S'han iniciat les actuacions de desbrossament al Pla del Fideuer per mantenir l'espai com a ecosistema obert.

Dins del pla de gestió que la Fundació Territori i Paisatge va elaborar per la finca de Puigventós, s'hi contemplava el manteniment de la zona del pla del Fideuer com a un ecosistema obert.

La repoblació amb pi pinyer que s'havia fet després dels incendis dels anys noranta i l'augment dels arbusts feien que l'espai evolucionés cap a una vegetació molt més tancada, primer arbustiva i després boscosa, que hauria fet inviable el manteniment de les comunitats d'ocells i plantes d'espais oberts.

Malgrat que pugui semblar el contrari, els ecosistemes oberts estan en perill de desaparició a tot Catalunya ja que, per una banda, s'estan urbanitzant espais fins ara considerats com a erms que no eren utilitzats per l'agricultura, i per un altre banda, el procés d'abandó dels terrenys agrícoles (espais oberts) comporta l'aparició de boscos, sovint de mala qualitat (amb molt sotabosc, amb altes densitats d'arbres joves i d'espècies molt inflamables). Tot plegat ha fet que es redueixin al mínim aquestes àrees amb vegetació baixa.

L'actuació que s'ha fet al Pla del Fideuer consisteix en estassar la vegetació de forma que, sense eliminar la coberta vegetal del sòl i, per tant, protegint-lo de l'erosió, se sega tota la vegetació perquè només sobrevisqui l'herbosa i alguns matolls de mida mitjana.

D'entre les espècies que es podran beneficiar d'aquesta mesura hi destaquen una colla d'ocells com els còlits rossos, els cruixidells, els hortolans, els tallarols i les perdius que guanyaran espais oberts on viure i rapinyaires com el xoriguer, el xot, l'àliga marcenca, el duc o l'àliga cua-barrada que necessiten d'espais oberts on caçar.

També és d'esperar que algunes espècies vegetals que gairebé han desaparegut del terme, com podrien ser el cas d'algunes orquídies, tornin a colonitzar el Pla del Fideuer.

L'únic aspecte lamentable d'aquesta actuació és que ha estat necessari eliminar tots els pins pinyers que s'havien plantat després dels incendis i que havien estat regats i podats amb cura per molts voluntaris olesans. Malauradament, la seva presència era incompatible amb el pla de gestió que la Fundació Territori i Paisatge ha elaborat per Puigventós.

Esperem que tots aquells que havien dedicat temps i esforç a la recuperació d'aquest espai natural puguin entendre la necessitat d'aquesta mesura que no té altre finalitat que potenciar el valor ecològic de l'espai.

Ja s'han iniciat les actuacions al Pla del Fideuer per mantenir l'espai com a ecosistema obert.

Dins del pla de gestió que la Fundació Territori i Paisatge ha elaborat per la finca de Puigventós, s'hi contempla el manteniment de la zona del pla del Fideuer com un ecosistema obert per tal d'afavorir la fauna i la flora típica d'aquests paratges. La repoblació amb pi pinyer que s'havia fet després dels incendis dels anys noranta i l'augment dels arbusts comportaven que l'espai evoluciones cap a una vegetació molt més tancada, primer arbustiva i després boscosa que faria inviable el manteniment de les comunitarts d'ocells i plantes d'espais oberts.

La seva nidificació a Catalunya és molt poc freqüent i sempre implica un nombre molt reduït de parells (només ha estat comprovada al Delta de l'Ebre, al del Llobregat i al riu Tordera). A l'hivern, però, és un ànec molt freqüent i milers d'exemplars centre i nord europeus hivernen a casa nostra.

El dissabte 11 de novembre de 2006 es van observar i fotografiar 3 xarxets (Anas crecca) a l'Areny del Molí. Al nostre tram de riu hi és molt comú l'ânec collverd (Anas platyrhynchos), però no la resta d'espècies d'ànecs que, tot i ser en alguns casos molt freqüents al delta del Llobregat i àrees properes, no acostumen a pujar riu amunt.

La seva nidificació a Catalunya és molt poc freqüent i sempre implica un nombre molt reduït de parells (només ha estat comprovada al Delta de l'Ebre, al del Llobregat i al riu Tordera). A l'hivern, però, és un ànec molt freqüent i milers d'exemplars centre i nord europeus hivernen a casa nostra.

El 3 de juny de 2006 es va observar i fotografiar un exemplar molt jove de cucut reial (Clamator glandarius) reclamant, és a dir, cridant per demanar menjar als pares, de forma contínua a la zona de l'Areny de Vilapou. Aquest fet fa pensar en la possibilitat que hagi nascut al terme.

El divendres 24 de setembre de 2005, Jordi Ballesta, fent un dels transectes que SEO/Birdlife relitza al tram de riu Llobregat al pas pel terme d'Olesa i Esparreguera en funció del l'acord que té signat amb els ajuntament d'ambdues poblacions, va observar una guatlla maresa (Crex crex). L'observació, que va durar pocs segons, es va fer a l'areny de Vilapou i és realment espectacular perquè aquesta espècie es considera una raresa a Catalunya. Això fa que, tot i que l'observador és de solvència contrastada, calgui esperar a què la cita sigui homologada pel Comitè Avifaunístic de Catalunya per considerar-la oficial a tots els efectes.

La guatlla maresa (Crex crex) Ocell de la mateixa família que les polles d'aigua, cria en prats humits o conreus propers a zones humides i pantanoses del centre i nord d'Europa. A Catalunya és un migrador escàs i mal conegut que es considera una raresa.
	© Fotografia.: Jari Peltomäki
El principal problema en la seva identificació és la pròpia detecció de l'ocell. És summament amagadís: Només alça el vol quan s'hi està ben bé a sobre, perquè, si pot, prefereix fugir corrent àgilment entre la vegetació abans que aixecar el vol. Un cop vist, el dibuix piguellat de l'esquena, les ales de base marró teula, els peus de llargs dits que sobresurten rera la cua i l'aspecte general haurien de permetre'n l'identificació.

El divendres 26 d'agost de 2005, un mascle d' esparver cendrós (Circus pygargus) es va passejar durant una bona estona (mín. 20 min.) per sobre de Puigventós. Sobrevolava tant la vessant de solei com l'obaga i des de Creu de Saba fins a l'alçada del coll de Puigventós. Finalment va marxar en direcció al riu Llobregat volant a força alçada. (Obs.: J.Cerdeira)

L'esparver cendrós (Circus pygargus) Aquest preciós rapinyaire és un ocell estiuenc que nidifica a les planes cerealistes de casa nostre i en un nombre cada cop més escàs. Durant la migració, els exemplars centreuropeus també travessen el nostre país en la seva migració cap al sud, així que l'origen de l'exemplar de Puigcendrós, podria ser divers.
	© Fotografia.: Javier Milà
El fet de ser un mascle fa relativament fàcil la seva identificació pel contrast de la punta de les ales negra amb la resta del cos molt clar i per les línies negres característiques que travessen l'ala i falten en altres espècies properes.

El divendres 26 d'agost de 2005, va ser observat un falciot pàl·lid (Apus pallidus) enmig d'un grup de falciots negres (Apus apus) i d'algun ballester (Tachymarptis melba) que sobrevolaven en migració el Coll de les Espases (aparcament abans d'arribar al Pla del Fideuer ). (Obs: J.Cerdeira).

El falciot pàl·lid (Apus pallidus) Aquest falciot és gairebé idèntic al falciot negre (Apus apus), se'n diferencia per la taca blanquinosa sota el cap (el falciot negre també en té una, però gens marcada) i pel to més clar del plomatge que fa que se li vegi com un lleuger antifaç negre a la zona dels ulls.
	© Fotografia.: H.&J Eriksen
Els falciots pàl·lids semblen estar en expansió a Catalunya i nidifiquen en tallats rocosos o (cada cop més) als edificis, com els falciots negres. A Olesa no se n'ha detectat la cria, tot i que caldrà estar alerta perquè passen molt desapercebuts entre els comuns falciots negres. Aquest exemplar, mentre no es demostri el contrari, cal considerar-lo, doncs, com a ocell en pas (ja sigui en migració, en dispersió o fent un llarg desplaçament en busca de menjar, perquè hores d'ara encara poden estar criant.)

Homologació de rareses

En el món de l'ornitologia, quan s'observa un ocell molt poc habitual es parla d'una "raresa". En aquests casos s'ha d'homologar la cita per poder considerar-la oficial i perquè pugui ser utilitzada a nivell científic (en treballs, informes, articles, etc.).

Les espècies que s'han de sotmetre a homologació a Catalunya venen recollides en un llistat que conté els ocells que, tot i ser molt poc habituals a Catalunya, són habituals en altres punts de l'Estat Espanyol.

El Comitè Avifaunístic de Catalunya, format per un grup d'experts, és l'encarregat, a partir de les dades aportades pels observadors, de validar les cites d'aquestes rareses a nivell de Catalunya fent-les oficials o rebutjant-les si són errònies o no estan prou ben documentades.

Els ocells que són molt poc habituals a tot l'Estat espanyol han de ser homologats directament pel Comité de Rarezas de la Sociedad Española de Ornitologia i els trobarem en un altre llistat.

© Fotografia.: Jordi Ballesta (14/06/2005)

	Des del gener del 2004 hi ha constància de la presència de dos exemplars d'ànecs collverd de raça "bidded" (varietat de l'ànec collverd domèstic aconseguida a través de selecció per part dels criadors) que de ben segur provenen de la captivitat, però que ara viuen en estat salvatge. Tot i que són prou confiats, volen perfectament. Sovint acompanyen grups d'ànecs coll-verd salvatges, però reposen a part i sempre tots dos junts. La seva mida és una mica més gran que la dels mascles de coll-verd salvatge i se'n diferencien fàcilment per la coloració: d'un marró molt fosc i amb un cridaner pitet blanc ("bidded" vol dir pitet en anglès).
© Fotografies.: Jordi Cerdeira (2005)

Ocells no autòctons

Són tots aquells ocells que no són propis de casa nostra, però que podem trobar al nostre territori. El seu origen s'ha de buscar en exemplars que fugen de la captivitat o que són alliberats pels seus propietaris. Un cop lliures, poden sobreviure si troben un medi adequat i fins i tot poden arribar a reproduir-se formant poblacions salvatges.

Els ocells exòtics que sobreviuen sense reproduir-se no passen de ser una simple anècdota per a qualsevol observador, però si s'estableixin i comencen a criar, poden provocar problemes greus al interaccionar amb la fauna i la vegetació autòctona. Així poden arribar a fer desaparèixer espècies pròpies al competir-hi directament, poden convertir-se en un problema per la vegetació natural o per l'agricultura i també poden perjudicar genèticament a les poblacions salvatges d'espècies semblants al aparellar-s'hi produint híbrids.

A Catalunya hi ha diverses espècie d'ocells exòtics que s'estan expandint pel territori i caldrà estudiar els efectes que això tindrà sobre altres espècies d'ocells i sobre el medi natural.

Més informació a Ocells exòtics a Catalunya i Grupo de Aves Exóticas de SEO/Birdlife.

Caça amb vesc a Olesa de Montserrat

Aquest tipus de caça consisteix en untar branques, canyes, creuetes, etc. amb una substància molt enganxosa: el vesc. Llavors, utilitzant ocells vius o grabacions com a esquers, s'atrauen cap allà petits ocells cantaires. Quan l'ocell s'atura i toca el vesc hi queda enganxat per les plomes i així pot ser capturat fàcilment.

Si l'ocell és un mascle d'una espècie cantora (pinsans, caderneres, verdums o passerells), se li netegen les plomes i es tanca en una petita gàbia per que canti. Però si l'ocell és femella o és d'una espècie que no interessa, s'allibera i, si no s'ha netejat amb prou cura, pot morir fàcilment a l'ingerir el vesc (molt verinós) quan ell mateix es neteja les plomes.

Aquest tipus de caça tot i no ser selectiu (es capturen tota mena d'ocells) i ser massa agressiu (afecta les plomes dels ocells i pot matar per enverinament), està permès per la legislació catalana si es conta amb els permisos adients. Si els caçadors, però, no s'asseguren d'emportar-se el vesc que han utilitzat, passen coses tan lamentables com la de la fotografia.