EL VESTIT I LA MODA

Els materials, els mitjans tecnològics disponibles, el clima, les idees socials i religioses i el sentit estètic han influït en la manera de vestir de cada grup humà. Cada cultura ha tingut i té els seus models de vestit propis i característics.

Prehistòria

Les causes que van fer que l'home comencés a utilitzar el vestit poden ser tant el fred com el poder màgic que s'atribuïa al vestuari. Els primers homes caçadors es cobrien amb la pell dels animals perquè així s'assemblaven a l'animal caçat, de manera que el vestit era un mecanisme per afavorir la cacera. Els primers testimonis que en tenim són de fa uns 15.000 anys.
L'agulla es va inventar, si fa o no fa, a la mateixa època. Les primeres agulles eren d'os, i els tendons d'animals o alguns filaments vegetals es feien servir com a fil.
El vestit de teixit va aparèixer, fa 5 o 6 mil anys, coincidint amb el pas de l'home caçador a l'home agricultor.

Edat antiga

A la zona mediterrània, els grecs vestien amb túniques senzilles, drapejades, de lli, de llana o de cotó i amb una capa que podia tenir caputxa. Normalment eren de colors blanc, colors vius o llises amb sanefes i adorns brodats, però mai estampats. Els joves duien una roba esportiva, clàmide, que era un tectangle de roba anusat en una espatlla. Les dones duien túniques que els arribaven als peus, damunt les quals es posaven l'himation, o gran xal que també podien portar els homes.
	Els romans per la seva banda vestien unes simples túniques curtes cosides i lligades a la cintura amb un cordó que anomenaven colobium. Damunt es col·locaven la toga, tros de roba en forma de semiel·lipse de llana blanca amb la qual s'embolcallaven el cos. La dels magistrats i senadors duia una franja porpre. Les dones duien sostenidors, strophium, i una faldilleta sota de la túnica, damunt portaven l'estola, cenyida als malucs i es cobrien amb un mantell, pali.

Edat mitjana

Alta Edat Mitjana Els senyors feudals duien encara túniques. Al seu damunt portaven l'estola, peça de roba guarnida amb brodats i pedreria. amb la influència oriental els teixits s'enriquiren i es forraren amb pels d'animals. Les dones riques duien dues túniques, una de manigues estretes i una d'amples, cenyides amb un cinturó. Damunt portaven un mantell. La gent del poble vestia túniques de roba aspra i es cobrien el cap amb capells de feltre o amb caputxes.
	Baixa Edat Mitjana Am l'aparició de la burgesia es modifica el vestuari. Damunt de la túnica es posen una mena de bata amb caputxa que s'anomena garnatxa. Es cobrien el cap amb tota mena de boines, gorres i barrets. Com més s'enriqueixen més compliquen el seu vestuari. Les túniques femenines eren cenyides de cintura en amunt i llargues fins als peus. Les dones riques portaven cua.

Edat moderna

Renaixement En els homes la túnica es redueix a una camisa, damunt d'aquesta es posen un gipó cenyit per la cintura. Els calçons s'escursen i van molt cenyits. Les persones grans portaven garnatxa, els joves no. El vestit de les dones consta de tres peces: la camisa amb un gran escot; la vesta, llarga, cenyida, amb manigues llargues; i la sobrevesta, vestit ampli de cintura en avall. En el cap porten còfies i es posa de moda un barret en forma de cucurull amb vels transparents.
	Segle XVII El calçó es substitueix pel bombatxo, el gipó es cenyeix, s'afageixen les casaques. S'introdueixen les botes amb gira, els barrets amplis i les perruques llargues i voluminoses. En les dones apareix la cutilla i els vestits augmenten de volum. Les faldilles es mantenen acampanades gràcies a un cèrcol de vimet. Es recullen el cabell en grans monyos.

Edat contemporània

Segle XIX En aquest segle l'home vesteix amb l'anomenat vestit modern: jaqueta i pantalons rectes fins als peus. Les casaques llargues es transformen en abrics i jaquetes fins als malucs; els calçons queden com a peça esportiva. Les dones es porten vestits cenyits a la cintura amb enagos per donar volum. Porten barrets molt grans i guarnits. Cap a finals de segle les faldilles només tenen volum pel darrera fent una cua o polisó.
	Segle XX Durant aquest segle la roba sofreix una gran evolució. Els vestits s'escurcen i es cenyeixen pels malucs, es la moda xarleston. La dona comença a utilitzar el pantalon (gran escandol). Els pantalons dels homes es fan més amples. utilitzen pullovers i sweaters, desapareixen els barrets. Els joves es deixen els cabells llargs i tendeixen a vestir de forma acolorida i senzilla (hippy). S'estén el vestuari esportiu d'influència americana (texans).

Moda

La manera de vestir ha esta des de sempre un distintiu social. Els models estàndards ha canviat segons gustos i circumstàncies socials, culturals, polítiques i pels costums dels països en cada moment. La moda és el resultat d'aquestes tendències. França, Anglaterra, EEUU han marcat la moda durant molt temps.. Actualment, el vestit reflecteix la diversitat de mentalitats i l'intercanvi de cultures.