- La filatura: procés per a l'elaboració del fil.
- El tissatge: procés d'elaboració de la tela.
- L'acabament: operacions que es fan al teixit per a poder-lo fer servir.

La filatura

Les fibres són filaments de llargada variable (origen animal / vegetal són curtes), que per a convertir-les en fil cal posar-les de manera que formin un conjunt prim llarg i resistent per poder-les teixir sense que es trenquin.
La filatura és el procés de convertir les fibres en fils. Les fibres es retorcen i queden entrellaçades per a obtenir un fil prou llarg per fer la tela.
Cada fibra rep un tractament segons les seves característiques i en les naturals són els següents passos:
- Netejar les fibres.
- Pentinar-les per posar-les paral·leles (carda).
- Estirar, torçar i cargolar les fibres.

La llana actualment s'usa sola o barrejada amb fibres sintètiques, era la més important a Europa per fer fil.
- Esquilar les ovelles (llana bruta).
- Fer el sorteig o tria de llana segons tipus i qualitat.
- Rentar i esbandir la llana amb aigua corrent.
- Cardar la llana pentinant les fibres per posar-les paral·leles (cardots / pues de ferro).
- Filar cargolar les fibres amb els dits al voltant d'un bastó llarg anomenat filosa.
- Del fil se'n feien troques.
- Tenyir les troques de fil amb productes naturals.
- Fer cabdells de fil per teixir amb telers o a mà fent punt de mitja.
A l'edat mitjana apareix la roda de filar que ajuda en la tasca de filar.

El conjunt d'operacions es realitza amb diferents màquines molt automatitzades, amb la intervenció de molt poques persones i amb un control electrònic i informàtic:

Les fibres químiques s'obtenen per extrusió, procés que consisteix en fer passar els diferents materials que formen la fibra, en estat fos o dissolts, per orificis o fileres de diàmetre molt petit.

- Fibres artificials: s'obtenen a partir de la dissolució de la cel·lulosa amb productes químics, la viscosa, que se sotmet a extrusió.
- Fibres sintètiques: s'obtenen de derivats del petroli i o de productes químics. Vegades poden portar barrejades fibres naturals.

- Les fibres curtes es filen com les fibres naturals (cardar-les, estirar-les, torçar-les i cargolar-les).
- Les fibres llargues quan surten de la filera, es refreden, es cargolen i es bobinen de manera contínua.

La base del teixit: ordit i trama

Per fer teixits a partir de fils es fa servir un teler. Tots funcionen segons el mateix principi: un conjunt de fils molt junts i paral·lels, l'ordit, que són travessats de manera perpendicular, per un altre fil anomenat trama.

La manera de combinar ordit i trama, la gran diversitat de fibres i fils, i el tractament posterior de les teles, donen lloc a una gran varietat de teixits per a usos domèstics i industrials.

Els primers telers es van inventar en el neolític. Sembla que eren verticals i l'ordit anava en un bastiment dret.
L'ordit es va posar horitzontal a Europa a l'edat mitjana. Tot i ser telers manuals permetien fabricar teixit continu.

Parts del teler:
- Plegador d'ordit: tambor on s'enrotllaven els fils d'ordit, situat a la part del darrera del teler.
- Plegador de tela: tambor on s'enrotllava el teixit, situat a la part de davant del teler.
- Lliços: bastiments de fusta per on passava l'ordit i que el feien pujar i baixar alternativament per poder passar millor el fil de trama.
- Llançadora: peça de fusta acabada en punta pels dos extrems amb una obertura al mig on hi havia la bitlla.
- Bitlla: una mena de pal de fusta que tenia el fil de trama enrotllat.
- Calada: obertura que quedava en baixa i pujar els fils d'ordit i per on passava la llançadora.

Amb una pinta accionada a mà s'ajuntava al màxim el fil de la darrera passada amb el de la passada anterior.
El teixits obtinguts d'aquesta manera s'anomenaven teixits de calada.

Va ser un invent fonamental. La llançadora, amb el fil de trama situat al seu interior, es feia passar a través de l'ordit, colpejada per un sistema de cordes i no calia passar-la a mà. El teler va guanyar en efectivitat i rapidesa.

Telers de llançadora volant

Es van anar trobant solucions mecàniques per coordinar el moviment dels diferents elements del teler (lliços, batà, plegador d'ordit, plegador de tela i altres) perquè els telers funcionessin sols amb la força de vapor o l'energia hidràulica.

El teler de garrot

Solucionava el problema de fer travessar la llançadora a través de l'ordit de manera automàtica. El primer teler mecànic va ser el teler de garrot, on un braços de fusta, garrots, i unes corretges, impulsaven la llançadora. Era un teler molt funcional i pràctic. Podia fer unes cent picades per minut, però era molt sorollós i perillós, perquè la llançadora es podia escapar de la guia i fer mal als treballadors. Amb el temps van a arribar a portar diferents llançadores, que amb fils de colors i combinats amb l'ordit, podien fer teles de quadrets, quadres grans, ratlles, espiga, etc.

El teler d'espasa

Es basava en el mateix principi que el teler de garrot: colpejar la llançadora per passar per la calada. El garrot va ser substituït per l'espasa, braços mòbils verticals a cada costat del teler que impulsaven directament la llançadora. El teler va guanyar en rapidesa i seguretat.

En la segona meitat del segle XX van aparèixer els telers sense llançadora, fet que va suposar la desaparició d'aquest element del teler.

Tipus de teler	Característiques
Teler de llança	El fil de trama es fa passar per mitjà d'una agulla llarga anomenada llança.
Teler d'aire	El fil de trama es fa passar per la calada conduït per un raig molt potent i precís d'aire.
Teler d'aigu	El fil de trama es fa passar per la calada conduït per un raig d'aigua.
Teler de projectil amb pinça	El fil de trama passa gràcies a una mena de llançadora molt petita, que no porta el fil incorporat, sinó que el pessiga, l'estira i el deixa anar en cada passada.
Teler de calades múltiples	Permet fer diverses passades de trama al mateix temps i augmenta molt l'eficàcia en la producció de tela.

Tipus de teixits

Els tipus de teixit poden ser molt diferents segons el tipus de fil, la manera de lligar ordit i trama, l'aspecte, el lloc d'origen.

En una tela hi podem distingir:

- Fils d'ordit: són els fils paral·lels disposats en sentit longitudinal que determinen la llargada de la peça. El nombre de fils d'ordit que hi ha en un cm. determina la densitat de l'ordit.
- Fils de trama: són els fils que s'entrellacen en sentit transversal amb els fils d'ordit. Cada un dels fils que constitueixen la trama s'anomena passada. El nombre de fils de trama que hi ha en un cm. determina la densitat de trama.
- Lligament: és la manera com els fils d'ordit queden lligats amb les passades de la trama. El tipus de lligament d'una roba es dibuixa en un paper quadriculat i s'anomena carta.

Per representar un lligament cal:

- Numerar l'ordit: posar un nº d'esquerra a dreta a cada quadrícula que representa els fils d'ordit.
- Numerar la trama: posar un nº de baix a dalt a cada quadrícula que representa la passada de trama.
- Marcar el quadret corresponent a l'encreuament del fil d'ordit amb la passada de trama.

- Fil pres: quan el fil d'ordit passa per sobre d'una passada de trama, es marca el quadret amb una X.
- Fil deixat: quan el fil d'ordit passa per sota d'una passada de trama, el quadret es deixat en blanc.

Segons el lligament els teixits poden ser de tafetà, de sarja o de setí.

- Tafetà: és el lligament més simple i el més utilitzat. Cada fil d'ordit s'entrellaça amb un fil de trama, que passa un cop per sobre i un cop per sota del fil d'ordit (lligat de plana). La tela no té ni dret ni revés i es fa servir en teixits com batista, lona, alpaca, xarpellera.

- Sarja: Els fils d'ordit i els de trama s'entrellacen formant un lligament que dona com a resultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament es desplacen un espai cap el costat en cada passada. Es necessita un teler amb tres lliços com a mínim. Les teles tenen dret i revés com els teixits de gavardina.

- Setí o ras: en el setí el fil d'ordit passa per sobre de passades de trama. En el cas del ras és la trama que passa per sobre de quatre fils d'ordit. Són teixits de gran densitat. Es fa servir fil de seda, cotó, lli o fibres químiques. Els teixits de setí són molt lluents.

El teixit de punt, anomenat gènere de punt, no s'obté amb la manera habitual de teixir fent passar la trama de manera rectilínia entre els fils d'ordit, sinó a partir de nusos fets regularment formant malles. Es pot fer a partir d'un sol fil amb agulles especials. Es un sistema molt antic que no es mecanitza fins a finals del segle XVIII.

És molt resistent i elàstic, cosa que fa que s'adapti a la forma del cos. Es fa servir per teixir roba interior, jerseis, samarretes, etc.

Tipus bàsics de gènere de punt, segons el punt utilitzat:

- Punt de trama o de mitja El fil forma uns bucles que s'entrellacen de manera successiva, regular i transversal. Teixit molt flexible, però les malles es poden desfer si es trenca un fil i es formen carreres. Es pot fer a mà amb agulles de fer mitja o amb màquines.
- Punt d'ordit Les malles segueixen el sentit longitudinal de la peça. No és tan flexible, però no es formen carreres si es trenca un fil. Es fa amb petits telers manuals o amb grans màquines automàtiques.

Els telers per fabricar gènere de punt poden ser de dos tipus:

- Teler rectilini: fa peces de tela plana com les dels altres telers.
- Teler circular: la producció de la peça es fa verticalment. Les agulles que fan el poden tenen disposició circular. Les peces surten amb forma tubular. Els telers poden portar agulles de bec o de llengüeta.

Els telers poden fer les peces proporcionades, amb la forma definitiva de la peça de vestir (mitges, mitjons, calçotets, samarretes, guants) o tallades, peces de tela planes que s'han de tallar i confeccionar.

Se sotmet a una sèrie de tractaments químics que depenen de la fibra i de l'acabament que es vol donar i que fan que els teixits adquireixin vistositat i qualitat:

- Neteja: treure el greix i l'eliminació d'impureses i sobrants.
- Tint: donar color uniforme a tota la peça.
- Estampat: aplicació de dibuixos amb diversos colors sobre la tela llisa.
- Aprest: tractament que fa el teixit més consistent. Millora les qualitats i és més atractiu.

Aquest processos abans es feien amb productes naturals que no perjudicaven el medi ambient, però ara es fan amb productes químics que poden ser molt contaminants per les aigües dels rius.

A alguns teixits per modificar la textura cal fer-hi tractaments mecànics:

- Batanatge: per aconseguir que la superfície de la peça quedi igualada.
- Perxatge: s'aplica a la llana perquè perdi el borrissol característic.
- Tondosatge: serveix per tallar de manera uniforme a la mateixa altura el pèl dels teixits.

Amb altres tractaments mecànics s'obtenen els velluts, les panes i les catifes.