Article publicat al diari “Avui” el 31/03/02 per Marga Casado

Miralls de la postguerra

Carmen Laforet, Ana María Matute i Carmen Martín Gaite van iniciar la seva obra un cop finalitzada la Guerra Civil. A les seves narracions, la guerra i les penúries que la van succeir hi apareixen reflectides com en un mirall que també mostra les autores. Unes dones que sobretot eren "unes lluitadores". Història i literatura conflueixen a Mujeres de la posguerra en un retrat generacional d'una època d'"amnèsia col·lectiva" amb moltes dones "espantades o acomodades" i unes "noies rares com Laforet o Martín Gaite" que s'atrevien a escriure el que moltes no volien veure.

Escriptora de culte

Aquest retrat d'una generació d'escriptores i intel·lectuals va néixer precisament de l'interès de la periodista per Carmen Laforet i la seva primera novel·la, Nada, publicada als 23 anys i guanyadora del primer Premi Nadal. "Per a mi Carmen Laforet és una escriptora de culte, un personatge mític com ho era també la protagonista de Nada, Andrea. Tenia curiositat per saber què havia passat amb Carmen Laforet", explica De La Fuente. D'aquesta curiositat en va sorgir la necessitat d'explicar el context que va fer possible una novel·la tan atípica com Nada. "M'interessava sobretot l'educació sentimental" que rebien les dones a la posguerra, sota la permanent influència de la Sección Femenina, una època "fascinant que calia recuperar per a la memòria". A les obres de Martín Gaite, Matute, Aldecoa i Laforet hi va trobar De La Fuente un "mirall on es veia la dona d'aquella època".
Però aquelles narradores no havien sorgit del no-res, sinó d'una generació de dones que, abans de la guerra, ja havien lluitat per ser les mestresses del seu destí. "Calia que parlés també de les exiliades perquè, tot i que eren d'una generació anterior, seguien escrivint als anys 40 i 50". Així van acabar formant part de l'anàlisi històric "les creadores de l'exili", Rosa Chacel, María Zambrano, Mercè Rodoreda, María Teresa León, Maruja Mallo i Concha Méndez. "Rodoreda havia escrit als 50, tot i que la va publicar als 60, La plaça del Diamant, que té un personatge a cavall entre la guerra i la posguerra barcelonina", comenta l'autora. María Teresa León parlava a través de la seva Memoria de la melancolía i Maruja Mallo "no era escriptora, però sí que havia escrit sobre pintura" i també hi ha "l'altra moderna, la poeta Concha Méndez".
Amb la República hi va haver "una explosió cultural i una intenció política de donar pas a la dona, però la dona encara patia un gran retard davant l'home", diu l'escriptora. "El que passa és que aquestes dones eren excepcionals i brillaven per si mateixes. Després el franquisme va reforçar els patrons més masclistes i va fer un pas enrere: es va tancar l'aire".

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]