comederospara
aves y otros vertebrados
J.
Baucells, J. Camprodon, J. Cerdeira i P. Vila
Lynx
Edicions (Bellaterra), 2004.
ISBN
8487334555
Al
llibre hi trobareu informació exhaustiva sobre
caixes niu i menjadores: construcció, col·locació
i manteniment; els diferents models; la biologia de
les espècies d'aus i altres vertebrats que les
ocupen; com utilitzar-les per a l'estudi i protecció
de les poblacions d'ocells i el seu interès com
a eines per a l' educació ambiental.
(271pàgines;
16X24cm)
També
podeu cercar a l'apartat de RECURSOS
d'aquesta web