Malaltia |
Hepatitis |
Agent causal |
Virus de la hepatitis |
Forma de contagi |
Per contacte amb sang infectada o líquids del cos de la persona malalta. Els nadons poden contaminar-se d'una mare malalta, en el moment del part. Dels cinc tipus coneguts d'hepatitis víriques : A, B, C, D y E, són els virus B i C els que representen una major amenaça per la salut pública. El virus de l'hepatitis A penetra normalment en l'organisme per la boca, es reprodueix en el fetge i és eliminat en grans quantitats amb la femta. El contagi es realitza principalment per contacte amb persones infectades o també mitjançant aigua o aliments contaminats amb els virus que excreten els malalts. Les causes més freqüents de contagi del virus B són:
|
Període d’incubació |
El virus A, responsable de l'hepatitis epidèmica, o infecciosa, té un període d'incubació de15-40 dies. El virus B causant de l'hepatitis sèrica, posttransfusional o per xeringa, de 30-180 dies. |
Símptomes |
Varien d'uns individus a altres, fins i tot poden no ser-hi. Els primers símptomes són similars al de una grip : fatiga, dolors articulars, pèrdua de la gana, etc. Més endavant apareix febre, malestar general, anorèxia, nàusees i molèsties abdominals, seguit pocs dies desprès d'icterícia. Es considera plenament desenvolupada quan els nivells de transaminasas es mantenen elevats durant un període superior de sis a dotze mesos. La hepatitis A és una malaltia transmissible generalment benigna o asimptomàtica, sobretot en els nens. Normalment es manifesta per l'aparició sobtada de malestar general, inapetència, nàusees i vòmit. No sempre apareix icterícia (color groc de la pell i les mucoses). En els nens són freqüents les formes asimptomàtiques o molt lleus; només el 8 %, aproximadament, tenen icterícia. En canvi, en els adults els símptomes són més intensos, i són estranys els casos sense icterícia, fins i tot hi ha un 1 % o 2 % d'hepatitis fulminants que poden ser mortals. Normalment, la recuperació plena es produeix en poques setmanes sense deixar seqüeles. No hi ha casos crònics. |
Diagnòstic |
Demostració del virus en la femta o per un augment quàdruple o més dels anticossos específics. Les proves de radioimmunovaloració i ELISA (valoració per immunoabsorció enzimàtica) permeten detectar el virus i els anticossos. |
Tractament |
El tractament varia segons l'edat i les condicions socioeconòmiques i higièniques. S' ha comprovat en nombrosos estudis que el nombre de casos s'incrementa amb l'edat. A més, la hepatitis A està condicionada pel nivell de desenvolupament socioeconòmic i higiènic de cada país. Segons això s'han descrit tres patrons epidemiològics de prevalència anticossos :
|
Prevenció |
La millora de la higiene personal, el rentat de les mans abans de dinar i la generalització de les mesures de sanejament i potabilització d'aigües han fet disminuir de forma important la malaltia a casa nostra durant els darrers anys. Tot això, paradoxalment, ha fet que la majoria de la població arribi a l'edat adulta sense immunitat natural. La aparició de la vacuna contra el virus de la hepatitis B, i més recentment, d'altre contra el virus A, obre el principi d'una nova era en la lluita contra aquestes malalties. Encara no hi ha una vacuna aplicable al virus C. El major risc de la infecció pels virus B i C es la possibilitat de que es cronifiqui, situació que es presenta en menys del 10 % de les hepatitis de tipus B i en fins a un 50 % de les de tipus C. |
Gravetat |
La majoria dels infectats pel virus de l'hepatitis B evolucionen cap a la curació, però un tant per cent petit dels casos no s'arriben a curar i poden fer-se crònics (és a dir, que tindran sempre el virus dins del seu organisme). Una part d'aquests poden patir malalties molt greus del fetge. |