Article publicar a “El Periódico” el 08/12/02
Els pares de la BCN literària ploren la gran reforma urbana de la ciutat
La incessant
transformació urbanística que viu Barcelona --s'obre el Raval,
es renova Santa Caterina, es prolonga la Diagonal, arriba l'AVE i el Moll de
la Fusta muta permanentment-- "sembla guiada", va acusar Manuel
Vázquez Montalbán fa 10 dies, "per un irremeiable impuls
d'eliminar gairebé tot el que la va fer literària". Vázquez
Montalbán, convidat per l'Ajuntament de Barcelona a clausurar com a conferenciant
de luxe el congrés Eurocities 2002, va denunciar, davant d'un auditori
format per 33 alcaldes i desenes de regidors, que "potser és inevitable,
ja que té una explicació higienista bastant clara, però,
sense voler o volent, s'està destruint el que havia contribuït a
crear l'imaginari de la ciutat".
Set pares (o fills, segons com es miri) de la Barcelona literària, animats
per EL PERIÓDICO, sumen la seva opinió a la de Vázquez
Montalbán.
PABLO
TUSSET
"Encara falta molt per tenir un alcalde 'moreno'"
Va debutar en les lletres l'any passat amb Lo mejor que le puede pasar a un
cruasán, un mordaç recorregut pels carrers de Barcelona de la
mà d'un home de trenta anys multimilionari, brut i gandul. Pablo
Tusset sembla rendir-se a la inevitabilitat de la renovació urbanística:
"Entenc que netejar sempre fa mandra, però tampoc no sóc
partidari de conservar la merda per simple enyorança. Cada època
té el seu paisatge urbà, i la Barcelona del Raval, amb aquella
olor d'orins, s'ha acabat per sempre. En dues dècades, Catalunya s'ha
convertit en un país de pijos, i lògicament la seva capital no
té més remei que reflectir el canvi". Tusset
aventura fins i tot profecies plenes de nostàlgia: "Així
són les coses: Gràcia es convertirà en el Greenwich Village
barceloní i el Clot s'acabarà omplint de galeries d'art i restaurants
amb encant".
L'escriptor destaca els canvis demogràfics que s'han produït. "Hi
comença a haver més color, però encara falta molt perquè
arribem a tenir un alcalde moreno. El tindran abans a Madrid, sens dubte".
CARLOS
RUIZ ZAFÓN
"Barcelona es converteix en una ciutat fantasma"
Amb més de 50.000 exemplars venuts, La sombra del viento és la
gran sorpresa literària de la temporada. La protagonitzen Daniel Sempere
i el seu pare viudo, regents tots dos d'una llibreria de vell a la sòrdida
Barcelona dels anys 50. Carlos Ruiz Zafón, que viu a Los Angeles, considera
que el procés d'higienització no és res més que
un eufemisme que amaga operacions d'especulació immobiliària,
"que no només arrasen el passat literari de la ciutat, més
romàntic que tangible, sinó un futur necessari i pràctic".
"Barcelona --afirma amb contundència Ruiz
Zafón-- s'està convertint en una ciutat fantasma, amb desenes
de milers de pisos buits en mans de pseudomàfies de l'especulació
immobiliària, una ciutat decorat prohibitiva per als barcelonins i conte
de la lletera financer per a paràsits encorbatats".
Amb tot, la Barcelona que descriu La sombra del viento no es pot perdre "perquè
és una elaboració literària, un ciclorama urbà que
només existeix en la imaginació de l'autor i, amb sort, en la
del lector".
MARUJA
TORRES
"Jo sempre en seguiré dient Barri Xino"
Maruja Torres es va criar al Barri Xino i
va ser allà on va ambientar la seva primera obra de ficció, Un
calor tan cercano, un viatge cap a la maduresa de la protagonista, Manuela.
Considera que el mestissatge que està sorgint a Santa Caterina i el Raval
ja no serà un paisatge literari per a ella, sinó per a altres:
"Surten nous escriptors per a nous paisatges humans".
La periodista i escriptora no carrega contra les reformes urbanístiques,
sinó contra el mètode utilitzat: "La zona necessitava neteja
i sol en grans quantitats; el que no m'agrada és que es faci a costa
dels habitants, d'amagar-los o arrasar-los amb els buldòzers, juntament
amb la runa". Torres tem que el canvi
sigui només estètic: "No estic segura que la misèria
hagi estat eradicada de veritat al meu antic barri, que jo sempre seguiré
dient-ne Barri Xino. Tinc por que aquests temps hagin portat petites Manuelas,
com la meva protagonista, a tenir la vida molt més difícil pel
fet de dir-se Fátima o Leila i haver de sotmetre's als patriarques".
JUAN
MARSÉ
"No s'hi val a reivindicar res en nom de la literatura"
Mestre entre mestres, Juan Marsé va fer
del Carmel un paisatge literari inoblidable, i del Pijoaparte, un dels personatges
més sòlids i suggestius de les lletres hispàniques. De
totes les veus que participen en aquest fòrum, la de l'autor d'Últimas
tardes con Teresa és potser la més complaent amb la transformació
que viu Barcelona. "És lògic i m'imagino que necessari que
una ciutat canviï físicament, se suposa que a millor. Ara bé,
des del punt de vista estrictament literari, és igual que un lloc evolucioni
o continuï igual. El que m'importa és que aquest lloc, sigui el
que sigui, s'arribi a convertir en un paisatge interior perquè l'habiti
com més aviat millor la imaginació". El que passi amb la
realitat serà una altra cosa, encara que no deixi de ser important."
Juan Marsé considera que no s'ha de fer
cap reivindicació en nom de la literatura o dels literats que van retratar
la ciutat: "La Barcelona escrita per Pieyre
de Mandiargues pot ser apassionant i inoblidable, però si ho és,
ho és per raons estrictament literàries".
TERENCI
MOIX
"El Raval sembla ara l'Alexandria cosmopolita"
No hi ha nostàlgia ni ressentiment en les paraules d'aquest brillant
i prolífic autor, també fill del Raval. "Quan era petit,
n'hi deien el Districte Cinquè, i no hi ha ningú que hagi explicat
millor com ha evolucionat que el cineasta José Luis Guerín a la
pel.lícula En construcción. Es tracta d'un paisatge literari
substituït per un altre paisatge literari d'índole evolutiva. És
un Raval per a altres escriptors; potser, magribins".
Terenci Moix, que ha retratat Barcelona a
la novel.la El dia que va morir Marilyn i al llibre de memòries El peso
de la paja, subratlla, d'entre els canvis registrats, el de la multiplicitat
racial i religiosa: "El mestissatge mai ha sigut tan fort com ara. Ja no
sé si el Raval pertany a Barcelona o a l'Alexandria cosmopolita, l'anterior
al 1956. En la meva infància, l'únic element aliè eren
els immigrants que arribaven d'altres punts d'Espanya".
D'entre els llocs que han desaparegut, Terenci
Moix destaca "els vells comerços i les farmàcies, que
eren un romanent de l'art-nouveau, convertits ara en perruqueries filipines
o carnisseries islàmiques".
JOSEP
MARIA BENET i JORNET
"Han destruït la memòria dels pobres"
Josep Maria Benet i Jornet lamenta sovint
la sort del seu Raval natal, en especial quan la compara amb la d'un altre històric
barri de la ciutat, la Ribera. "La Ribera, al voltant de Santa Maria del
Mar, no s'ha destruït, se n'ha respectat la base històrica. Potser
poden ser discutibles els canvis, però no són un desastre. Però
als barris que van des de la Rambla fins a les rondes s'ha fet una destrucció
amb odi". De la Ribera, preservada, en va sortir l'aristocràcia
i la burgesia. El Raval, "destruït", era una zona pobra.
Fins i tot el nom de Raval, recorda Benet i Jornet, "no s'ha utilitzat
mai". "N'amaga d'altres com Xino, Carme i Betlem, que no agraden a
la gent fashion".
"Si els edificis estaven en males condicions, s'haurien hagut d'arreglar
i no destruir. S'han perdut aquells carrers plens de vida, estrets i amb persianes
verdes corregudes, que eren tota una troballa arquitectònica. S'ha destruït
així la memòria dels pobres, de les classes treballadores de la
ciutat".
NAZARIO
LUQUE
"S'estan carregant cases més antigues que el Born"
No és novel.lista ni dramaturg, però Nazario Luque, Nazario, ha
aconseguit que les seves historietes sobre la Barcelona canalla siguin tan literàries
com obscenes, que és molt. Des del seu mirador privilegiat de la plaça
Reial (és dels pocs que no se n'ha anat de l'ambient que el va inspirar)
critica que "s'estan carregant moltes coses, com bars i botigues amb solera,
i les substitueixen per la modernitat". "Ara, per exemple, no sabem
què passarà amb la botiga Bonet de la Rambla". Pel creador
d'Anarcoma, Barcelona és una ciutat de contradiccions: "Es va muntar
un escàndol horrorós amb les ruïnes del Born i, no obstant,
s'estan carregant cases de més antiguitat".
Dels escenaris que va manllevar per a les seves històries, diu: "Molts
dels bars d'aquella època no existeixen o han estat reciclats. Els carrers
del voltant de la plaça Reial, en canvi, segueixen en una situació
semblant, amb aquesta pudor d'orina per a la desesperació dels veïns.
Diguem que li han canviat la cara, però el cul és el mateix".
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]